Jean-Marie Vianney: diferència entre les revisions
| Línia 36: | Línia 36: | ||
En [[1818]] va ser nomenat rector del poble d'[[Ars-sur-Formans|Ars]], a l'[[Ain]], petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del [[catecisme]] i va ser un [[confessió|confessor]] molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa [[Filomena de Roma]], a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843. |
En [[1818]] va ser nomenat rector del poble d'[[Ars-sur-Formans|Ars]], a l'[[Ain]], petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del [[catecisme]] i va ser un [[confessió|confessor]] molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa [[Filomena de Roma]], a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843. |
||
Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge. |
Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat als 73 anys: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge. |
||
<gallery> |
<gallery> |
||
Fitxer:Johnvianney.jpg|Joan Maria Vianney |
Fitxer:Johnvianney.jpg|Joan Maria Vianney |
||
Revisió del 00:06, 20 jul 2010
 | |
| Nom original | (fr) Jean-Marie Vianney  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 maig 1786 Dardilly (Regne de França) |
| Mort | 4 agost 1859 (73 anys) Ars-sur-Formans (França) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Basilique d'Ars (en)  |
| Rector paroisse catholique d'Ars (en) | |
| 1821 – 1859 – Joseph Camelet → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Església |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Professors | Charles Balley (en) |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 4 d'agost |
| Iconografia | Com a prevere, amb coll i roquet |
| Patró de | Rectors |
Premis | |
Jean-Marie Vianney, conegut com el cura d'Ars (Dardilly, 1786 - Ars-sur-Formans, 1859), va ser un prevere francès canonitzat en 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.
Biografia
Vianney va néixer en 1786 a Dardilly, tercer dels sis fills de Matthieu Vianney i Marie Beluze, cristians molt devots. Durant la Revolució francesa, quan els sacerdots van ésser perseguits, els pares continuaven la seva vida religiosa en secret i el nen va començar a veure els sacerdots com a herois. Quan l'Església fou novament permesa, en 1802, Jean-Marie ja havia decidit la seva vocació religiosa, i en fer vint anys el seu pare li donà permís per marxar a estudiar a l'escola d'Ecully, on estudià aritmètica, història, geografia i llatí, amb problemes per la poca formació prèvia que tenia.
En 1809 va ésser cridat a l'exèrcit de Napoléo I i va deixar els estudis, però dos dies després, a Lió, va emmalaltir i fou hospitalitzat. Quan va guarir fou enviat a Roanne, però es va reunir amb altres desertors a les muntanyes de Les Noes, on visqué durant catorze anys, amagat sota el nom de Jerome Vincent. En aquest temps va obrir una escola per als nens del poble. En 1810, una amnistia general va permetre que tornés a Ecully i hi acabés els estudis. En 1812 va entrar al seminari menor de Verrieres i en 1813 al de Lió, on va ésser company de Jean-Claude Colin i Marcel·lí Champagnat; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a Grenoble el 13 d'agost de 1815.
Vida a Ars
En 1818 va ser nomenat rector del poble d'Ars, a l'Ain, petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del catecisme i va ser un confessor molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma, a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843.
Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat als 73 anys: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.
-
Joan Maria Vianney -
Escultura a la catedral de Maribor (1932)
-
Escultura d'Emilien Cabuchet (1867) -
Cuina de la casa del cura a Ars
El culte
Pius X el declarà beat el 8 de gener de 1905. Va ser canonitzat el 31 de maig de 1925 per Pius XI, que en 1929 el proclamà patró dels rectors.
La seva festivitat és el 4 d'agost.
-
Basílica del sant a Ars-sur-Formans -
Altar amb l'urna i el cos del sant a la basílica d'Ars -
Cos incorrupte del sant (Ars) -
Relicari amb el cor del sant (Ars)
