Laterita

Elaboració de maons de laterita a Angadipuram, Índia.

La laterita és el sòl propi de les regions càlides, caracteritzat per la pobresa a sílice i el seu elevat tenor a ferro i alúmina.

A les regions equatorials i humides, el aigua tèbia i una mica àcida altera els feldspat si allibera la alúmina i els òxids de ferro, que romanen a la capa superficial, mentre que la sílice i els òxid s alcalí s són arrossegats per les aigües infiltrades. Es forma així una terra vermella, solta i fèrtil: l ferralítica . Ara bé, en altres regions tropicals, l'existència d'estacions seques provoca un altre fenomen: l lateritización o transformació d'aquestes terres aluminoferruginosas en una crosta ferralítica o closca , dura i espessa, que constitueix la laterita. Certs sòls laterítics consisteixen en bauxita, que és una mena de alumini, i en caolinita, hematita i altres minerals. A més, moltes laterita contenen quars. Els òxids de ferro, la goethita i l'hematita li impregnen a les laterita seu característic color bru rojáceo.

La laterita desagregada per els agents de la erosió, transportada per les aigües corrents i de rierols, i dipositada en el fons dels vall s, constitueix l'anomenada laterita aluvional .

A l'Àfrica la laterita és considerada com la representació física de la deïtat Esu. El orisha de la discòrdia i les cruïlles.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laterita

• Introducció a la laterita (en anglès)

Referències

• Aleve, G.J.J. (compilador) (1994): laterita. Concepts, Geology, Morphology and Chemistry 169 pp. ISRIC, Wageningen, Països Baixos, ISBN 90-6672-053-0

• Bardossy, G. i Aleve, G.J.J. (1990): Lateritic bauxita . 624 pp. Developments in Economic Geology 27, ELSEVIER, ISBN 0-444-98811-4

• Golightly, J.P. (1981): Nickeliferous laterita Deposits . Economic Geology 75, 710-735

• Schellmann, W. (1983): Geochemical principles of lateritic nickel ore formation. Proceedings of the 2nd International Seminar on Lateritisation Processes , Sao Paulo, 119-135