Arcadi García i Sanz: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 29: Línia 29:
{{ORDENA:Garcia Sanz, Arcadi}}
{{ORDENA:Garcia Sanz, Arcadi}}
{{Creus de Sant Jordi 1995}}
{{Creus de Sant Jordi 1995}}

[[Categoria:Historiadors valencians contemporanis]]
[[Categoria:Alumnes de la UB]]
[[Categoria:Vallers]]
[[Categoria:Vallers]]
[[Categoria:Historiadors valencians contemporanis]]
[[Categoria:Arxivers valencians]]
[[Categoria:Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC]]
[[Categoria:Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC]]
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1995]]
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1995]]
[[Categoria:Alumnes de la UB]]
[[Categoria:Alumnes de la UV]]
[[Categoria:Alumnes de la UV]]
[[Categoria:Professors de la UV]]
[[Categoria:Professors de la UV]]

Revisió del 17:41, 29 jul 2010

Arcadi García i Sanz, (La Vall d'Uixó, 1926-1998) és un historiador del dret.

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de València (1948), es doctorà en 1983 per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "El llibre del Consolat dins la història medieval del dret marítim català".

Entre els anys 1949-1954 va treballar en l'organització de la biblioteca i dels arxius notarials de l'Arxiu Episcopal de Vic i col·laborà en la fundació de la revista Ausa. Fins al 1961 treballà en l'estudi de la documentació medieval i del dret local de la zona nord del País Valencià i començà el de diverses institucions de dret econòmic i mercantil sota la direcció de Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Exercí un temps la professió d'advocat i fou professor d'Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de València i del Col·legi Universitari de Castelló, des de on impulsà la creació de la Universitat Jaume I (1991), i on fou degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.

Formà part del consell de redacció del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i del consell assessor de la revista Drassan, del Museu Marítim de Barcelona. Col·aborà amb el Romanischer Seminar, de la Universitat de Basilea, en estudis històrics sobre dret marítim i dret valencià. Assessorà la redacció del reglament de les Corts Valencianes.

Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. També formà part de la Institució Alfons el Magnànim, el Consell Valencià de Cultura i altres organismes.

Entre d'altres, obtingué els premis Ferran Armengol (1974), Gumersind Bisbal (1981) i Serra d'Or (1982), a més del Premi de les Lletres Valencianes (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).

Obra

  • L'edició dels Furs de València i del Llibre del Consolat del Mar, tots dos en col·laboració amb Germà Colon,
  • Institucions constitucionals del dret clàssic valencià
  • Història de la Marina Catalana,
  • Societats mercantils medievals a Barcelona
  • La Generalitat en els 750 anys d'història de poble valencià

Enllaços externs