Concili de Constantinoble II: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 40: Línia 40:
[[it:Concilio di Costantinopoli II]]
[[it:Concilio di Costantinopoli II]]
[[ja:第2コンスタンティノポリス公会議]]
[[ja:第2コンスタンティノポリス公会議]]
[[ka:კონსტანტინოპოლის მეორე საეკლესიო კრება]]
[[la:Concilium Constantinopolitanum Secundum]]
[[la:Concilium Constantinopolitanum Secundum]]
[[lt:Konstantinopolio II susirinkimas]]
[[lt:Konstantinopolio II susirinkimas]]

Revisió del 14:54, 20 maig 2010

El segon concili de Constantinoble, celebrat el 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga. Volia condemnar el monofisisme, però no va evitar una ruptura interna dels creients.

Contingut del concili

L'objectiu del concili era la condemna del monofisisme, que Justinià I temia que acabés en un cisma entre els cristians. Aquesta condemna es va centrar en considerar heretgia els escrits anomenats com "tres capítols" que en un primer moment el Papa Vigili I havia acceptat. La polèmica d'un pontífex recolzant anatemes va forçar la convocatòria urgent del concili i l'amenaça de detenció indefinida del Papa, qui va acabar signant la condemna.

Els anatemes es van concretar en 14 proposicions, és a dir, seria excomunicat qui no acceptés que:

  • La natura divina té tres persones
  • Jesús té dos naixements, un immaterial i l'altre de la Verge Maria
  • Jesús ha fet miracles i és el mateix Déu
  • Dins Jesús, la carn està unida al Verb diví (logos)
  • Cal adorar les dues natures de Crist
  • Maria és realment la mare de Jesús
  • Les dues natures de Crist són inseparables
  • Les dues natures formen part de la mateixa persona
  • No es pot separar aquestes natures en l'adoració ni proposar dues adoracions diferents segons l'aspecte venerat
  • Jesús-Déu va ser crucificat i morí pel patiment
  • Els heretges Orígenes, Arri, Macedoni i els seus seguidors són motiu de condemna
  • No es pot defensar els heretges
  • No es pot seguir els escrits dels "tres capítols"
  • No es pot defensar o creure en el contingut d'aquests escrits