Heinrich Michael Buch

beat Enric Miquel Buch, o
Enric el Sabater

Biografia
Naixement	1590
Mort	9 juny 1666 (75/76 anys)
Activitat
Ocupació	sabater
Orde religiós	Confraria dels Germans Sabaters
Festivitat	9 de juny
Iconografia	Com a sabater

Heinrich Michael Buch o el bon Heinrich, també conegut com a Enric el Sabater (Arlon, Luxemburg, actual Bèlgica, 1590 - París, 9 de juny de 1666) era un sabater, fundador d'una pia confraria de sabaters, la Confraria dels Sants Crispí i Crispinià o dels Germans Sabaters. És conegut com a beat, tot i que no ha estat oficialment beatificat per l'Església catòlica.

Biografia

Fill de jornalers d'Arlon (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici Crispí i Crispinià de Soissons. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com der gute Heinrich ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a París, on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais).

Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró Gaston de Renty, noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així, el 2 de febrer de 1645, la confraria dels Frères Cordonniers de Saint-Crépin, amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; vivien i treballaven en comunitat, sense fer vots, i mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants Crispí i Crispinià. Els estatuts de la confraria, redactats per Coqueret, doctor de la Sorbona, van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior. Tenia la seva seu a la casa del mestre sabater Jobard, al carrer de Séguier. Vestien de negre, amb alçacoll i barret caigut.

L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França (Soissons, Lió, Tolosa, etc.) i Itàlia (Roma).

El sabater va emmalaltir d'una greu malaltia de pulmons i, tres anys més tard, morí el 9 de juny de 1666 a París. Va ésser sebollit al cementiri de la parròquia de Saint-Gervais. És venerat com a beat.

Bibliografia

• Alban Butler, Godescard. Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints: tirées des actes originaux et des monuments les plus authentiques. Paris: Vanlinthout et Vandenzande, 1832. Vol. 16, p. 226, nota 1.
• L'ami de la religion et du roi. Paris: Le Clere, 1823. Vol. 35, p. 134-135.
• [http://books.google.com/books?id=foIVAAAAYAAJ&pg=PA63&lpg=PA63&dq=%22freres+cordonniers%22&source=bl&ots=GUeFaSfJQY&sig=az9iTzqGd1g28WLeg48jzKrF2Bs&hl=en&ei=yb7yS4GjNJqK_AbpydDyDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBAQ6AEwADgU#v=onepage&q&f=false

Jacques-Benjamin Saint-Victor. Tableau historique et pittoresque de Paris: depuis les Gaulois jusqu'à nos jours. Paris: J. Casterman, 1830, vol. 5, p. 63.]