Enric VII d'Anglaterra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot afegeix: mk:Хенри VII од Англија; canvis cosmètics
Línia 12: Línia 12:
| lloc de defunció =
| lloc de defunció =
|}}
|}}
Enric Tudor ('''Enric VII'''), comte de Richmond, va néixer el [[28 de gener]] de [[1457]] a [[Gal·les]], fill d'[[Edmund Tudor]] i de [[Margaret Beaufort]]. Enric era, per part de mare, descendent de reis d'[[Anglaterra]], però una llei decretada per [[Enric IV d'Anglaterra|Enric IV]] impedia l'ascens de cap [[Beaufort]] al tron anglès. Durant la convulsa situació de l'Anglaterra de [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]], aquesta ascendència era suficient per lluitar pel tron anglès, donada la impopularitat de Ricard.
Enric Tudor ('''Enric VII'''), comte de Richmond, va néixer el [[28 de gener]] de [[1457]] a [[Gal·les]], fill d'[[Edmund Tudor]] i de [[Margaret Beaufort]]. Enric era, per part de mare, descendent de reis d'[[Anglaterra]], però una llei decretada per [[Enric IV d'Anglaterra|Enric IV]] impedia l'ascens de cap [[Beaufort]] al tron anglès. Durant la convulsa situació de l'Anglaterra de [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]], aquesta ascendència era suficient per lluitar pel tron anglès, donada la impopularitat de Ricard.


A causa de la persecució de la [[Casa de York]], la família d'Enric abandonà [[Gal·les]] per [[Bretanya]], on foren acollits pel [[Duc de Bretanya]], [[Francesc II]]. Allà va créixer i s'educà Enric com un dels candidats de la [[Casa de Lancaster]] al tron ocupat per la Casa de York. El [[1483]] abandonà [[Bretanya]] per unir-se a la rebel·lió del seu cosí, el [[Duc de Buckingham]] contra Ricard III. La victòria d'aquest forçà el retorn d'Enric, [[comte de Richmond]], a Bretanya. El [[1485]], amb l'ajut financer del Duc i un cert recolzament gal·lès, Enric desembarcà de nou a Gal·les. La [[batalla de Bosworth]], suposà la victòria de Richmond i la conseqüent mort del Rei [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]], el [[22 d'agost]] de [[1485]]. Després d'aquesta batalla Enric fou coronat rei d'Anglaterra amb el nom d'Enric VII i s'acabà, així, la [[Guerra de les Dues Roses]].
A causa de la persecució de la [[Casa de York]], la família d'Enric abandonà [[Gal·les]] per [[Bretanya]], on foren acollits pel [[Duc de Bretanya]], [[Francesc II]]. Allà va créixer i s'educà Enric com un dels candidats de la [[Casa de Lancaster]] al tron ocupat per la Casa de York. El [[1483]] abandonà [[Bretanya]] per unir-se a la rebel·lió del seu cosí, el [[Duc de Buckingham]] contra Ricard III. La victòria d'aquest forçà el retorn d'Enric, [[comte de Richmond]], a Bretanya. El [[1485]], amb l'ajut financer del Duc i un cert recolzament gal·lès, Enric desembarcà de nou a Gal·les. La [[batalla de Bosworth]], suposà la victòria de Richmond i la conseqüent mort del Rei [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]], el [[22 d'agost]] de [[1485]]. Després d'aquesta batalla Enric fou coronat rei d'Anglaterra amb el nom d'Enric VII i s'acabà, així, la [[Guerra de les Dues Roses]].


