Vés al contingut

Qüestor: diferència entre les revisions

5 bytes afegits ,  fa 15 anys
m
orto, error tipogràfic i enllaços
m (iw i categoria)
m (orto, error tipogràfic i enllaços)
Els '''qüestors''' (''quaestores'') eren magistrats electes de la [[República romana]] que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec data de l'època de la monarquia.
 
Cap a l'any [[421 aC]] hi havia 4 qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des selsdels cònsols a les assemblees per centúries (''[[comitia centuriata]]''), però va fracasarfracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.
 
A partir del [[267 aC]] s'augmentà el nombre de qüestors en quatre més. Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
 
Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels [[patricis]] i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. El nombre de qüestors es va elevar fins a 20.
 
 
617

modificacions