GNU General Public License: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: mk:ГНУ-ова општа јавна лиценца |
m Robot modifica: ro:Licența Publică Generală GNU |
||
Línia 62: | Línia 62: | ||
[[pl:GNU General Public License]] |
[[pl:GNU General Public License]] |
||
[[pt:GNU General Public License]] |
[[pt:GNU General Public License]] |
||
[[ro: |
[[ro:Licența Publică Generală GNU]] |
||
[[ru:GNU General Public License]] |
[[ru:GNU General Public License]] |
||
[[sc:Lissentzia GPL]] |
[[sc:Lissentzia GPL]] |
Revisió del 14:23, 2 juny 2010
La Llicència Pública General (GPL, de l'anglès General Public License) és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb la mateixa llicència GPL. La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font corresponent o una oferta de com obtenir-lo gratuïtament.
Aquesta llicència va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU, principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant. Actualment, Linux és el programa sota llicència GPL amb mes difusió.
Controvèrsies legals
Dins de diferents marcs reguladors i legislatius de països al voltant del món, la inserció i ús de la GPL pot trobar dificultats des del punt de vista de l'aplicació i validesa, a causa de la fermesa o intervencions de lleis i normes en defensa dels drets dels consumidors (ciutadans). Aquests casos generen propostes de canvis i modificacions d'aquests marcs legals que pel general cauen en favor de la GPL, tot i això són processos de mitjana o llarga durada i moltes vegades el que s'hauria de tractar des d'un punt de vista tècnic es deriva en conflictes polític-empresarials i al revés.
Només amb efecte de mostrar els inconvenients, es pot anomenar el Punt 11 de la llicència, recollit en moltes altres llicències.
Punt 11. "No garanties"
(Sense garanties) diu: "Com que el programa està lliure de càrrecs, no existeix cap garantia per a ell mateix (...), els propietaris dels drets d'autor proporcionen el programa "tal com es" sense cap garantia de cap tipus, ja sigui implícita o explícita, incloent, però no de manera limitada. les garanties que implica la venta per a un propòsit particular.
Enllaços externs