Xafiisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''xafiisme''' és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del [[fiqh]]) de l'[[Islam]] [[sunnita]], juntament amb el [[hanbalisme]], el [[hanefisme]] i el [[malikisme]]. Va ser fundada al [[segle VIII]] per [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií]] ([[767]]-[[820]]), i proposa, a grans trets, un retorn fidel i lliurat a l'esperit primitiu de l'[[Alcorà]] i a la tradició observada pel [[Mahoma|Profeta]] i els seus primers companys. Molt estesa per [[Síria]], [[Egipte]] i la costa de la [[mar Roja]], actualment és dominant sobretot als països musulmans del [[sud-est asiàtic]], com ara [[Indonèsia]], [[Malàisia]], el [[Vietnam]] i [[Tailàndia]]. |
El '''xafiisme''' és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del [[fiqh]]) de l'[[Islam]] [[sunnita]], juntament amb el [[hanbalisme]], el [[hanefisme]] i el [[malikisme]]. Va ser fundada al [[segle VIII]] per [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií]] ([[767]]-[[820]]), i proposa, a grans trets, un retorn fidel i lliurat a l'esperit primitiu de l'[[Alcorà]] i a la tradició observada pel [[Mahoma|Profeta]] i els seus primers companys. Molt estesa per [[Síria]], [[Egipte]] i la costa de la [[mar Roja]], actualment és dominant sobretot als països musulmans del [[sud-est asiàtic]], com ara [[Indonèsia]], [[Malàisia]], el [[Vietnam]] i [[Tailàndia]]. |
||
{{Esborrany de |
{{Esborrany de l'islam}} |
||
[[Categoria:Sunnisme]] |
[[Categoria:Sunnisme]] |
Revisió del 11:17, 11 juny 2010
El xafiisme és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'Islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanefisme i el malikisme. Va ser fundada al segle VIII per Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií (767-820), i proposa, a grans trets, un retorn fidel i lliurat a l'esperit primitiu de l'Alcorà i a la tradició observada pel Profeta i els seus primers companys. Molt estesa per Síria, Egipte i la costa de la mar Roja, actualment és dominant sobretot als països musulmans del sud-est asiàtic, com ara Indonèsia, Malàisia, el Vietnam i Tailàndia.