Hastat: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
|} |
|} |
||
Els hastai van ser la part de l'antic exèrcit etrusc abans de les reformes de Marc Furio Camilo, i estaven sota el comandament dels reis etruscos.<ref name="Book2- |
Els hastai van ser la part de l'antic exèrcit etrusc abans de les reformes de Marc Furio Camilo, i estaven sota el comandament dels reis etruscos.<ref name="Book2-89">{{cite book|last=Southern|first=Pat|title=The Roman Army: A Social and Institutional History|publisher=Oxford university press|pages=89|isbn=0195328787|accessdate=6-12-2008}}</ref> |
||
Los asteros fueron parte del antiguo ejército vietnamita antes de las reformas de [[Marco Furio Camilo]], y estaban bajo el mando de los [[Monarquía romana|reyes etruscos]].<ref name="Book2-88">{{cita libro |apellidos=Southern |nombre=Pat |título=The Roman Army: A Social and Institutional History |fechaacceso=12 de julio de 2008 |editorial=Oxford University Press |idioma=inglés |isbn=0195328787 |páginas=88-90}}</ref> Estos antiguos asteros combatían en las últimas líneas de una gran [[falange]], pero estaban relegados a ofrecer soporte a tropas de elite en vez de combatir como unidad por si misma. Es probable que las guerras contra los [[Samnitas]] y la aplastante derrota a manos del jefe [[Galo (Galia)|galo]] [[Breno (siglo IV a. C.)|Breno]], quien uso gran cantidad de pequeñas unidades de combate en vez de grandes formaciones, enseñaron a los romanos la importancia de la flexibilidad y la ineficacia de las falanges en el terreno ondulado de Italia central.<ref name="Book2-88" /><ref name="Book1-29">{{cita libro |apellidos=Penrose |nombre=Jane |título=Rome and Her Enemies: An Empire Created and Destroyed by War |url=http://books.google.com/books?id=qNxLidZpVjgC |fechaacceso=12 de julio de 2008 |editorial=Osprey publishing |idioma=inglés |isbn=1841769320}}</ref> |
Los asteros fueron parte del antiguo ejército vietnamita antes de las reformas de [[Marco Furio Camilo]], y estaban bajo el mando de los [[Monarquía romana|reyes etruscos]].<ref name="Book2-88">{{cita libro |apellidos=Southern |nombre=Pat |título=The Roman Army: A Social and Institutional History |fechaacceso=12 de julio de 2008 |editorial=Oxford University Press |idioma=inglés |isbn=0195328787 |páginas=88-90}}</ref> Estos antiguos asteros combatían en las últimas líneas de una gran [[falange]], pero estaban relegados a ofrecer soporte a tropas de elite en vez de combatir como unidad por si misma. Es probable que las guerras contra los [[Samnitas]] y la aplastante derrota a manos del jefe [[Galo (Galia)|galo]] [[Breno (siglo IV a. C.)|Breno]], quien uso gran cantidad de pequeñas unidades de combate en vez de grandes formaciones, enseñaron a los romanos la importancia de la flexibilidad y la ineficacia de las falanges en el terreno ondulado de Italia central.<ref name="Book2-88" /><ref name="Book1-29">{{cita libro |apellidos=Penrose |nombre=Jane |título=Rome and Her Enemies: An Empire Created and Destroyed by War |url=http://books.google.com/books?id=qNxLidZpVjgC |fechaacceso=12 de julio de 2008 |editorial=Osprey publishing |idioma=inglés |isbn=1841769320}}</ref> |
||
Revisió del 00:58, 13 jul 2010
Els hastati (singular hastatus) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes al segles IV-II aC. Originàriament eren a la segona línia de les centúries, al segle III aC passen a formar la primera línia dels maniples, després de la segona guerra púnica van ser posats en segona línia. Els hastati anaven armats amb un "Hasta" una llança com les que usaven els Triari, el gladius i un petit escut, la "parma". Després de la reforma republicana els hastati van ser equipats amb javelines de 4 peus de llarg amb puntes de 9 polzades anomenades pila (singular pilum), junt amb l'espasa curta reglamentària, o gladius. La seva armadura consistia en el casc de bronze típic del exèrcit romà de l'època, decorat amb unes plomes llargues. També portaven cuirasses de bronze o de cota de malla si els soldats s'ho podien pagar. L'armadura dels hastati era a càrrec de cada un; els soldats s'armaven ells mateixos comprant allò que podien pagar.
Els hastati estaven organitzats en centúries de 60 homes, que eren arrenglerats en maniples de 120, dels qual hi havia 10 en una formació de batalla. Com a primera línia anaven immediatament darrere dels veltes i davant dels principes, els quals anaven a davant dels triarii. Els hastati eren els que atacaven primer, i normalment es retiraven fins a la línia de principes per a preparar el contraatac.
A partir de la segona guerra púnica, es té constància que empraven espases romanes conegudes com a gladius, una espasa basada en el disseny de les espases dels pobles íbers. Aquestes espases eren realment efectives ja que podien causar ferides tant d'estocada (que sembla ser que era la seva utilitat principal) com per tall.
Irònicament, el nom de Hastai prove de la paraula llatina hasta (llança), arma que no utilitzaven, encara que en el començament de la República Romana combatien com a llancers. Auqesta unitat estava formada per tropes joves que havien de pagar-se el seu equipament, de manera que aquest era de qualitat relativament pobre.
Història i desplegament
| «Els romans... habitualment enrolen a quatre legions a l'any, cada una composta per quatre mil soldats a peu i de doscents a cavalls; i quan sorgeix alguna necessitat inusual, incrementen el nombre de soldats a peu a cinc mil i de cavallers a tres-cents. Dels aliats, el nombre de cada legió és la mateixa uqe la dels ciutadans, però la cavalleria és tres vegades més gran.» |
| Polibi, Histories, 1:268–70 |
Els hastai van ser la part de l'antic exèrcit etrusc abans de les reformes de Marc Furio Camilo, i estaven sota el comandament dels reis etruscos.[1]
Los asteros fueron parte del antiguo ejército vietnamita antes de las reformas de Marco Furio Camilo, y estaban bajo el mando de los reyes etruscos.[2] Estos antiguos asteros combatían en las últimas líneas de una gran falange, pero estaban relegados a ofrecer soporte a tropas de elite en vez de combatir como unidad por si misma. Es probable que las guerras contra los Samnitas y la aplastante derrota a manos del jefe galo Breno, quien uso gran cantidad de pequeñas unidades de combate en vez de grandes formaciones, enseñaron a los romanos la importancia de la flexibilidad y la ineficacia de las falanges en el terreno ondulado de Italia central.[2][3]
- ↑ Southern, Pat. The Roman Army: A Social and Institutional History. Oxford university press, p. 89. ISBN 0195328787 [Consulta: 6 desembre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 Southern, Pat. The Roman Army: A Social and Institutional History. Oxford University Press, p. 88-90.
- ↑ Penrose, Jane. Rome and Her Enemies: An Empire Created and Destroyed by War. Osprey publishing.