Sarissa: diferència entre les revisions
| Línia 12: | Línia 12: | ||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
* [[Manolis Andronicos]], « Sarissa », ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', 1970, n° 1, pp. 91-107. {{lire en ligne|lien=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bch_0007-4217_1970_num_94_1_2168}} {{fr}} |
|||
*[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bch_0007-4217_1970_num_94_1_2168 Article sobre la sarissa]{{fr}} |
*[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bch_0007-4217_1970_num_94_1_2168 Article sobre la sarissa]{{fr}} |
||
[[bg:Сариса]] |
[[bg:Сариса]] |
||
Revisió del 04:37, 16 ago 2010
La sarissa (en gec σάρισα) era una llança molt llarga, d'entre 4 i 7 m, usada en les falanges macedòniques. Era una arma molt pesant (al voltant de 5 Kg) amb relló (o ferro) de ferro acerat i aristol punxegut de bronze que permetia travar-la a terra per a parar les escomeses de l'enemic.
Fora del seu ús en formació tancada en la falange, la sarissa era una arma poc útil i de difícil transport. En les marxes es portava desmuntada en dues peces que s'unien per al combat.
L'invent de la sarissa s'atribueix a Felip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.
Descripció i ús
La sarissa es construïa amb asta de "Cornus mas" (arbust o arbre semblant al sanguinyol) que proporcionava una fusta molt densa, forta i resistent als xocs. Consistia en dues parts unides en un tub central de bronze. La punta era de ferro, curta i en forma de fulla de llorer. L'aristol de bronze servia per a contrapesar la llança i facilitar el seu maneig. L'aristol tenia una punta per a ancorar-lo a terra quan calia i que permetia un ús ofensiu en cas de trencar-se la llança.
Bibliografia
- Article sobre la sarissa(francès)