Pichilemu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 63: Línia 63:
El nom de Pichilemu ve de les paraules maputxe ''pichi'' (petit) i ''lemu'' (bosc). <ref name="Escolares"/>
El nom de Pichilemu ve de les paraules maputxe ''pichi'' (petit) i ''lemu'' (bosc). <ref name="Escolares"/>


Pichilemu va ser habitada per Promaucaes, un grup de colombians tribals-pre, fins a la conquesta espanyola de Xile. <ref name="Capital Surf">{{cite web|language=Spanish |url=http://www.vamosachile.com/publico/article_142.shtml |title=Pichilemu...¡capital del surf! |publisher=Vamos a Chile |accessdate=2009-12-15 |date=2006-08-20}}</ref> Eren caçadors-recol.lectors i pescadors es que vivien principalment al llarg del Cachapoal i rius Maule. <ref name="Capital Surf"></ref> Durant el període colonial, la Promaucaes restants van ser assimilats a la societat xilena a través d'un procés de hispanització i mestissatge. <ref name="Conflicto y armonías">{{cite web |url=http://www.archive.org/stream/conflictoyarmo00sarm/conflictoyarmo00sarm_djvu.txt |title=Conflicto y armonías de las razas en América |language=Spanish |accessdate=2009-12-16}}</ref>
Pichilemu va ser habitada per Promaucaes, un grup de tribals pre-colombí, fins a la conquesta espanyola de Xile.<ref name="Capital Surf">{{cite web|language=Spanish |url=http://www.vamosachile.com/publico/article_142.shtml |title=Pichilemu...¡capital del surf! |publisher=Vamos a Chile |accessdate=2009-12-15 |date=2006-08-20}}</ref> Eren caçadors-recol.lectors i pescadors que vivien principalment al llarg del riu Cachapoal i Maule. <ref name="Capital Surf"></ref> Durant el període colonial, la Promaucaes restants van ser assimilats a la societat xilena a través d'un procés de hispanització i mestissatge. <ref name="Conflicto y armonías">{{cite web |url=http://www.archive.org/stream/conflictoyarmo00sarm/conflictoyarmo00sarm_djvu.txt |title=Conflicto y armonías de las razas en América |language=Spanish |accessdate=2009-12-16}}</ref>


L'escriptor José Toribio Medina (1852-1930) va passar la major part de la seva vida a la província de Colchagua. Era amo de propietats a Chomedahue, Santa Cruz i La Cartoixa, Sant Francesc de Mostazal. Va realitzar les seves primeres investigacions arqueològiques a Pichilemu. El 1908, va publicar ''Els Restes Indígenes de Pichilemu'' ( {{lang-en|Indigenous Remains of Pichilemu}} ), <ref name="Región de O'Higgins">{{cite book |title=Región de O'Higgins: Breve relación del patrimonio natural y cultural |author=Carmen del Río Pereira Blanca Tagle Arduengo |publisher=Pro-O'Higgins |date=2009 |language=Spanish}}</ref> <ref name="Hoteles">{{cite web |url=http://www.hoteleschilenos.cl/hoteles/datos_VIregion/hoteles_pichilemu.htm |language=Spanish |title=Hoteles en Pichilemu |publisher=Hoteles Chilenos |accessdate=2009-12-15}}</ref> en el qual va declarar:
L'escriptor José Toribio Medina (1852-1930) va passar la major part de la seva vida a la província de Colchagua. Era amo de propietats a Chomedahue, Santa Cruz i La Cartoixa, Sant Francesc de Mostazal. Va realitzar les seves primeres investigacions arqueològiques a Pichilemu. El 1908, va publicar ''Els Restes Indígenes de Pichilemu'' ( {{lang-en|Indigenous Remains of Pichilemu}} ), <ref name="Región de O'Higgins">{{cite book |title=Región de O'Higgins: Breve relación del patrimonio natural y cultural |author=Carmen del Río Pereira Blanca Tagle Arduengo |publisher=Pro-O'Higgins |date=2009 |language=Spanish}}</ref> <ref name="Hoteles">{{cite web |url=http://www.hoteleschilenos.cl/hoteles/datos_VIregion/hoteles_pichilemu.htm |language=Spanish |title=Hoteles en Pichilemu |publisher=Hoteles Chilenos |accessdate=2009-12-15}}</ref> en el qual va declarar:

Revisió del 20:59, 19 ago 2010

Plantilla:Infotaula geografia políticaPichilemu
Bandera
Bandera
Imatge
Localització
Map
 34° 23′ 06″ S, 72° 00′ 18″ O / 34.3851°S,72.0049°O / -34.3851; -72.0049
Capital de
Població humana
Població12.776 (2017) Modifica el valor a Wikidata (1.268,72 hab./km²)
Llengua utilitzada1891
Geografia
Superfície10,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud0
Creació1544 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Pichilemu (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataCristian Pozo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3220478 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic72 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpichilemu.cl Modifica el valor a Wikidata

Pichilemu (Mapudungun: Bosc petit)[1], anteriorment conegut com Pichilemo,[2] és una ciutat balneari del centre de Xile.[3] Pichilemu és la capital de la província de Cardenal Caro,[4] i allotja cinc monuments històrics de Xile (Centre Cultural Agustín Ross, Parc Agustín Ross, l'estació de trens de Pichilemu, el túnel El Árbol i Caballo de Agua) i va ser declarada una Zona Típica ("Zona Tradicional") pel Consell de Monuments Nacionals el 2004. [5] Pichilemu tenia 12.392 habitants el 2002.[6]

