Lingala: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Mafoso pendent de revisió per l'usuari
Línia 1: Línia 1:
{{Traducció|es|Idioma lingala}}
{{ Petició de traducció b|es|Idioma lingala|Usuari:Amical-bot/er-omissió/es| [[Usuari Discussió:Mafoso]] }}
{{ Ficha de idioma .3. Lingala .3. nativo=Lingála ..
{{Ficha de idioma|Lingala|nativo=Lingála

.3. color=orange ..
{{Ficha de idioma|Lingala|nativo=Lingála
.3. países=ANGOLA , REPÚBLICA CENTROAFRICANA , REPÚBLICA DEL CONGO , y REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO {{mida|1=(inmigrantes en BÉLGICA , ESTADOS UNIDOS , y FRANCIA)}} ..
|color=orange
.3. zona=ÁFRICA CENTRAL ..

.3. hablantes=10 millones .3. h1=2 millones .3. h2=8 millones ..
|color=orange
.3. familia=NÍGER-CONGO<br /> ..
|países=[[Angola]], [[República Centroafricana]], [[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] <small>(inmigrantes en [[Bélgica]], [[Estados Unidos]], y [[Francia]])</small>
&nbsp ;Atlántico-Congo<br /> ..

&nbsp ;&nbsp ;Volta-Congo<br /> ..
|países=[[Angola]], [[República Centroafricana]], [[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] <small>(inmigrantes en [[Bélgica]], [[Estados Unidos]], y [[Francia]])</small>
&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;Benue-Congo<br /> ..
|zona=[[África central]]
&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;Bantoid<br /> ..

&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;Meridional<br /> ..
|zona=[[África central]]
&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;BANTÚ<br /> ..
|hablantes=10 millones|h1=2 millones|h2=8 millones
&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;Nororiental<br /> ..

&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;C.36D<br /> ..
|hablantes=10 millones|h1=2 millones|h2=8 millones
&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;Bangi-Ntomba<br /> ..
|familia=[[Lenguas níger-congo|Níger-congo]]<br />
&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;&nbsp ;((((( Lingala ))))) ..

.3. oficial=REPÚBLICA DEL CONGO , y REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO (nacional) ..
|familia=[[Lenguas níger-congo|Níger-congo]]<br />
.3. iso1=ln .3. iso2=lin .3. iso3=lin .3. sil=Lin}} ..
&nbsp;Atlántico-Congo<br />
El ((((( lingala ))))) es una LENGUA BANTÚ hablada en el noroeste de la REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO (Ex-ZAIRE) y en una gran parte de la REPÚBLICA DEL CONGO , así como , en cierto grado , en ANGOLA y la REPÚBLICA CENTROAFRICANA. Tiene más de 10 millones de hablantes. Se clasifica como C.36D según el sistema GUTHRIE para clasificar lenguas BANTÚES. ..

..
&nbsp;Atlántico-Congo<br />
(==) Aspectos históricos , sociales y culturales (==) ..
&nbsp;&nbsp;Volta-Congo<br />
(===) Historia (===) ..

..
&nbsp;&nbsp;Volta-Congo<br />
En el SIGLO XIX , la lengua franca usada a lo largo del río CONGO era llamada LOBANGI , la cual fue aprendida e influida por los trabajadores africanos que los occidentales llevaron de otros lugares (ZANZÍBAR , COMORES y TANGANICA). Posteriormente , los propios occidentales empezaron a aprender la lengua. Después de [[1880]] se empezó a conocer como BANGALA y alrededor de [[1900]] se reemplazó el término por el de lingala , el cual apareció por primera vez en forma escrita en una publicación del misionero Egide DE BOECK ( [[1903]]). ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;Benue-Congo<br />
..

El vocabulario lingala ha tomado muchos préstamos del FRANCÉS. También hay cierta influencia del PORTUGUÉS , como en la voz para mantequilla (mántéka) , mesa (mésa) , (( zapatos )) (sapátu) , e incluso del HOLANDÉS o INGLÉS ; por ejemplo , los términos para leche (míliki) , o libro (búku). Los rebeldes congoleños usan actualmente formas cifradas de la lengua para pasar mensajes , indescifrables para las agencias de inteligencia occidentales. ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;Benue-Congo<br />
..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Bantoid<br />
(===) Uso y Distribución (===) ..