Una vegada al tron, Enric s'esforçà en enfortir la seva posició tant econòmicament com dinàsticament. Com que no podia recórrer al [[Parlament anglès]], ja que era un rei nou i impopular, recaptà més impostor als nobles i s'apropià de les terres dels nobles que havien mort durant la Guerra de les Dues Roses, o havien estat al bàndol de Ricard. Essent de la Casa de Lancaster es casà, el [[1486]], amb Elisabeth de York, filla d'[[Eduard IV d'Anglaterra|Eduard IV]] i [[Elisabet Woodville]]. Aquest matrimoni va suposar la unió de les cases de Lancaster i de York, i es creà el que es coneixerà, a partir d'aleshores, com la [[dinastia Tudor]].
Una vegada al tron, Enric s'esforçà en enfortir la seva posició tant econòmicament com dinàsticament. Com que no podia recórrer al [[Parlament anglès]], ja que era un rei nou i impopular, recaptà més impostor als nobles i s'apropià de les terres dels nobles que havien mort durant la Guerra de les Dues Roses, o havien estat al bàndol de Ricard. Essent de la Casa de Lancaster es casà, el [[1486]], amb Elisabeth de York, filla d'[[Eduard IV d'Anglaterra|Eduard IV]] i [[Elisabet Woodville]]. Aquest matrimoni va suposar la unió de les cases de Lancaster i de York, i es creà el que es coneixerà, a partir d'aleshores, com la [[dinastia Tudor]].
Línia 20: Línia 20:
Enric VII morí en el palau de Richmond el [[1509]] després de la mort del seu fill hereu, Arthur, i de la seva esposa Elisabeth de York per complicacions durant el part de la seva filla Catherine. El seu fill Enric VIII el succeí.
Enric VII morí en el palau de Richmond el [[1509]] després de la mort del seu fill hereu, Arthur, i de la seva esposa Elisabeth de York per complicacions durant el part de la seva filla Catherine. El seu fill Enric VIII el succeí.


==Taula successòria==
== Taula successòria ==
{{Inicia taula}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions (2 càrrecs)|
{{Filera de successions (2 càrrecs)|
Línia 31: Línia 31:
anys_2=[[1485]]–[[1509]]|}}
anys_2=[[1485]]–[[1509]]|}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}



[[Categoria:Reis d'Anglaterra|Enric 7 d'Anglaterra]]
[[Categoria:Reis d'Anglaterra|Enric 7 d'Anglaterra]]
Línia 66: Línia 65:
[[lt:Henrikas VII]]
[[lt:Henrikas VII]]
[[lv:Henrijs VII Tjudors]]
[[lv:Henrijs VII Tjudors]]
[[mk:Хенри VII од Англија]]
[[mr:हेन्री सातवा, इंग्लंड]]
[[mr:हेन्री सातवा, इंग्लंड]]
[[nl:Hendrik VII van Engeland]]
[[nl:Hendrik VII van Engeland]]

Revisió del 15:04, 3 maig 2010

Plantilla:Monarca Enric Tudor (Enric VII), comte de Richmond, va néixer el 28 de gener de 1457 a Gal·les, fill d'Edmund Tudor i de Margaret Beaufort. Enric era, per part de mare, descendent de reis d'Anglaterra, però una llei decretada per Enric IV impedia l'ascens de cap Beaufort al tron anglès. Durant la convulsa situació de l'Anglaterra de Ricard III, aquesta ascendència era suficient per lluitar pel tron anglès, donada la impopularitat de Ricard.

A causa de la persecució de la Casa de York, la família d'Enric abandonà Gal·les per Bretanya, on foren acollits pel Duc de Bretanya, Francesc II. Allà va créixer i s'educà Enric com un dels candidats de la Casa de Lancaster al tron ocupat per la Casa de York. El 1483 abandonà Bretanya per unir-se a la rebel·lió del seu cosí, el Duc de Buckingham contra Ricard III. La victòria d'aquest forçà el retorn d'Enric, comte de Richmond, a Bretanya. El 1485, amb l'ajut financer del Duc i un cert recolzament gal·lès, Enric desembarcà de nou a Gal·les. La batalla de Bosworth, suposà la victòria de Richmond i la conseqüent mort del Rei Ricard III, el 22 d'agost de 1485. Després d'aquesta batalla Enric fou coronat rei d'Anglaterra amb el nom d'Enric VII i s'acabà, així, la Guerra de les Dues Roses.

Una vegada al tron, Enric s'esforçà en enfortir la seva posició tant econòmicament com dinàsticament. Com que no podia recórrer al Parlament anglès, ja que era un rei nou i impopular, recaptà més impostor als nobles i s'apropià de les terres dels nobles que havien mort durant la Guerra de les Dues Roses, o havien estat al bàndol de Ricard. Essent de la Casa de Lancaster es casà, el 1486, amb Elisabeth de York, filla d'Eduard IV i Elisabet Woodville. Aquest matrimoni va suposar la unió de les cases de Lancaster i de York, i es creà el que es coneixerà, a partir d'aleshores, com la dinastia Tudor.

Enric VII morí en el palau de Richmond el 1509 després de la mort del seu fill hereu, Arthur, i de la seva esposa Elisabeth de York per complicacions durant el part de la seva filla Catherine. El seu fill Enric VIII el succeí.

Taula successòria


Precedit per:
Ricard III
Rei d'Anglaterra
14851509
Succeït per:
Enric VIII
Senyor d'Irlanda
14851509