Pichilemu

Pichilemu

Bandera
Localització
34° 23′ 06″ S, 72° 00′ 18″ O
Capital de	Cardenal Caro Province (en) Pichilemu (en)
Població humana
Població	12.776 (2017) (1.268,72 hab./km²)
Llengua utilitzada	1891
Geografia
Superfície	10,07 km²
Altitud	0
Creació	1544 (Gregorià)
Organització política
• Mayor of Pichilemu (en)	Cristian Pozo (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	3220478
Prefix telefònic	72
Lloc web	pichilemu.cl

Pichilemu (Mapudungun: «Bosc petit»), anteriorment conegut com Pichilemo. és una ciutat i comuna balneari de la zona central de Xile, en la regió d'O'Higgins. És la capital de la província de Cardenal Caro.

La platja de Pichilemu està considerada una de les millors per a la pràctica del surf a nivell mundial, específicament el sector de Punta de Lobos, on sovint es realitzen grans campionats d'aquest esport.

Història

Agustín Ross.

Pichilemu va ser en principi un veïnat de natius que vivien de la pesca i la recol·lecció. Els seus antics pobladors eren indígenes promaucaes, que habitaven la regió compresa entre els rius Cachapoal i Maule. L'historiador José Toribio Medina, en la seva obra Los Restos Indígenas de Pichilemu, diu que don Pedro de Valdivia hauria concedit l'encomienda de Topocalma el 24 de febrer de 1544, a don Juan Gómez d'Almagro, dient-li: «Diposito en vós els cacics Palloquierbico, Topocalma i Gaulaquien, que són les províncies dels promaucaes, situades en la costa». En aquesta encomienda s'hi trobava Pichilemu.

Els propietaris de les terres on es va edificar Pichilemu eren Lauriano Gaete i Ninfa Vargas. Les seves terres confronteven amb la Hisenda San Antonio i les terres de Pedro Pavez Polanco. En aquesta època les úniques construccions eren els habitatges dels propietaris i les dels seus inquilins. La família Ortúzar Cuevas, propietària de la Hisenda San Antonio de Petrel, va construir a mitjan segle xix un moll que servia per a l'embarcament de productes agropecuaris de la zona. Daniel Ortúzar, més tard, va construir diverses cases per als empleats, a més d'altres edificacions, com ara cases amb dos pisos i la casa amb corredors, totes situades en l'avinguda que avui porta el seu nom. Daniel Ortúzar va conformar així la primera població de Pichilemu. Amb l'execució del moll i el traçat de la primera avinguda s'obtenen els primers elements del paisatge urbà, al voltant dels quals es desenvoluparà el futur creixement de noves poblacions. La construcció d'aquest moll definirà un eix paral·lel a l'Avinguda Ortúzar, i ambdós elements serviran per al futur traçat definitiu de la ciutat.

Durant la Guerra Civil xilena de 1891, don Daniel Ortúzar i el rector de la Rinconada d'Alcones van ser detinguts pels soldats del govern i portats per aquest moll a Valparaíso. Llavors, els lleials al govern van incendiar el moll. El celler on es guardaven els cereals i materials destinats a l'embarcament va servir més tard d'oratori i capella rudimentària, on es deia missa. Posteriorment, els hereus de Lauriano Gaete i Ninfa Vargas, després d'alguns plets i discòrdies, van fundar la població de Pichilemu, traçant el plànol l'enginyer Emilio Nichón, al que van servir els mestres de cases Pedro i Bautista Pérez. Els veïns van començar a construir d'acord amb aquest plànol i el de la Població Ortúzar.

Acabada la guerra, Pichilemu va obtenir el títol de Comuna autònoma, el 22 de desembre de 1891 sota el decret signat pel nou president Jorge Montt i el seu ministre de l'Interior, Manuel José Irarrázaval. La Municipalitat, el primer alcalde de la qual va ser José María Caro Martínez, va regularitzar dissenys i va ordenar la població en 1894. Al costat de ponent de la propietat dels Gaete, don Agustín Ross Edwards va comprar uns predis que arribarien a ser, amb el transcurs del temps, el balneari de Pichilemu, fent diverses obres de millora urbana, dotant-lo d'un segell de distinció amb gran influència europea, especialment anglesa i francesa, tant en les construccions com en el traçat de la població. Per la transcendència que va tenir l'obra de Ross per a Pichilemu, es donarà a conèixer aspectes de la seva vida, obra i gestions legals que van permetre que moltes d'aquestes realitzacions passessin a ser patrimoni del poble de Pichilemu. La Província de Cardenal Caro, amb capital a Pichilemu, va ser creada sota decret de data 14 de setembre de 1979 i porta aquest nom en memòria i homenatge al primer cardenal de l'Església Catòlica Xilena, Don José María Caro Rodríguez.

Geografia i clima

Pichilemu està a 126 km a l'oest de San Fernando i a l'est té l'Oceà Pacífic. S'assenta en les planícies litorals, que en aquesta zona es presenten àmplies i en forma de terrasses, i propera a la serralada de la Costa, que té elevacions amb una mitjana de 1.000 m d'altitud. El seu clima és mediterrani amb estació seca perllongada, amb precipitacions que arriben als 700 mm anuals i temperatures amb una mitjana anual que oscil·la entre els 12 °C i els 15 °C. Aquestes condicions faciliten el desenvolupament del bosc esclerofil·le laurifoli on es destaquen espècies com litres (Litharea), quil·laies, boldos, espinals i peumos (Cryptocarya alba).

Demografia

D'acord amb el cens de 2002, en la ciutat viuen 12.392 persones, de les quals 9.459 són població urbana i 2.933 són població rural; del total, 6.440 són homes i 5.952 són dones. En la ciutat de Pichilemu, que té una extensió de 9,70 km², vivien (en 2002) 9.027 persones, de les quals, 4.519 eren homes i, 4.508 eren dones, i hi havien 4.959 habitatges.

Personatges il·lustres

• Jorge Vargas González.
• José Arraño.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pichilemu

• Il·lustre Municipalitat de Pichilemu (castellà)