[[Archivo:LanguageMap-Lingala-Larger Location.png .3. thumb .3. 300px .3. Distribución de los habitantes de Lingala.]] ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Bantoid<br />
..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Meridional<br />
(==) Fonología y Escritura (==) ..

..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Meridional<br />
(===) Fonología (===) ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas bantúes|Bantú]]<br />
(====) Vocales (====) ..

{ .3. class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=2 style="text-align:center ; border-collapse:collapse ;" ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas bantúes|Bantú]]<br />
! ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Nororiental<br />
! style="font-size: x-small ;" .3. Anterior ..

! style="font-size: x-small ;" .3. Posterior ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Nororiental<br />
.3. - ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;C.36D<br />
! style="text-align: right ;font-size: x-small ;" .3. Cerrada ..

.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. i}} ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;C.36D<br />
.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. u}} ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Bangi-Ntomba<br />
.3. - ..

! style="text-align: right ;font-size: x-small ;" .3. Semicerrada ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Bangi-Ntomba<br />
.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. e}} ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Lingala'''
.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. o}} ..

.3. - ..
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Lingala'''
! style="text-align: right ;font-size: x-small ;" .3. Semiabierta ..
|oficial=[[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] (nacional)
.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. ɛ}} ..

.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. ɔ}} ..
|oficial=[[República del Congo]], y [[República Democrática del Congo]] (nacional)
.3. - ..
|iso1=ln|iso2=lin|iso3=lin|sil=LIN}}
! style="text-align: right ;font-size: x-small ;" .3. Abierta ..

.3. style="font-size: larger ;" .3. {{ Ipa .3. a}} ..
|iso1=ln|iso2=lin|iso3=lin|sil=LIN}} {{IPA|i}}
.3. &nbsp ; ..
El '''lingala''' es una [[lenguas bantú|lengua bantú]] hablada en el noroeste de la [[República Democrática del Congo]] (Ex-[[Zaire]]) y en una gran parte de la [[República del Congo]], así como, en cierto grado, en [[Angola]] y la [[República Centroafricana]]. Tiene más de 10 millones de hablantes. Se clasifica como C.36D según el sistema [[Malcolm Guthrie|Guthrie]] para clasificar lenguas [[bantú]]es.
.3. } ..

(====) Consonantes (====) ..
El '''lingala''' és una [[llengües bantus|llengua bantu]] parlada al nord-oest de la [[República Democràtica del Congo|República Democràtica Del Congo]] (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la [[República del Congo|República Del Congo]], així com, en cert grau, a [[Angola]] i la [[República Centreafricana|República Centrafricana]]. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema [[Guthrie]] per classificar llengües [[bantu|bantus]].
{ .3. class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=3 style="text-align:center ; border-collapse:collapse ; font-size:larger ;" ..

.3. - style="font-size: x-small ;vertical-align:top ;" ..

! ..

! colspan=2 .3. BILABIAL ..
== Aspectos históricos, sociales y culturales ==
! colspan=2 .3. LABIO-<BR />DENTAL] ..

! colspan=2 .3. ALVEOLAR ..
== Aspectes històrics, socials i culturals ==
! colspan=2 .3. POST-<BR />ALVEOLAR ..
=== Historia ===
! colspan=2 .3. PALATAL ..

! colspan=2 .3. VELAR ..
=== Història ===
.3. - ..

! style="font-size:x-small" .3. OCLUSIVA ..

.3. p .3. .3. b ..

.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..
En el [[siglo XIX]], la lengua franca usada a lo largo del río [[Congo]] era llamada [[Lobangi]], la cual fue aprendida e influida por los trabajadores africanos que los occidentales llevaron de otros lugares ([[Zanzíbar]], [[Comores]] y [[Tanganica]]). Posteriormente, los propios occidentales empezaron a aprender la lengua. Después de [[años 1880|1880]] se empezó a conocer como [[bangala]] y alrededor de [[años 1900|1900]] se reemplazó el término por el de lingala, el cual apareció por primera vez en forma escrita en una publicación del misionero Egide [[de Boeck]] ([[1903]]).
.3. t .3. .3. d ..

.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..
El [[segle XIX|Segle xix]], la llengua franca usada al llarg del riu [[Congo]] era anomenada [[Lobangi]], la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs ([[Zanzíbar]], [[Comores|Covisquis]] i [[Tanganyika|Tanganica)]]. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de [[1880]] es va començar a conèixer com [[bangala]] i al voltant de [[1900]] es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide [[De boeck]] ( [[1903]]).
.3. &nbsp ; .3. .3. &nbsp ; ..

