Illa de la Quarantena

Illa de la Quarantena

L'illa de la Quarentena és un illot situat a l'interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m² i un perímetres de 500 metres.

Aquest illot va ser el primer llatzaret de Menorca, ben proper a l'antiga Península de Sant Felipet on més tard es construiria el llatzaret general i, per tant, es convertiria en illa. Aquest primer llatzaret prèviament se l'anomenava L'Illeta degut a la seva diminuta extensió i actualment també se la coneix amb el nom d'Illa Plana, però a partir de 1490 se l'anomenà l'Illa de la Quarantena perquè començà a ser destinada a expurgar gèneres, incinerar robes de passatgers i tripulants de vaixells infectats, i per dipositar-hi les mercaderies que devien ser orejades abans de ser desembarcades a Maó.

Aquest llatzaret fou construït en època anglesa, quan aquests feien construccions molt simples i provisionals per protegir les mercaderies i els guardes de sanitat. Aquestes construccions provisionals van ser substituïdes en finalitzar l'ocupació anglesa per a una construcció de dos cossos i un sol pis, la qual es conservà fins ben entrat el segle XX, quan fou enderrocat per a construir-hi unes instal·lacions militars.

El Llatzaret de Maó havia d'acollir les naus o vaixells amb destinació a qualsevol costa espanyola, que fossin sospitosos de transportar un perill sanitari i que arribés des de qualsevol punt. Fins i tot, les naus provinents d'Amèrica i amb destí a la costa del cantàbric també havien de passar per l'Illa de la Quarantena, tot i així, aquesta era una excepció ja que les naus procedent d’Amèrica no eren vistes com a una amenaça degut al llarg viatge i, per tant, efectuaven com a màxim, quarantenes d'observació curtes que consistien només en deixar el vaixell en roda abans d'entrar al port i desembarcar, sempre que no es produís cap incident sanitari. Tanmateix, cada vegada hi havia unes normatives internacionals sanitàries més rigoroses, fet que produí a l'any 1842 la inauguració d'un nou llatzaret general per tal d'atendre les necessitats sanitàries procedents de l’Atlàntic. Aquest llatzaret se situà a les illes de San Simón i San Antonio a la ria de Vigo.

Mr. John Armstrong durant la primera de les dominacions angleses de l'illa de Menorca (1708-1756) va escriure un llibre titulat La Historia de la Isla de Menorca publicat a Londres els anys 1752 i 1756. En aquest llibre Mr. Armstrong ja fa referència a l'Illa de la Sang i a l'Illa de la Quarantena com unes illes amb activitat sanitària al port de Maó durant el segle XVIII.

Bibliografia

• Vidal Hernández, Josep M. El llatzaret de Maó, una fortalesa sanitària Institut Menorquí d'Estudis. 2002.
• El Lazareto de Mahón. Club Marítimo de Mahón, Separatas de la revista de difusión social. Fundació Rubió i Tudurí, Andrómaco. Editorial Menorca S.A. Novembre 1995.
• El Lazareto de Mahón. F. Moll Coll.
• El Lazareto de Mahón en 1917. Continuación de la reforma sanitària en Espanya. Imp y encuadernación de Valentín Tordesillas. Madrid 1917.

39° 52′ 55.17″ N, 4° 17′ 54.88″ E