Electròlit

Un electròlit és una substància que dissocia ions lliures quan es dissol o es fon, produint un medi elèctricament conductor.

L'experiència confirma que hi ha certes solucions aquoses que condueixen l'electricitat, els anomenats electròlits. D'altres, en canvi, no la condueixen, com els no-electròlits.

Es descriu com a concentrat si té una alta concentració iònica, o diluït si en té una baixa concentració. Si una alta proporció del solut és dissociat en ions, la solució és forta, si la major part no ionitzada, és dèbil.

Exemple:

Tenim un vas de precipitats (A) que conté aigua destil·lada on s'ha introduït dues barres conductores anomenades elèctrodes. Aquestes barres completen un circuit elèctric format per una pila voltaica i una bombeta.

En tencar el circuit, la bombeta no s'encén. L'aigua destil·lada presenta una petitíssima conductivitat elèctrica difícil de detectar experimentalment. Per això diem que no condueix l'electricitat.

Preparem a continuació solucions de clorur de sodi, hidròxid de sodi, àcid clorhídic, sucre, glucosa i alcohol. Disposem també de vinagre i aigua mineral.

En un altre vas de precipitats (B), hi ha una solució d'aigua amb sal (clorur de sodi). En tancar el circuit s'observa com la bombeta s'encén, la qual cosa indica que la solució és conductora de l'electricitat.

Passa el mateix si es fa la prova amb l'àcid clorhídric, hidròxid de sodi, el vinagre i l'aigua mineral.

En canvi, les solucions de sucre, alcohol i glucosa no condueixen el corrent elèctric.

La conductivitat elèctrica de les solucions

Si l'aigua destil·lada no condueix l'electricitat i, en afegir-hi clorur de sodi, la soluciño es fa conductora, la causa del canvi depèn del compost afegit.

La conducitivat elèctrica de les solucions dels electròlits és deguda al fet que aquestes solucions contenen ions positius i negatius, procedents de la substància dissolta, que es mouen a través de la solució.

Exemple:

Si dins d'un vas (A) hi ha una solució d'un electròlit, en tancar el circuit, els ions positius o cations van cap al pol negatiu o càtode i els ions negatius o anions es dirigeixen al positiu o ànode.

Per tant, en la solució hi ha un moviment d'ions. Aquest moviment constitueix el corrent elèctric en el si de la solució.

Aquest tipus de conductivitat s'anomena conductivitat elèctrica.

Els compostos iònics fosos també condueixen l'electricitat. El pas d'electricitat a través de les solucions d'electròlits, o de compostos iònics fosos, va sempre acompanyat de reaccions químiques en la superfície submergida de cada elèctrode.

Un compost químic que en solució aquosa es troba completament o quasi completament en forma d'ions, s'anomena electròlit fort.

En canvi, s'anomenen electròlits febles els compostos que, en dissoldre's en aigua, s'ionitzen només parcialment. Això significa que la solució obtinguda conté ions i molècules del compost sense ionitzar.