.3. k .3. .3. {{ Ipa .3. ɡ}} ..

.3. - ..

! style="font-size:x-small" .3. NASAL ..
El vocabulario lingala ha tomado muchos préstamos del [[Idioma francés|francés]]. También hay cierta influencia del [[portugués]], como en la voz para mantequilla (mántéka), mesa (mésa), ''zapatos'' (sapátu), e incluso del [[Idioma neerlandés|holandés]] o [[idioma inglés|inglés]]; por ejemplo, los términos para leche (míliki), o libro (búku). Los rebeldes congoleños usan actualmente formas cifradas de la lengua para pasar mensajes, indescifrables para las agencias de inteligencia occidentales.
.3. colspan="2" .3. m ..

.3. colspan="2" .3. &nbsp ; ..
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del [[Francès|francès]]. També hi ha certa influència del [[portuguès]], com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) ''sabates'' (sapátu), i fins i tot de l'[[Neerlandès|holandès]] o [[anglès]]; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
.3. colspan="2" .3. n ..

.3. colspan="2" .3. &nbsp ; ..

.3. colspan="2" .3. {{ Ipa .3. ɲ}} ..

.3. colspan="2" .3. {{ Ipa .3. ŋ}} ..
=== Uso y Distribución ===
.3. - ..

! style="font-size:x-small" .3. FRICATIVA ..
=== Ús i Distribució ===
.3. &nbsp ; .3. .3. &nbsp ; ..
[[Archivo:LanguageMap-Lingala-Larger Location.png|thumb|300px|Distribución de los habitantes de Lingala.]]
.3. f .3. .3. v ..

.3. s .3. .3. z ..
[[Fitxer:LanguageMap-Lingala-Larger Location.png|thumb|300 px|Distribució dels habitants de Lingala.]]
.3. {{ Ipa .3. ʃ}} .3. .3. ({{ Ipa .3. ʒ}}) ..

.3. &nbsp ; .3. .3. &nbsp ; ..

.3. &nbsp ; .3. .3. &nbsp ; ..

.3. - ..
== Fonología y Escritura ==
! style="font-size:x-small" .3. APROXIMANTE ..

.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..
== Fonologia i Escriptura ==
.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..

.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..

.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..

.3. colspan=2 .3. j ..
=== Fonología ===
.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..

.3. - ..
=== Fonologia ===
! style="font-size:x-small" .3. APROXIMANTE lateral ..
==== Vocales ====
.3. colspan=4 style="background:#ccc" .3. &nbsp ; ..

.3. colspan=2 .3. l ..
==== Vocals ====
.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=2 style="text-align:center; border-collapse:collapse;"
.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..

.3. colspan=2 .3. &nbsp ; ..
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=2 style="text-align:center; border-collapse:collapse; "
.3. - ..
!
.3. } ..

..
!
(==) Ejemplos (==) ..
! style="font-size: x-small;" | Anterior
..

(===) Oración del Señor (===) ..
! style="font-size: x-small; " | Anterior
..
! style="font-size: x-small;" | Posterior
: Tatá wa bísó , ozala o likoló , ..

: bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́ , ..
! style="font-size: x-small; " | Posterior
: bandima bokonzi bwa Yɔ́ , mpo elingo Yɔ́ , ..
|-
: basálá yangó o nsé , ..

: lokóla bakosálaka o likoló ..
|-
: Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ , ..
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Cerrada
: límbisa mabé ma bísó , ..

: lokóla bísó tokolimbisaka baníngá. ..
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Tancada
: Sálisa bísó tondima masɛ́ngínyá tɛ̂ , ..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|i}}
: mpé bíkísa bísó o mabé. ..

..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|u}}
(==) Curiosidades (==) ..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|u}}
..

Parte de la letra de la canción "En todas las esquinas" del grupo CHILENO CONGRESO está en Lingala. Con esto el grupo , en palabras del vocalista Pancho Sazo , buscaba que en caso de que EL RÉGIMEN MILITAR , en el gobierno en aquella época en Chile , les preguntara algo sobre la letra que incitaba a la "libertad" , ellos pudieran decir que era una canción para la libertad de África. ..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|e}}
..
|-
(==) Véase también (==) ..

* MANDOMBE ..
|-
..
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Semicerrada
(==) Enlaces externos (==) ..

{{ InterWiki .3. code=ln}} ..
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Semitancada
* [http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciación al idioma] ..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|e}}
..

