Filosofia japonesa: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''filosofia japonesa''' s'origina a partir del desenvolupament cultural del Japó, durant el procés religiós, [[història del Japó|histò...». |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Períodes filosòfics}} |
|||
La '''filosofia japonesa''' s'origina a partir del desenvolupament cultural del [[Japó]], durant el procés [[religió|religiós]], [[història del Japó|històric]] i sapiencial, que va sorgir del pensament xinès, mantenint fins el [[període Heian]], del qual s'inicia el pensament japonès i igual que el primer, es orienta els assumptes de saviesa pràctica. |
La '''filosofia japonesa''' s'origina a partir del desenvolupament cultural del [[Japó]], durant el procés [[religió|religiós]], [[història del Japó|històric]] i sapiencial, que va sorgir del pensament xinès, mantenint fins el [[període Heian]], del qual s'inicia el pensament japonès i igual que el primer, es orienta els assumptes de saviesa pràctica. |
||
Revisió del 20:13, 31 jul 2010
|
| Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna |
| Per cultura: |
La filosofia japonesa s'origina a partir del desenvolupament cultural del Japó, durant el procés religiós, històric i sapiencial, que va sorgir del pensament xinès, mantenint fins el període Heian, del qual s'inicia el pensament japonès i igual que el primer, es orienta els assumptes de saviesa pràctica.
Religió, mitologia i filosofia
En el moment dels inicis de l'era japonesa (segles III-IV), el caràcter de l'origen filosòfic es deriva de les creences animistes i xamàniques en el sorgiment del sintoisme, del qual amb el temps es sistematitzarà d'una manera doctrinal cap a la ritualització i els déus.
Amb l'arribada de la influència cultural xinesa i coreana (segle V), sorgeix a més l'estudi de la història japonesa, i el pensament filosòfic queda supeditat a la mitologia i a les creences xintoistes com ho demostra en els textos de Kojiki (Crònica de les coses antigues, any 712) i de Bhon Shoki (Crònica del Japó, any 720) del qual ens marca un estatus d'història i política que marca el component literari japonès.
Per reforçar el poder imperial l'Emperador (Tenno) es fa explícit el fonament de la doctrina imperial, en el qual es donava el poder diví i el principi de l'estat. Amb l'arribar del confucionisme al Japó, es va reforçar aquesta creença gràcies als punts capitals que oferia com el predomini celestial sobre el terrenal, la pietat filial i les virtuts cardinals.
Pel que fa al taoisme va tenir poca atenció tot i que algunes de les seves característiques van ser assimilant amb el temps al sintoisme, a confucionisme i sobretot al budisme zen.
Va ser precisament amb el budisme, el que marcaria costat del shinto, la influència decisiva de la formació filosòfica japonesa, mantenint la seva correspondència entre les divinitats de les dues religions, predominant el corrent budista mahayana i la seva fusió amb la part tàntrica.
Bibliografia
- González Valles, Jesús. Historia de la filosofía japonesa. Madrid: Editorial Tecnos, 2002. ISBN 978-84-309-3513-0.
- Lavelle, Pierre. El Pensamiento Japonés. Madrid: Acento Editorial, 1998.
Enllaços externs
- Takaaki Yoshimoto, filòsof japonès en la revista canadenca La Guirnalda Polar.