Luis Roldán Ibáñez

Luis Roldán Ibáñez (Logronyo, 1943) fou un polític espanyol famós per un escàndol de corrupció política.

Biografia

Va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 1976. El 29 de desembre de 1982 va ser nomenat delegat general del Govern en la Comunitat Foral de Navarra. En l'exercisi d'aquest càrrec va obtenir notables èxits, principalment en la lluita contra el terrorisme d'ETA. El 31 d'octubre de 1986 va ser nomenat pel Consell de Ministres director general de la Guàrdia Civil, sent la primera vegada en la història d'aquesta institució que aquest càrrec era en mans d'un civil. En el balanç de la seva gestió destaca l'èxit obtingut el març de 1992, quan va ser desarticulada a Bidart (Iparralde) la 'cúpula' d'ETA, encapçalada pel buscat Francisco Mujika Garmendia, ('Pakito' i 'Artapalo'), a part d'altres comandos.

Però no només ETA va determinar el seu treball. Quan el 1988 José Luis Corcuera va arribar a Interior es va proposar modernitzar totes les Forces de Seguretat de l'Estat i en aquest programa es va veure embolicada la pròpia Guàrdia Civil. L'antiga imatge de la parella d'agents amb tricorni, vigilant camins a peu, ha estat substituïda per la de joves guàrdies que patrullen en moderns tot terreny. Al novembre de 1993, quan Corcuera anunciava la seva dimissió i ell sol·licitava el seu cessament, Diario 16 va destapar un suposat escàndol pel "desmesurat" increment del seu patrimoni durant el seu mandat.

Adquisicions amb sou públic

Segons el periòdic, amb el seu sou públic, que en 1993 era de tan sols 600.000 pessetes, Roldán havia acumulat un patrimoni integrat per un xalet a Cizur Menor (Navarra), un altre a Aravaca (Comunitat de Madrid), un pis de 332 metres quadrats a la Castellana madrilenya, un altre terreny a Cambrils i una excel·lent finca d'arbres fruiters a Mequinensa, a més d'altres propietats que, després del seu divorci, havien passat a la seva ex dona.

El 3 de desembre de 1993 va cessar com a cap de la Direcció general de la Guàrdia Civil i va ser substituït pel llavors governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal de Alemany. El 17 de febrer, el ple del Congrés va aprovar per unanimitat la creació de la comissió d'investigació de la gestió de Roldán durant la seva etapa de director general de la Guàrdia Civil. Poc després, l'1 de març, quedava constituïda aquesta comissió, la qual va començar oficialment els seus treballs el 10 de març per a un període de tres mesos. El 21 d'abril, el PSOE va suspendre cautelarment de militància Roldán fins a la resolució del cas i Jorge Esparza, el seu "testaferro", va comparèixer davant la comissió. Les cada vegada més nombroses dades en contra de Roldán van provocar que, el 27 d'abril, la Fiscalia sol·licités a la jutgessa Ana María Ferrer, que instruïa el sumari, la retirada del passaport de l'exdirector de la Guàrdia Civil per a impedir la seva sortida del país.

Citat i desaparegut

L'endemà passat, Roldán no va comparèixer davant el jutjat d'instrucció nombre 16 de Madrid que ho havia citat i el seu titular va dictar ordre de detenció contra ell. Per a sorpresa general, les Forces de Seguretat de l'Estat no van donar amb el seu parador i el 30 d'abril, el ministre de l'Interior, Antoni Asunción, presentava la seva dimissió al president del Govern assumint les seves responsabilitats "polítiques i tècniques" per la seva fugida. El 27 de febrer de 1995, Luis Roldán va ser detingut per la policia espanyola en l'àrea de trànsit de l'aeroport de Bangkok, presumiblement lliurat per les autoritats laosianes amb la mediació de Francisco Paesa. Un dia més tard, després de viatjar a Madrid via Roma, va ser posat a la disposició de la jutge Ana Ferrer qui va decretar el seu ingrés a la presó.

El 26 de febrer de 1998, quatre anys després del començament de l'escàndol, Roldán va ser sentenciat a 28 anys de presó pels delictes de malversació, estafa, suborn i cinc delictes contra la hisenda pública. La sentència va considerar provat que Roldán va robar més de 400 milions de pessetes (aproximadament 2.4 milions de €) de fons reservats i va rebre 1.800 milions de pessetes en comissions d'obres de l'Institut Armat. Al costat de Roldán es va condemnar a 16 anys al seu testaferro, Jorge Esparza y Martín, i a 4 anys a la seva esposa Blanca Rodríguez-Porto. A més, l'Audiència Provincial de Madrid li va imposar una multa de 1.600 milions de pessetes i el va condemnar al pagament de dues indemnitzacions a l'Estat per valor de 578 i 957 milions de pessetes. El 21 de desembre 1999, el Tribunal Suprem va augmentar de 28 a 31 anys de presó la pena que l'Audiència de Madrid li va imposar l'any anterior. Roldán va ingressar en la presó de Brieva (Àvila) el 28 de febrer de 1995.

El cas Roldán en el món de la ficció

Ibáñez es faria eco d'aquests successos en el còmic Mortadelo y Filemón - Corrupción a mogollón, de 1994.