[[Categoría:Lenguas bantú .3. Lingala]] ..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|o}}
[[Categoría:Lenguas de la República Democrática del Congo .3. Lingala]] ..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|o}}
[[Categoría:Lenguas de la República del Congo .3. Lingala]] ..

[[Categoría:Lenguas de Angola .3. Lingala]] ..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɛ}}
[[Categoría:Lenguas de la República Centroafricana .3. Lingala]] ..
|-
..

..
|-
..
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Semiabierta
..

..
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Semioberta
..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|ɛ}}
..

..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɔ}}
..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|ɔ}}
..

..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɔ}}
..
|-
..

..
|-
..
! style="text-align: right;font-size: x-small;" | Abierta
..

..
! style="text-align: right;font-size: x-small; " | Oberta
..
|style="font-size: larger;"| {{IPA|a}}
..

..
|style="font-size: larger; "| {{IPA|ɡ}}
..
| &nbsp;
..

..
|  
..
|}
..

..
|}
..
==== Consonantes ====
paraulesenllacos ..

..
==== Consonants ====
ANGOLA ..
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=3 style="text-align:center; border-collapse:collapse; font-size:larger;"
..

REPÚBLICA CENTROAFRICANA ..
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=3 style="text-align:center; border-collapse:collapse; font-size:larger; "
..
|- style="font-size: x-small;vertical-align:top;"
REPÚBLICA DEL CONGO ..

..
|- style="font-size: x-small;vertical-align:top; "
REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO ..
!
..

BÉLGICA ..
!
..
! colspan=2 | [[Consonante bilabial|Bilabial]]
ESTADOS UNIDOS ..

..
! colspan=2| [[Bilabial]]
FRANCIA ..
! colspan=2 | [[Consonante labiodental|Labio-<br />dental]]]
..

ÁFRICA CENTRAL ..
! colspan=2| [[Labiodental|Llavi-< br]] />DENTAL]
..
! colspan=2 | [[Consonante alveolar|Alveolar]]
NÍGER-CONGO ..

..
! colspan=2| [[Alveolar]]
BANTÚ ..
! colspan=2 | [[Consonante postalveolar|Post-<br />alveolar]]
..

REPÚBLICA DEL CONGO ..
! colspan=2| [[Postalveolar|Post-< br]] />ALVEOLAR
..
! colspan=2 | [[Consonante palatal|Palatal]]
REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO ..

..
! colspan=2| [[Palatal]]
LENGUA BANTÚ ..
! colspan=2 | [[Consonante velar|Velar]]
..

REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO ..
! colspan=2| [[Velar|Vetllar]]
..
|-
ZAIRE ..

..
|-
REPÚBLICA DEL CONGO ..
! style="font-size:x-small" | [[Consonante oclusiva|Oclusiva]]
..

ANGOLA ..
! style="font-size:x-small"| [[Oclusiva]]
..
| p || b
REPÚBLICA CENTROAFRICANA ..

..
| p || b
GUTHRIE ..
| colspan=2 | &nbsp;
..

BANTÚES ..
| colspan=2|  
..
| t || d
SIGLO XIX ..

..
| t || d
CONGO ..
| colspan=2 | &nbsp;
..

LOBANGI ..
| colspan=2|  
..
| &nbsp; || &nbsp;
ZANZÍBAR ..

..
|   ||  
COMORES ..
| k || {{IPA|ɡ}}
..

TANGANICA ..
| k || {{IPA|ɔ}}
..
|-
..

..
|-
BANGALA ..
! style="font-size:x-small" | [[Consonante nasal|Nasal]]
..

..
! style="font-size:x-small"| [[Nasal]]
..
| colspan="2" | m
DE BOECK ..

..
| colspan="2"| m
..
| colspan="2" | &nbsp;
..

FRANCÉS ..
| colspan="2"|  
..
| colspan="2" | n
PORTUGUÉS ..

..
| colspan="2"| n
HOLANDÉS ..
| colspan="2" | &nbsp;
..

INGLÉS ..
| colspan="2"|  
..
| colspan="2" | {{IPA|ɲ}}
BILABIAL ..

..
| colspan="2"| {{IPA|ɔ}}
LABIO-<BR />DENTAL ..
| colspan="2" | {{IPA|ŋ}}
..

ALVEOLAR ..
| colspan="2"| {{IPA|ɔ}}
..
|-
POST-<BR />ALVEOLAR ..

