Johannes de Sacrobosco: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: cs:Johannes de Sacrobosco
Rectificacions desde viquipèdia en anglès i francès + link erroni a la Sorbona (reconstruir), fundada 36 anys després de la seva arribada a París i un any abans de morir.
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer: Sacrobosco sphaera1.jpg|thumb|right|Esfera de Johannes de Sacrobosco en un [[còdex]].]]
[[Fitxer: Sacrobosco sphaera1.jpg|thumb|right|Esfera de Johannes de Sacrobosco en un [[còdex]].]]
''' Johannes de Sacrobosco ''', també conegut com ''' Joan de Sacrobosco ''' i ''' John of Holywood ''', (nascut a prop de [[1195]] a [[Holywood]], [[Yorkshire]] i mort prop de [[1256]] a [[París]]) fou un [[astrònom]] anglès.
''' Johannes de Sacrobosco ''', també conegut com ''' Joan de Sacrobosco ''' i ''' John of''' ''o'' '''de Hollywood ''', (nascut a prop de [[1195]] a Artane, actual raval de [[Dublín]], [[Irlanda]], de une poderosa familia [[normands|normanda]], i mort prop de [[1256]] a [[París]]) fou un [[monjo]], [[escolàstica|escolàstico]] i [[astrònom]] irlandès.


== Biografia ==
== Biografia ==
L'any [[1220]] Sacrobosco va anar a estudiar a [[París]] i aviat va figurar com a professor d'astronomia i matemàtiques a la [[Universitat de París]].
Va començar els seus estudis a la [[Universitat d'Oxford]]. A continuació, l'any [[1221]], Sacrobosco va anar a estudiar a [[París]] i aviat va figurar com a professor d'astronomia i matemàtiques a la Universitat de París.


Sacrobosco es va dedicar a promoure els mètodes aritmètics i l'àlgebra dels [[àrabs]] en les seves classes. En el llibre titulat '' De Algorisme '' discuteix com es calculen els enters positius. Aquest treball conté 11 capítols, un de cada d'ells esmenta la suma, la resta, la multiplicació, la divisió, les arrels quadrades i les cúbiques. A [[1220]] Sacrobosco escriu la seva obra més coneguda '' Tractatus de Sphaera '', un llibre d'astronomia en quatre capítols molt emprat en [[Europa]].
Sacrobosco es va dedicar a promoure els mètodes aritmètics i l'àlgebra dels [[àrabs]] en les seves classes. En el llibre titulat '' De Algorisme '' discuteix com es calculen els enters positius. Aquest treball conté 11 capítols, un de cada d'ells esmenta la suma, la resta, la multiplicació, la divisió, les arrels quadrades i les cúbiques. A [[1220]] Sacrobosco escriu la seva obra més coneguda ''Tractatus de Sphaera'', un llibre d'astronomia en quatre capítols molt emprat en [[Europa]].
[[Clavius]] fa servir al [[segle XVI]] aquest llibre de l'esfera per ampliar-lo i d'aquesta manera continua emprant-se fins al [[segle XVII]]. Aquest llibre era un manuscrit que circulava per les universitats de [[Europa]] i es pot dir que va ser essencialment el primer llibre d'astronomia imprès en [[1472]]. Després d'aquesta primera edició [[Barocius]] va apuntar 84 en el llibre [[1570]].
[[Clavius]] fa servir al [[segle XVI]] aquest llibre de l'esfera per ampliar-lo i d'aquesta manera continua emprant-se fins al [[segle XVII]]. Aquest llibre era un manuscrit que circulava per les universitats de [[Europa]] i es pot dir que va ser essencialment el primer llibre d'astronomia imprès en [[1472]]. Després d'aquesta primera edició [[Barocius]] va apuntar 84 en el llibre [[1570]].



Revisió del 12:45, 17 juny 2010

Esfera de Johannes de Sacrobosco en un còdex.

Johannes de Sacrobosco , també conegut com Joan de Sacrobosco i John of o de Hollywood , (nascut a prop de 1195 a Artane, actual raval de Dublín, Irlanda, de une poderosa familia normanda, i mort prop de 1256 a París) fou un monjo, escolàstico i astrònom irlandès.

Biografia

Va començar els seus estudis a la Universitat d'Oxford. A continuació, l'any 1221, Sacrobosco va anar a estudiar a París i aviat va figurar com a professor d'astronomia i matemàtiques a la Universitat de París.

Sacrobosco es va dedicar a promoure els mètodes aritmètics i l'àlgebra dels àrabs en les seves classes. En el llibre titulat De Algorisme discuteix com es calculen els enters positius. Aquest treball conté 11 capítols, un de cada d'ells esmenta la suma, la resta, la multiplicació, la divisió, les arrels quadrades i les cúbiques. A 1220 Sacrobosco escriu la seva obra més coneguda Tractatus de Sphaera, un llibre d'astronomia en quatre capítols molt emprat en Europa. Clavius fa servir al segle XVI aquest llibre de l'esfera per ampliar-lo i d'aquesta manera continua emprant-se fins al segle XVII. Aquest llibre era un manuscrit que circulava per les universitats de Europa i es pot dir que va ser essencialment el primer llibre d'astronomia imprès en 1472. Després d'aquesta primera edició Barocius va apuntar 84 en el llibre 1570.

Sacrobosco escriure més un tractat sobre la mesura del temps anomenat De Anni Ratione a 1232. En ell estudia la divisió del dia, de la setmana, el mes, els anys i els relaciona amb el calendari eclesiàstic. Manté que el Calendari julià té un error de 10 dies que hauria de corregir (Vegeu reforma del calendari i suggereix una reforma per ajustar ometent un dia de l'any cada 288 anys.

En el seu apartat gnomònic va escriure un tractat sobre Rellotges de sol anomenat Tractatus de Quadrante.

Li van dedicar un Cràter a la Lluna en el segle XX quan es va fer per primera vegada una cartografia de la mateixa, assignant-li un nom.

L'Sphaera de Sacrobosco

Al començament del segle XII Juán de Sacobosco va escriure aquest tractat d'astronomia denominat freqüentment Tractat de l'esfera , aquest tractat es divideix en quatre capítols que a continuació enumerem:

  • Primer enuncia quines són les propietats de la esfera, identificant el seu centre, les seccions, els pols, i descriu totes les esferes són necessàries per descriure el univers.
  • Segon es dóna una informació sobre els cercles que es materialitzen en l'esfera i com es denominen en l'astronomia clàssica.
  • Tercer s'esmenta l'ascendència i descendència dels signes del zodíac, sobre la diversitat de la longitud de temps en els dies de l'any i de la divisió de la terra d'acord al clima.
  • Quart s'esmenta el moviment dels planetes i es descriu el fenomen dels eclipsis.

Obra

  • Sphaera mundi Johannes de Sacrobosco

Lectures

  • O. Pedersen, In quest of Sacrobosco , Journal for the History of Astronomy 16 (1985), pp. 175-221
  • W. Knorr, Sacrobosco's Quadrans: Date and Sources , Journal for the History of Astronomy 28 (1983), pp.187-222