Termes bàsics de color

El terme de color, també conegut com nom de color, és una paraula o frase que fa referència a un determinat color. El terme pot referir-se a color de la percepció humana (afectat pel context visual), o una propietat física subjacent (com una determinada longitud d'ona de la llum visible). Avui en dia també trobem sistemes numèrics d'especificació del color, conegudes com espai de color.

Els termes bàsics de color .

Percepció del Color

Representació del cervell humà amb les zones normalment dedicades a la visió. El corrent ventral (porpre) és responsable de la percepció del color.

Bàsicament, els colors que l'ésser humà percep en un objecte estan determinats per la naturalesa de la llum reflectida de l'objecte. El color de l'objecte no solament depèn de l'objecte per si mateix, sinó de la font de llum que l'il·lumina, del color de l'àrea que li envolta i del sistema visual humà (el mecanismo ull-cervell). La llum visible es compon d'una banda de freqüències relativament estreta en l'espectre de l'energia electromagnètica. Un cos que reflecteix llum que té més o menys totes les longituds d'ona visibles, apareix com a blanc a l'observador. Tanmateix, un cos que és propici a reflectir un rang limitat de l'espectre visible mostra algunes tonalitats de color. Per exemple, els objectes verds reflecteixen llum amb longituds d'ones principalment entre els 500 i 570 nanòmetres, mentre que absorbeixen la majoria de l'energia a altres longituds d'ona. El To és un atribut associat amb la longitud d'ona dominant en una barreja d'ones de llum. Així, el to representa el color percebut per l'observador; quan cridem a un objecte vermell, taronja o groc estem especificant el to. La Saturació es refereix a com de pur és el color, és a dir, quant blanc es barreja amb ell. La Claredat implica la noció que percebem de la intensitat de llum en un objecte reflector, és a dir, que reflecteix la llum però que no té llum pròpia. L'interval de claretats està comprès entre el blanc i el negre passant per tots els grisos. La Brillantor s'usa en lloc de la claredat per referir-se a la intensitat percebuda per un objecte amb llum pròpia ( emesa i no reflectida), tal com una bombeta, el Sol... La Crominancia engloba la informació que aporten el to i la saturació, per la qual cosa podem considerar un color caracteritzat per la seva brillantor i crominancia. Avui en dia hi ha una constant lluita en demostrar el relativisme entre el llenguatge i altres capacitats mentals (pensament, percepció..) treballs comentats, com el de: Frank, Wu, Wade Winawer, Witthoft, Boroditsky (2007)intenten confirmar aquest relativisme. Valenzuela 2008. Exposa alguns treballs|feines neurocognitives on s'ha trobat que els efectes de percepció categoria del color, en els que dos colors que pertanyen a categories diferents es discriminen millor i més ràpid que quan pertanyen a la mateixa categoria, es donen en major mesura quan els estímuls es presenten en el camp visual dret (CVD), i per tant, es processen en l'hemisferi esquerre (HI, especialitzat en el processament lingüístic).

Els Colors i les llengües

Hi ha una hipòtesi sobre el relativisme lingüístic (HRL) afirma que existeixen aspectes del nostre processament cognitiu que es veuen afectats per la llengua que parlem. Un dels exemples inicials oferts per la HRL és el cas dels colors. Els colors no existeixen de manera independent i objectiva en la naturalesa: depenent de la composició material dels objectes, aquests absorbeixen part de l'espectre lluminós, reflectint la resta; la resta és percebuda per nosaltres com "color". Diferents llengües segmenten aquest espectre reflectit de manera diferent: en rus, per exemple, hi ha dos colors diferents per al que nosaltres cridem "blau", corresponents aproximadament al "blau cel" (golubóy) i al "blau marí" (siníy). El mateix ocorre en italià, que té les variants azurro i blu. En navajo, hi ha un sol color per a un rang que nosaltres dividim en dos: el blau i el verd. Altres llengües combinen en només dos termes ("clar" i "fosc") fins 12-14 colors. Aquestes distincions són culturals, i, segons la versió de la HRL, cada llengua/cultura força així un tipus de percepció cromàtica diferent, basada en les seves peculiaritats de categorització.

Historiografía del color

No té gaires anys d'existència, encara que els primers intents per mesurar i comprendre els conceptes relatius al color es remunten a Aristòtil (384-322 a. C.). Posteriorment apareixerien altres autors que també van tractar el tema com a Newton amb la seva obra "Òptica" (1704), Dalton (1794), Young (1802), Grassmann (1853), Maxwell (1860), Rayleigh (1882), Konig (1897)... i així fins a arribar a 1913 a la creació de la Comissió Internacional d'Il·luminació CIE , i més concretament a la reunió a Cambrigde de 1931 en què el comitè tècnic del CIE en "Visió i Color" va definir uns patrons per a l'especificació numèrica del color. Va ser Isaac Newton (1641-1727) qui va tenir les primeres evidències (1666) que el color no existeix. Tancat en una peça fosca, Newton va deixar passar un petit feix de llum blanca a través d'un orifici. Va interceptar aquesta llum amb un petit cristall, un prisma de base triangular, i va veure (va percebre) que en passar pel cristall el raig de llum es descomponia i apareixien els sis colors de l'espectre reflectits a la paret on incidia el raig de llum origina. Això ens porta a concloure que el verdader color és en la llum, o bé que la llum és color.