..
|-
PALATAL ..
! style="font-size:x-small" | [[Consonante fricativa|Fricativa]]
..

VELAR ..
! style="font-size:x-small"| [[Fricativa]]
..
| &nbsp; || &nbsp;
OCLUSIVA ..

..
|   ||  
NASAL ..
| f || v
..

FRICATIVA ..
| f || v
..
| s || z
APROXIMANTE ..

..
| s || z
APROXIMANTE ..
| {{IPA|ʃ}} || ({{IPA|ʒ}})
..

CHILENO ..
| {{IPA|ɔ}} || ({{IPA|ɔ}})
..
| &nbsp; || &nbsp;
CONGRESO ..

..
|   ||  
EL RÉGIMEN MILITAR ..
| &nbsp; || &nbsp;
..

MANDOMBE ..
|   ||  
|-

|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante aproximante|Aproximante]]

! style="font-size:x-small"| [[Aproximante]]
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
| colspan=2 | j

| colspan=2| j
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
|-

|-
! style="font-size:x-small" | [[Consonante aproximante|Aproximante]] lateral

! style="font-size:x-small"| [[Aproximante]] lateral
| colspan=4 style="background:#ccc" | &nbsp;

| colspan=4 style="background:#ccc"|  
| colspan=2 | l

| colspan=2| l
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
| colspan=2 | &nbsp;

| colspan=2|  
|-

|-
|}

|}



== Ejemplos ==

== Exemples ==

=== Oración del Señor ===

=== Oració del Senyor ===



:Tatá wa bísó, ozala o likoló,

: Tatá wa bísó, ozala o likoló
:bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,

: bato bakúmisa Nkómbó ja Y
:bandima bokonzi bwa Yɔ́, mpo elingo Yɔ́,

: bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
:basálá yangó o nsé,

: basálá yangó o nsé
:lokóla bakosálaka o likoló

: lokóla bakosálaka o likoló
:Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,

: Pésa bísó ll biléi bya mokl na mokl
:límbisa mabé ma bísó,

: límbisa mabé ma bísó
:lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.

: lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
:Sálisa bísó tondima masɛ́ngínyá tɛ̂,

: Sálisa bísó tondima masngínyá t
:mpé bíkísa bísó o mabé.

: mpé bíkísa bísó o mabé.



== Curiosidades ==

== Curiositats ==



Parte de la letra de la canción "En todas las esquinas" del grupo [[Chile|chileno]] [[Congreso (grupo musical)|Congreso]] está en Lingala. Con esto el grupo, en palabras del vocalista Pancho Sazo, buscaba que en caso de que [[Régimen Militar (Chile)|el régimen militar]], en el gobierno en aquella época en Chile, les preguntara algo sobre la letra que incitaba a la "libertad", ellos pudieran decir que era una canción para la libertad de África.

Part de la lletra de la cançó "A totes les cantonades" del grup [[Xile|xilè]] [[Congrés]] és a Lingala. Amb això el grup, en paraules del vocalista Pancho Sazo, buscava que en cas que [[el règim militar]], en el govern en aquella època a Xile, els preguntés alguna cosa sobre la lletra que incitava a la "llibertat", ells poguessin dir que era una cançó per a la llibertat de l'Àfrica.



== Véase también ==

== es Vegi també ==
* [[Mandombe]]

* [[ mandombe]]



== Enlaces externos ==

== Enllaços externs ==
{{InterWiki|code=ln}}

{{ InterWiki|code=ln}}
* [http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciación al idioma]

* [http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciació a l'idioma]



[[Categoría:Lenguas bantú|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de la República Democrática del Congo|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de la República del Congo|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de Angola|Lingala]]
[[Categoría:Lenguas de la República Centroafricana|Lingala]]


[[als:Lingala]]
[[als:Lingala]]
[[am:ሊንጋላ]]
[[am:ሊንጋላ]]
[[ca:Lingala]]
[[de:Lingála]]
[[de:Lingála]]
[[en:Lingala language]]
[[en:Lingala language]]
[[eo:Lingala lingvo]]
[[eo:Lingala lingvo]]
[[es:Idioma lingala]]
[[eu:Lingala]]
[[eu:Lingala]]
[[fi:Lingala]]
[[fi:Lingala]]
Línia 293: Línia 431:
[[wa:Lingala]]
[[wa:Lingala]]
[[zh:林加拉语]]
[[zh:林加拉语]]
[[es:Idioma lingala]]

Revisió del 05:37, 3 juny 2010

Plantilla:Ficha de idioma i El lingala es una lengua bantú hablada en el noroeste de la República Democrática del Congo (Ex-Zaire) y en una gran parte de la República del Congo, así como, en cierto grado, en Angola y la República Centroafricana. Tiene más de 10 millones de hablantes. Se clasifica como C.36D según el sistema Guthrie para clasificar lenguas bantúes.

