Mireia: diferència entre les revisions
m +llibre |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
A la [[Provença]], Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la [[Camarga]] per arribar a [[Les Santes Maries de la Mar]] per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena. |
A la [[Provença]], Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la [[Camarga]] per arribar a [[Les Santes Maries de la Mar]] per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena. |
||
[[Fitxer:Mireia (1914).djvu|thumb|page=1|upright=0.7|''Mireia'', traducció al català de 1914 de [[Francesc Pelagi Briz i Fernández]].]] |
|||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
*[http://sites.univ-provence.fr/tresoc/libre/libr0087.htm Versió en línia de ''Mirèio'', text original en occità i grafia mistralenca.] |
*[http://sites.univ-provence.fr/tresoc/libre/libr0087.htm Versió en línia de ''Mirèio'', text original en occità i grafia mistralenca.] |
||
Revisió del 22:18, 24 jul 2010
Mirèio (en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana, Mireia en català), és una obra en vers de l'escriptor francès de llengua occitana Frederic Mistral, escrita l'any 1859. Charles Gounod es va basar en aquesta obra per compondre l'òpera Mireille el 1863.
L'argument
A la Provença, Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la Camarga per arribar a Les Santes Maries de la Mar per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena.
