Festa del Pi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Fetsdelpi galejadors.jpg|thumb|right|Galejadors a la plaça major de Centelles]]
[[Fitxer:Fetsdelpi galejadors.jpg|thumb|right|Galejadors a la plaça major de Centelles]]
La '''Festa del Pi''' és una festa anual celebrada a [[Centelles]] ([[Osona]]) cada [[30 de desembre]]. Declarada [[Festa Tradicional d'Interès Nacional]] el 17 de novembre de 1987, és una tradició documentada des del [[1751]], i des d'aleshores vinculada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.
La '''Festa del Pi''' és una festa anual celebrada a [[Centelles]] ([[Osona]]) cada [[30 de desembre]]. Declarada [[Festa Tradicional d'Interès Nacional]] el 17 de novembre de 1987 i reclassificada com a [[Festa patrimonial d'interès nacional]] el 25 de maig de 2010, és una tradició documentada des del [[1751]], i des d'aleshores vinculada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.


== Origen de la festa ==
== Origen de la festa ==

Revisió del 19:20, 20 juny 2010

Galejadors a la plaça major de Centelles

La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles (Osona) cada 30 de desembre. Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987 i reclassificada com a Festa patrimonial d'interès nacional el 25 de maig de 2010, és una tradició documentada des del 1751, i des d'aleshores vinculada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.

Origen de la festa

Hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que cal suposar que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrere del que la documentació reflecteix.

Actes de la celebració

Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors[1] (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.

El pi penjat dins l'església de Santa Coloma

El dia central de la celebració, però, és el 30 de desembre. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments.

Quan arriba al davant de l'església, el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el Pi. Acabada la ballada, el pi és entrat a l'interior de l'església a les 12 del migdia i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles.

Finalment, el pi es despenja el dia de Reis, diada també festiva, en què el pi es baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho són les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s'endurà una branca del pi a casa.

Vegeu

Enllaços externs

Notes

  1. Galejadors (aquell que fa ostentació), és el nom que reben els que tiren els trets, en honor a galejar per la Santa Coloma, ja que a Centelles no s'usa la paraula trabucaire. Des fa uns anys només poden ser galejadors els fills de Centelles o els que fa molts anys que hi resideixen.