Pelicaniformes: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot afegeix: az:Qutankimilər |
||
Línia 46: | Línia 46: | ||
[[ar:بجعيات]] |
[[ar:بجعيات]] |
||
[[az:Qutankimilər]] |
|||
[[br:Pelecaniformes]] |
[[br:Pelecaniformes]] |
||
[[cs:Veslonozí]] |
[[cs:Veslonozí]] |
Revisió del 06:46, 1 juny 2010
Pelecaniformes | |
---|---|
pelicà bru | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Superordre | Aequornithes |
Ordre | Pelecaniformes Sharpe, 1891 |
Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món. Es distingeixen d'altres ordres d'ocells pel fet de posseir peus amb els quatre dits membranats (totipalmats). La majoria presenten una clapa nua a la gola. Existeixen unes 57 espècies.
Darrerament s'ha discutit molt la taxonomia del grup, ja que estudis moleculars suggereixen que les similituds entre pelicaniformes són el resultat d'evolució convergent i no pas d'una ascendència comuna. D'aquesta manera el grup seria polifilètic i no podria constituir un clade veritable. Els estudis d'ADN de Sibley i Ahlquist situen els pelicaniformes juntament amb els corbs marins, els cabussets, els becplaners, els voltors americans, els pingüins, els petrells, les cigonyes i les calàbries dins d'un subgrup en l'ordre molt més extens dels Ciconiiformes.
Famílies de pelicaniformes
- Pelecanidae: Els pelicans. Ocells molt grans amb bosses a la gola on acumules i desen els peixos mentre cacen.
- Sulidae: Els mascarells. Ocells mitjans que cacen llençant-se a l'aigua des de l'aire i submergint-se. Ales llargues i sovint peus i becs acolorits.
- Phalacrocoracidae: Els corbs marins. Ocells mitjans amb becs en forma de ganxo i plomatge negre o molt fosc, no totalment impermeable.
- Fregatidae: Les fregates. Ocells grans amb plomatge negre i blanc, ales molt llargues i hàbits de caça parasitaris (cleptoparasitisme). Bosses inflables vermelles característiques a la gola.
- Anhingidae: Les anhingues. Família de quatre espècies, amb becs llargs i colls també llargs i ondulants. Poden nedar amb el cos submergit. El plomatge no és totalment impermeable.
- Phaethontidae: Els faetons. Ocells mitjans, amb hàbits més marins que la resta de pelicaniformes. Els adults tenen llargues plomes caudals centrals i no presenten la típica clapa a la gola. En base a estudis genètics, modernament aquesta família s'ha situat al seu propi ordre dels faetontiformes (Phaethontiformes). [1]
- Plotopteridae: Els plotoptèrids. Un grup extint d'ocells marins semblants als pingüins.
Modernament s'han inclòs a l'ordre dels pelecaniformes una sèrie de famílies tradicionalment situades als ciconiformes.[2]
- Threskiornithidae. Ibis i becplaners. Aus de potes llargues, amb becs especialitzats fins i corbats en el cas dels ibis o plans en el cas dels becplaners.
- Ardeidae. Ardeids. Aus de variable grandària, amb coll llarg retret cap arrere mentre estan en vol.
- Scopidae. Ocell martell. Família monotípica.
- Balaenicipitidae. Bec d'esclop. Família monotípica.
Referències
- ↑ Els faetontiformes a Zoonomen Rev. 10-05-2010
- ↑ Els pelecaniformes a Zoonomen Rev. 10-05-2010