Ocell limícola: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Ocell Limicola}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
Els limícoles típics estan lligats als aiguamolls o les costes. Moltes de les espècies àrtiques i de regions temperades fan llargues migracions, però les tropicals sovint són residents o es mouen en funció de les pluges. Algunes espècies, com el [[territ menut]] es troben entre les que fan migracions a major distància, per passar l'hivern a l'hemisferi sud. |
Els limícoles típics estan lligats als aiguamolls o les costes. Moltes de les espècies àrtiques i de regions temperades fan llargues migracions, però les tropicals sovint són residents o es mouen en funció de les pluges. Algunes espècies, com el [[territ menut]] es troben entre les que fan migracions a major distància, per passar l'hivern a l'hemisferi sud. |
||
La major part de les espècies mengen petits [[invertebrat]]s que cullen del [[fang]] o sobre terra. Les diferents espècies han desenvolupat becs de diferent llargària, en funció de l'aliment que obtenen al mateix hàbitat, especialment a la costa, per tal de no competir de manera directa amb altres espècies per a l'alimentació. |
La major part de les espècies mengen petits [[invertebrat]]s que cullen del [[Fang (geologia)|fang]] o sobre terra. Les diferents espècies han desenvolupat becs de diferent llargària, en funció de l'aliment que obtenen al mateix hàbitat, especialment a la costa, per tal de no competir de manera directa amb altres espècies per a l'alimentació. |
||
Moltes espècies tenen terminacions nervioses sensitives al final dels seus becs, per tal de detectar preses soterrades al fang o la terra tova. Algunes espècies de major mida, en particular, les adaptades a hàbitats més secs, es poden alimentar de preses més grans, incloent [[insectes]]s i petits [[rèptils]]. |
Moltes espècies tenen terminacions nervioses sensitives al final dels seus becs, per tal de detectar preses soterrades al fang o la terra tova. Algunes espècies de major mida, en particular, les adaptades a hàbitats més secs, es poden alimentar de preses més grans, incloent [[insectes]]s i petits [[rèptils]]. |
Revisió del 22:14, 10 ago 2010
Els limícoles són un grup d'ocells que tenen com a característica comú una alimentació a base de la fauna limícola. [1]
Tots ells pertanyen a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) però no poden ser considerats un grup amb entitat taxonòmica, sinó més bé morfològica o ecològica. Totes les famílies de l'ordre es consideren limícoles, a excepció dels turnícids (profundament terrestres) i les espècies marines de peus palmats de les famílies dels làrids, estercoràrids i àlcids. Els gèneres Dromas i Glareola, podrien ser considerats limícoles, però llur proximitat filogenètica a les famílies anteriors, fa que de manera convencional, les seves famílies (dromàdids i glareòlids) tampoc no es consideren dins el grup.
Per tant, de les 19 famílies que, segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.5, 2010), pertanyen a l'ordre dels caradriformes, 13 (amb 212 espècies) són considerades limícoles.
Els limícoles típics estan lligats als aiguamolls o les costes. Moltes de les espècies àrtiques i de regions temperades fan llargues migracions, però les tropicals sovint són residents o es mouen en funció de les pluges. Algunes espècies, com el territ menut es troben entre les que fan migracions a major distància, per passar l'hivern a l'hemisferi sud.
La major part de les espècies mengen petits invertebrats que cullen del fang o sobre terra. Les diferents espècies han desenvolupat becs de diferent llargària, en funció de l'aliment que obtenen al mateix hàbitat, especialment a la costa, per tal de no competir de manera directa amb altres espècies per a l'alimentació.
Moltes espècies tenen terminacions nervioses sensitives al final dels seus becs, per tal de detectar preses soterrades al fang o la terra tova. Algunes espècies de major mida, en particular, les adaptades a hàbitats més secs, es poden alimentar de preses més grans, incloent insectess i petits rèptils.
El membre més petit d'aquest grup és el territ menut canadenc, amb uns adults que fan uns 13 cm de llargària i un pes de 15,5 grams. L'espècie més gran potser Numenius madagascariensis, amb uns 63 cm i 860 grams, encara que Esacus giganteus, és el més gros, amb un pes de al voltant d'1 kg.
References
- ↑ Els limícoles a l'Enciclopèdia Catalana Rev. 3-08-2010
- Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667. doi:10.1016/j.ympev.2006.01.011
- Paton, T. A.; Baker, A. J.; Groth, J. G. & Barrowclough, G. F. (2003): RAG-1 sequences resolve phylogenetic relationships within charadriiform birds. Molecular Phylogenetics and Evolution 29: 268-278. doi:10.1016/S1055-7903(03)00098-8
- Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004a): Phylogeny of shorebirds, gulls, and alcids (Aves: Charadrii) from the cytochrome-b gene: parsimony, Bayesian inference, minimum evolution, and quartet puzzling. Molecular Phylogenetics and Evolution 30(3): 516-526. doi:10.1016/S1055-7903(03)00222-7
- van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. PDF fulltext