Tancament patronal: diferència entre les revisions
m amplio |
|||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
==El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat== |
==El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat== |
||
La [[Constitució espanyola de 1978]] no reconeix explícitament el [[dret]] al tancament patronal, a diferència del que succeeix amb el dret de [[vaga]], reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 «el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu», tot |
La [[Constitució espanyola de 1978]] no reconeix explícitament el [[dret]] al tancament patronal, a diferència del que succeeix amb el dret de [[vaga]], reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 «el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu», tot assenyalant a continuació que «la llei que reguli l'exercici d'aquest dret [...] inclourà les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat». |
||
Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional espanyol ha mantingut que la Constitució empara únicament la modalitat de tancament defensiu o de resposta quan es pretengui impedir comportaments il·legals dels treballadors en vaga. |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
Revisió del 20:26, 31 jul 2006
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El tancament patronal o locaut (també conegut per l'expressió anglesa lockout) és la principal mesura de conflicte que pot fer servir l'empresari i consisteix en la clausura temporal del centre de treball decidida unilateralment per ell mateix, com una mesura de conflicte davant els treballadors, que es veuen impossibilitats per a exercir llur activitat laboral.
El tancament pot ser de dues classes:
- locaut ofensiu o agressiu: es aquell que fa l'empresari com a mesura de conflicte col·lectiu sense tenir com a referència prèvia cap alteració col·lectiva per part dels treballadors.
- locaut defensiu o de resposta: es aquell en què l'empresari tanca prenent com a referència una alteració col·lectiva per part dels treballadors.
El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat
La Constitució espanyola de 1978 no reconeix explícitament el dret al tancament patronal, a diferència del que succeeix amb el dret de vaga, reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 «el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu», tot assenyalant a continuació que «la llei que reguli l'exercici d'aquest dret [...] inclourà les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat».
Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional espanyol ha mantingut que la Constitució empara únicament la modalitat de tancament defensiu o de resposta quan es pretengui impedir comportaments il·legals dels treballadors en vaga.