Heinrich Michael Buch: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró [[Gaston de Renty]], noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així, el 2 de febrer de 1645, la confraria dels '''Frères Cordonniers de Saint-Crépin''', amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; vivien i treballaven en comunitat, sense fer vots, i mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants [[Crispí i Crispinià]]. Els estatuts de la confraria, redactats per Coqueret, doctor de la Sorbona, van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior. Tenia la seva seu a la casa del mestre sabater Jobard, al carrer de Séguier. Vestien de negre, amb alçacoll i barret caigut. |
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró [[Gaston de Renty]], noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així, el 2 de febrer de 1645, la confraria dels '''Frères Cordonniers de Saint-Crépin''', amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; vivien i treballaven en comunitat, sense fer vots, i mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants [[Crispí i Crispinià]]. Els estatuts de la confraria, redactats per Coqueret, doctor de la Sorbona, van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior. Tenia la seva seu a la casa del mestre sabater Jobard, al carrer de Séguier. Vestien de negre, amb alçacoll i barret caigut. |
||
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França (Soissons, Lió, Tolosa, etc.) i Itàlia (Roma) |
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França (Soissons, Lió, Tolosa, etc.) i Itàlia (Roma) i subsistiren fins a la [[Revolució francesa]]. |
||
El sabater va emmalaltir d'una greu malaltia de pulmons i, tres anys més tard, morí el 9 de juny de 1666 a París. Va ésser sebollit al cementiri de |
El sabater va emmalaltir d'una greu malaltia de pulmons i, tres anys més tard, morí el 9 de juny de 1666 a París. Va ésser sebollit al cementiri de l'hospital de Saint-Gervais. És venerat com a [[beat]]. |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
Revisió del 18:31, 18 maig 2010
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1590  |
| Mort | 9 juny 1666 (75/76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sabater |
| Orde religiós | Confraria dels Germans Sabaters |
| Festivitat | 9 de juny |
| Iconografia | Com a sabater |
Heinrich Michael Buch, en francès Henri Michel Buch, anomenat el bon Enric i també conegut com a Enric el Sabater (Arlon, Luxemburg, actual Bèlgica, 1590 - París, 9 de juny de 1666) era un sabater, fundador d'una pia confraria de sabaters, la Confraria dels Sants Crispí i Crispinià o dels Germans Sabaters. És conegut com a beat, tot i que no ha estat oficialment beatificat per l'Església catòlica.
Biografia
Fill de jornalers d'Arlon (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici Crispí i Crispinià de Soissons. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com der gute Heinrich ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a París, on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais).
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró Gaston de Renty, noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així, el 2 de febrer de 1645, la confraria dels Frères Cordonniers de Saint-Crépin, amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; vivien i treballaven en comunitat, sense fer vots, i mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants Crispí i Crispinià. Els estatuts de la confraria, redactats per Coqueret, doctor de la Sorbona, van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior. Tenia la seva seu a la casa del mestre sabater Jobard, al carrer de Séguier. Vestien de negre, amb alçacoll i barret caigut.
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França (Soissons, Lió, Tolosa, etc.) i Itàlia (Roma) i subsistiren fins a la Revolució francesa.
El sabater va emmalaltir d'una greu malaltia de pulmons i, tres anys més tard, morí el 9 de juny de 1666 a París. Va ésser sebollit al cementiri de l'hospital de Saint-Gervais. És venerat com a beat.
Bibliografia
- Alban Butler, Godescard. Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints: tirées des actes originaux et des monuments les plus authentiques. Paris: Vanlinthout et Vandenzande, 1832. Vol. 16, p. 226, nota 1.
- L'ami de la religion et du roi. Paris: Le Clere, 1823. Vol. 35, p. 134-135.
- Jacques-Benjamin Saint-Victor. Tableau historique et pittoresque de Paris: depuis les Gaulois jusqu'à nos jours. Paris: J. Casterman, 1830, vol. 5, p. 63.