Vila closa: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | |||
Una '''vila closa''' és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'[[edat medieval]]. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, són els pobles de [[Montfalcó Murallat]] ([[Segarra]]) o [[Peratallada]] ([[Baix Empordà]]), entre d'altres. Les poblacions de [[Batea]] ([[Terra Alta]]), de [[Valls]] ([[Alt Camp]]) i de [[la Selva del Camp]] ([[Baix Camp]]) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de [[Figuerola d'Orcau]], al [[Pallars Jussà]], on és perfectament reconeixible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de ''[[raval]]''. |
Una '''vila closa''' és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'[[edat medieval]]. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, són els pobles de [[Montfalcó Murallat]] ([[Segarra]]) o [[Peratallada]] ([[Baix Empordà]]), entre d'altres. Les poblacions de [[Batea]] ([[Terra Alta]]), de [[Valls]] ([[Alt Camp]]) i de [[la Selva del Camp]] ([[Baix Camp]]) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de [[Figuerola d'Orcau]], al [[Pallars Jussà]], on és perfectament reconeixible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de ''[[raval]]''. |
||
| ⚫ | |||
[[Fitxer:Sarroca de Bellera. Vilella 4.JPG|250px|thumb|dreta|La vila closa de Vilella]] |
[[Fitxer:Sarroca de Bellera. Vilella 4.JPG|250px|thumb|dreta|La vila closa de Vilella]] |
||
Tenen un, dos o més [[portal (arquitectura)|portals]] i es poden contraposar aquestes viles closes amb els [[poble obert|pobles oberts]]. La majoria de les viles closes de la [[Catalunya Nova]] corresponen a [[poble castral|pobles castrals]], nascuts arran d'un procés d'[[encastellament]]. |
Tenen un, dos o més [[portal (arquitectura)|portals]] i es poden contraposar aquestes viles closes amb els [[poble obert|pobles oberts]]. La majoria de les viles closes de la [[Catalunya Nova]] corresponen a [[poble castral|pobles castrals]], nascuts arran d'un procés d'[[encastellament]]. |
||
Revisió del 11:36, 30 juny 2010
Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha romàs intacta, sense creixement modern, són els pobles de Montfalcó Murallat (Segarra) o Peratallada (Baix Empordà), entre d'altres. Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on és perfectament reconeixible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de raval.
Tenen un, dos o més portals i es poden contraposar aquestes viles closes amb els pobles oberts. La majoria de les viles closes de la Catalunya Nova corresponen a pobles castrals, nascuts arran d'un procés d'encastellament.
També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'Edat mitjana, o bé alguns pobles de muntanya (com Santa Creu de Llacunes o algunes forces pallareses[1] com la de Vilella, del terme municipal de Sarroca de Bellera).
Referències
- ↑ BOLÒS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0, pàg. 262.