Llac Ngami: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m →Situació fins el primer quart del segle XX: Okawango |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
de llarg i va disminuint a causa de l'assecament dels rius en tota l'Àfrica Austral. |
de llarg i va disminuint a causa de l'assecament dels rius en tota l'Àfrica Austral. |
||
Rep les aigües de l'Okawango, que desguassa en ell per mitjà de varis braços ([[Taukhé]], [[Machabe]], [[Home]], [[Boro]]), que deixen entre si una regió pantanosa, unida per un ramal al pantà de [[Cho-bee]] o rius [[Kwando]] i, en conseqüència, al [[Zambeze]]. |
Rep les aigües de l'[[Okawango]], que desguassa en ell per mitjà de varis braços ([[Taukhé]], [[Machabe]], [[Home]], [[Boro]]), que deixen entre si una regió pantanosa, unida per un ramal al pantà de [[Cho-bee]] o rius [[Kwando]] i, en conseqüència, al [[Zambeze]]. |
||
Del Ngami es forma el riu [[Zuga]] o [[Botletle]], el qual es perd en la regió de l'antic Imperi de [[Khamas]], però a voltes té corrent inversa vers el Ngami. Aquest es troba a 950 m. d'altitud i malgrat que ja es coneixia la seva existència pels indígenes, no fou descoberta fins l'1 d'agost de [[1849]], en que el visità el doctor [[David Livingstone]]. |
Del Ngami es forma el riu [[Zuga]] o [[Botletle]], el qual es perd en la regió de l'antic Imperi de [[Khamas]], però a voltes té corrent inversa vers el Ngami. Aquest es troba a 950 m. d'altitud i malgrat que ja es coneixia la seva existència pels indígenes, no fou descoberta fins l'1 d'agost de [[1849]], en que el visità el doctor [[David Livingstone]]. |
||
Segons la direcció del vent, esta subjecte a una especie de marees. |
Segons la direcció del vent, esta subjecte a una especie de marees. |
||
== Situació a finals del segle XX == |
== Situació a finals del segle XX == |
Revisió del 21:49, 31 jul 2010
Llac Ngami és un llac endorreic al nord de Botswana en el desert de Kalahari situat sota els 20º 35' latitud Sud. i 22º 50' longitud Est de Greenwich)
Situació fins el primer quart del segle XX
Aquest llac ocupa el fons d'una vasta depressió, a la que hi conflueixen una porció de torrents. Fa alguns anys mesurava 60 quilometres, de llarg. de ENE. a OSO., per 15 o 16 d'amplada màxima; però avui (primeries del segle XX) no arriba a 50 quilometres de llarg i va disminuint a causa de l'assecament dels rius en tota l'Àfrica Austral.
Rep les aigües de l'Okawango, que desguassa en ell per mitjà de varis braços (Taukhé, Machabe, Home, Boro), que deixen entre si una regió pantanosa, unida per un ramal al pantà de Cho-bee o rius Kwando i, en conseqüència, al Zambeze.
Del Ngami es forma el riu Zuga o Botletle, el qual es perd en la regió de l'antic Imperi de Khamas, però a voltes té corrent inversa vers el Ngami. Aquest es troba a 950 m. d'altitud i malgrat que ja es coneixia la seva existència pels indígenes, no fou descoberta fins l'1 d'agost de 1849, en que el visità el doctor David Livingstone.
Segons la direcció del vent, esta subjecte a una especie de marees.
Situació a finals del segle XX
Segons la geografia moderna sembla ser la resta d'un gran mar interior o d'una serie de llacs. Continua el procés d'assecament. El riu Okawango o Tiogo, que abans desembocava en ell, avui es perd en multitud de canals, un dels quals, el Tamalekane, va al canal de Botletle i d'aquí, en èpoques d'avinguda, al pantà de Makkari-Kari Pan.
El riu Cho-bee, tributari del Zambeze, i tal vegada el mateix Zambeze, també anaven a para al Ngami. quan aquest cobria una superfície de 130.000 quilometres. A 32 quilometres al Nord del Ngami hi ha la població de Tsau, abandonada pels indígenes.
Referències
- Tom nº. 38, pàg. 493 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4538-3)
- Apèndix nº. 7, pàg, 1039 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4577-4)