Pelicaniformes

Pelicaniformes

Pelecaniformes
pelicà bru
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Eumetazoa
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Superordre	Aequornithes
Ordre	Pelecaniformes Sharpe, 1891

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món. Es distingeixen d'altres ordres d'ocells pel fet de posseir peus amb els quatre dits membranats (totipalmats). La majoria presenten una clapa nua a la gola. Existeixen unes 57 espècies.

Darrerament s'ha discutit molt la taxonomia del grup, ja que estudis moleculars suggereixen que les similituds entre pelicaniformes són el resultat d'evolució convergent i no pas d'una ascendència comuna. D'aquesta manera el grup seria polifilètic i no podria constituir un clade veritable. Els estudis d'ADN de Sibley i Ahlquist situen els pelicaniformes juntament amb els corbs marins, els cabussets, els becplaners, els voltors americans, els pingüins, els petrells, les cigonyes i les calàbries dins d'un subgrup en l'ordre molt més extens dels Ciconiiformes.

Famílies de pelicaniformes

• Pelecanidae: Els pelicans. Ocells molt grans amb bosses a la gola on acumules i desen els peixos mentre cacen.
• Sulidae: Els mascarells. Ocells mitjans que cacen llençant-se a l'aigua des de l'aire i submergint-se. Ales llargues i sovint peus i becs acolorits.
• Phalacrocoracidae: Els corbs marins. Ocells mitjans amb becs en forma de ganxo i plomatge negre o molt fosc, no totalment impermeable.
• Fregatidae: Les fregates. Ocells grans amb plomatge negre i blanc, ales molt llargues i hàbits de caça parasitaris (cleptoparasitisme). Bosses inflables vermelles característiques a la gola.
• Anhingidae: Les anhingues. Família de quatre espècies, amb becs llargs i colls també llargs i ondulants. Poden nedar amb el cos submergit. El plomatge no és totalment impermeable.
• Phaethontidae: Els faetons. Ocells mitjans, amb hàbits més marins que la resta de pelicaniformes. Els adults tenen llargues plomes caudals centrals i no presenten la típica clapa a la gola. En base a estudis genètics, modernament aquesta família s'ha situat al seu propi ordre dels faetontiformes (Phaethontiformes).
• Plotopteridae: Els plotoptèrids. Un grup extint d'ocells marins semblants als pingüins.

Modernament s'han inclòs a l'ordre dels pelecaniformes una sèrie de famílies tradicionalment situades als ciconiformes.

• Threskiornithidae. Ibis i becplaners. Aus de potes llargues, amb becs especialitzats fins i corbats en el cas dels ibis o plans en el cas dels becplaners.
• Ardeidae. Ardeids. Aus de variable grandària, amb coll llarg retret cap arrere mentre estan en vol.
• Scopidae. Ocell martell. Família monotípica.
• Balaenicipitidae. Bec d'esclop. Família monotípica.