Termes bàsics de color Berlin & Kay

Brent Berlin i Paul Kay van presentar a l'any 1969 el s resultats de les seves investigacions sobre la terminologia del color, en el que afirmen que hi ha uns termes bàsics sobre el color comuns a totes les llegües i que per tan es poden considerar universals per a tots els humans. Tots dos sostenen que tant la cultura com la evolució passen per diferents estadis en l’aspecte terminologic. Berlin i Kay defineixen 7 estadis evolutius, entre els que qualsevol llengua es classifica en funció de la seva terminología relacionada amb el color. L’anglès que es parla a nord-amèrica, arriba fins a onze termes, Berlin i Kai ho atribuïen a un nivell profund del comportament lingüistic format per alguns components primaris sobre els que es constitueix el llenguatge en el cervell (en antropologia lingüística es designa com a vocabulari bàsic). Aquesta concepció sobre els termes bàsics han tingut variacions posteriors per part dels mateixos autors. Amb la WCS surt l’iniciativa de fer una recol.lecció d’informació i tractament de dades de diferents llengues per identificar quines paraules d’una llengua determinada poden ser considerades termes básics de color.

Estadis evolutius dels termes bàsics del color .

Termes Basics segons Barbara Saunders

Barbara Saunders s'oposa a la teoria de les categories de color i el color universal de termes bàsics comuns a totes les llengües en el seu document.Ella proposa que Berlín i Kay només treballen en contra de la hipòtesi de Whorf de la relativitat lingüística en la seva pràctica experimental. Afirma que l'estudi de Berlin i Kay va ser construït d'una manera que va fer que els resultats semblen evidents quan es dedueix dels compromisos anteriors i que les tècniques d'investigació van ser esborrats (Saunders 2000). Finalment, declara que la tesi de Berlín i Kay es basa en capes dels errors que produeixen males interpretacions de la ciència del color com de les relacions interculturals. Saunders basa la seva atac a la teoria de Berlin i Kay en el fet de concentrar només en els focus de colors que deixa els límits intactes. Berlin i Kay va declarar (1969) que això era necessari per tal d'aprofundir en el característiques comuns dels termes de color. Saunders (2000) considera que aquesta decisió es va fer a causa de Berlín i Kay necessaris per impugnar la hipòtesi de Whorf i l'única manera possible de fer-ho era a la sobre-simplificar el camp d'estudi Ella proposa que aquesta maniobra és la causa subjacent dels errors comesos en els experiments i la deducció equivocada de Berlín i Kay . Saunders és clarament líder en un atac en contra de termes bàsics de color. Ella és una ferm partidaria de la visió relativista i considera els universals de color com una amenaça per a la diversitat cultural del nostre planeta. Ella basa els seus arguments forts en les decisions metodològiques que Berlín i Kay van fer en formular la seva teoria. Encara Saunders compta amb una impressionant llista de referències, que no ofereix justificació de les afirmacions més importants que està fent. Quan Saunders (2000) s'oposa a la decisió de concentrar en els focus dels termes de color, els investigadors ,només hi ha una còpia de les seves afirmacions, són de la mateixa època que l'original de Berlín i la teoria de Kay. Ella rebutja les addicions fetes per Kay i McDaniel (1978), que proporcionen més recents i, lògicament, una solució sòlida en forma de límits difusos.

Colors i Cultura

Un mateix color pot tenir significats molt diferents depenent d'en què lloc del món vius. Per exemple, el blanc significa puresa i la virtut en la societat occidental mentres que a Àsia representa el dol. Podem dir que encara que tots percebem un color de la mateixa manera el significat que representa en cada societat i cada cultura és molt diferent. Per a alguns colors, és obvi veure d'on prové el seu simbolisme: el verd de les plantes que creixen exuberants representa fertilitat, el blanc el color pur , en general els colors frescos com el blau i el verd se'ls ha donat un significat positiu, mentre que els colors càlids com el taronja i el vermell se'ls ha donat un significat negatiu.

Colors	Europa Occ. EE.UU	Xina	Japó	Mig Orient
Vermell	Perill, ira.	Alegria, festes, sort.	La ira, perill.	Perill, el mal.
Groc	Atenció, cobardia, alegría, felicitat.	Honor, reialesa.	Noblesa, inocencia, alegría.	Felicitat, prosperitat.
Blau	Masculinitat, calma, autoritat.	Força, poder, inmortalitat.	Villania	Protector.
Negre	La mort, dol, el mal.	Mal.	Mal.	Misteri el mal.
Verd	Excitació sexual.	Juventut.	Futur, energía.	Fertilitat, força.
Blanc	Puresa, virtud.	Dol, humiltat.	La mort, dol.	La puresa, dol.

Articles relacionats

• Color
• Arc de Sant Martí
• Colorimetria
• Fotometria
• Lleis de Grassman
• Llista de colors
• Llista de colors HTML
• Pigment
• Pintura
• Teorema dels quatre colors

Bibliografia

• Berlin, B. y Kay, P. (1969). Basic color terms: Their universality and evolution. Berkeley: University of California Press.
• “Revisió Termes Basics de color” Barbara Saunders.(2000)
• Franklin, A., Drivonikou, G. V., Bevis, L., Davies, I. R. L., Kay, P. y Regier, T. (2008). Categorical perception of color is lateralized to the right hemisphere in infants, but to the left hemisphere in adults. PNAS, 105, 3221-3225.
• Capitol 133 Nombre de categories de color basics.
• Journal of the Royal Anthropological Institute 6, 81-99. Revista de la Real Instituto Antropológico 6, 81-99.

Aquest article s'ha creat des de o és objecte d'atenció per part del Viquiprojecte:Imatge i Llenguatge Visual (UOC) (Discussió), que té el propòsit de crear o millorar els articles sobre Llenguatge Visual i Disseny Gràfic a la Viquipèdia seguint criteris de qualitat. Per tal de participar o tenir-ne més informació, sisplau visita la pàgina del projecte.