El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica Del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República Del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centrafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.


Aspectos históricos, sociales y culturales

Aspectes històrics, socials i culturals

Historia

Història

En el siglo XIX, la lengua franca usada a lo largo del río Congo era llamada Lobangi, la cual fue aprendida e influida por los trabajadores africanos que los occidentales llevaron de otros lugares (Zanzíbar, Comores y Tanganica). Posteriormente, los propios occidentales empezaron a aprender la lengua. Después de 1880 se empezó a conocer como bangala y alrededor de 1900 se reemplazó el término por el de lingala, el cual apareció por primera vez en forma escrita en una publicación del misionero Egide de Boeck (1903).

El Segle xix, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Covisquis i Tanganica). Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck ( 1903).


El vocabulario lingala ha tomado muchos préstamos del francés. También hay cierta influencia del portugués, como en la voz para mantequilla (mántéka), mesa (mésa), zapatos (sapátu), e incluso del holandés o inglés; por ejemplo, los términos para leche (míliki), o libro (búku). Los rebeldes congoleños usan actualmente formas cifradas de la lengua para pasar mensajes, indescifrables para las agencias de inteligencia occidentales.

El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.


Uso y Distribución

Ús i Distribució

thumb|300px|Distribución de los habitantes de Lingala.

Distribució dels habitants de Lingala.


Fonología y Escritura

Fonologia i Escriptura

Fonología

Fonologia

Vocales

Vocals

Anterior Anterior Posterior Posterior
Cerrada Tancada i u u e
Semicerrada Semitancada e o o ɛ
Semiabierta Semioberta ɛ ɔ ɔ ɔ
Abierta Oberta a ɡ    

Consonantes

Consonants

Bilabial Bilabial Labio-
dental
]
Llavi-< br />DENTAL] Alveolar Alveolar Post-
alveolar
Post-< br />ALVEOLAR Palatal Palatal Velar Vetllar
Oclusiva Oclusiva p b p b     t d t d             k ɡ k ɔ
Nasal Nasal m m     n n     ɲ ɔ ŋ ɔ
Fricativa Fricativa         f v f v s z s z ʃ (ʒ) ɔ (ɔ)                
Aproximante Aproximante                 j j    
Aproximante lateral Aproximante lateral     l l            


Ejemplos

Exemples

Oración del Señor

Oració del Senyor

Tatá wa bísó, ozala o likoló,
Tatá wa bísó, ozala o likoló
bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
bato bakúmisa Nkómbó ja Y
bandima bokonzi bwa Yɔ́, mpo elingo Yɔ́,
bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
basálá yangó o nsé,
basálá yangó o nsé
lokóla bakosálaka o likoló
lokóla bakosálaka o likoló
Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
Pésa bísó ll biléi bya mokl na mokl
límbisa mabé ma bísó,
límbisa mabé ma bísó
lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
Sálisa bísó tondima masɛ́ngínyá tɛ̂,
Sálisa bísó tondima masngínyá t
mpé bíkísa bísó o mabé.
mpé bíkísa bísó o mabé.


Curiosidades

Curiositats

Parte de la letra de la canción "En todas las esquinas" del grupo chileno Congreso está en Lingala. Con esto el grupo, en palabras del vocalista Pancho Sazo, buscaba que en caso de que el régimen militar, en el gobierno en aquella época en Chile, les preguntara algo sobre la letra que incitaba a la "libertad", ellos pudieran decir que era una canción para la libertad de África.

Part de la lletra de la cançó "A totes les cantonades" del grup xilè Congrés és a Lingala. Amb això el grup, en paraules del vocalista Pancho Sazo, buscava que en cas que el règim militar, en el govern en aquella època a Xile, els preguntés alguna cosa sobre la lletra que incitava a la "llibertat", ells poguessin dir que era una cançó per a la llibertat de l'Àfrica.


Véase también

es Vegi també


Enlaces externos

Enllaços externs

Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en lingala]] de la Viquipèdia
Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en lingala]] de la Viquipèdia


Lingala Lingala Lingala Lingala Lingala ca:Lingala