Pichilemu va ser fundada el 22 de desembre de 1891 per decret del President Jorge Montt i el ministre de l'Interior, Manuel José Irarrázabal.[7] Va ser concebut com un platja resort per als xilens de classe alta per Agustín Ross Edwards, un polític xilè i membre de la família Edwards.[8] [9]

La ciutat és part del Districte Nº 35 i es troba en la novena constituent senatorial de la divisió electoral de la Regió d'O'Higgins.[10] Pichilemu és la platja principal de la Regió de O'Higgins, i és una destinació turística per el surf, windsurf i el funboard.[11][12]

El turisme és la indústria principal de la ciutat,[13] però la silvicultura i l'artesania són també importants.[14] Pichilemu té extenses platges de sorra fosca. Diversos campionats de surf es duen a terme cada any[15][16] a Punta de Lobos,[12] [17] que, segons Fodor's és "considerat el millor surf al sud d'Amèrica de tot l'any." [18]

Història

Els artefactes descoberts per José Toribio Medina, que van ser publicats a "Los Restes Indígenes de Pichilemu" (1908)

El nom de Pichilemu ve de les paraules maputxe pichi (petit) i lemu (bosc). [1]

Pichilemu va ser habitada per Promaucaes, un grup de tribals pre-colombí, fins a la conquesta espanyola de Xile.[19] Eren caçadors-recol.lectors i pescadors que vivien principalment al llarg del riu Cachapoal i Maule. [19] Durant el període colonial, la Promaucaes restants van ser assimilats a la societat xilena a través d'un procés de hispanització i mestissatge. [20]

L'escriptor José Toribio Medina (1852-1930) va passar la major part de la seva vida a la província de Colchagua. Era amo de propietats a Chomedahue, Santa Cruz i La Cartoixa, Sant Francesc de Mostazal. Va realitzar les seves primeres investigacions arqueològiques a Pichilemu. El 1908, va publicar Els Restes Indígenes de Pichilemu ( anglès: Indigenous Remains of Pichilemu ), [13] [21] en el qual va declarar:

« The indians that the Spaniards found in that place [Pichilemu] undoubtfully were part of Promoucaes, and they must have formed part of the Topocalma encomienda, that was given in January 24, 1544 by Pedro de Valdivia to Juan Gómez de Almagro. Both facts are deduced from the text of the certificate of that encomienda: "I give to you Juan Gómez, said Valdivia, the cheftains called Palloquierbico, Topocalma and Gualauquén, along with their relatives and indians, that are [living] in the Promoucaes provinces, near the sea coast". »
— José Toribio Medina, Los Restos Indígenas de Pichilemu (1908).[22]

Durant els períodes colonial i republicà, l'agricultura va ser promoguda pel govern. Moltes hisendes xilenes (hisendes) van tenir èxit durant aquest temps, inclòs el Pichileminian Sant Antoni de Petrer, [13] on el cardenal José María Caro va néixer. [13] Hisenda El Lloc, propietat de Basilio de Rojas i Fonts, és a prop de Pichilemu. [23]

L'àrea al voltant de Pichilemu va ser molt densament poblades, especialment en Cáhuil, on hi ha dipòsits de sal que es van explotades pels nadius. Pichilemu ha tingut censos realitzats des del segle 17. En 1778 l'església va ser construïda en Ciruelos i designar una viceparroquia (parròquia vicepresident). El 1864 es va convertir oficialment en una parròquia (parròquia). [14]

Ortúzar família

Daniel Ortúzar Avenue el 2009

L'àrea al voltant de Pichilemu va ser part de Estades Sant Francesc de Pichilemu i Sant Antoni de Petrer, que es va establir al segle 17. Es va dir primer "Pichilemu" el 1873, i va ser descrit com un poble. [14]

Alguns dels propietaris de la terra per primera vegada a la zona van ser els membres de la família Ortúzar. [24] Daniel Ortúzar va ser un dels fundadors del poble original de Pichilemu. [19]

El 1872, el president de Xile Anníbal Pinto va encarregar el Capità de Corbeta Francisco Vidal Gormaz per dur a terme una enquesta de la costa entre Tumán Creek i Boca del Mataquito. Va assenyalar en la seva recerca que Matanzas, Sirenes, Pupuya, Els Piura i Cáhuil eren massa oberta per als transbordadors. Va nomenar Tumán, Topocalma i Pichilemu com a llocs amb millors condicions hidrogràfiques. Va concloure que Pichilemu era el millor lloc per construir un transbordador. El 1887, el president José Manuel Balmaceda decretar Pichilemu com moll de menor importància. [25] La família de Ortúzar Coves de Sant Antoni Petrer Hisenda de construir el moll l'any 1875, que va servir com a port de pesca d'uns pocs anys. [26] [14] Les cases van ser construïdes al llarg del moll en el que avui és l'avinguda Ortúzar. Més tard, els grans propietaris de terres incloses Pere Pavez Polanco i Hisenda de Sant Antoni de Petrer. Aquestes famílies de la terra celebració gran construït cases i edificis històrics amb els anys. [27]

Durant la Guerra Civil xilè de 1891, Daniel Ortúzar i el sacerdot de Alcon presoners transferits des de i cap a Pichilemu a través de la base. [28] El moll va ser cremat durant la guerra, i més tard va ser reconstruït i utilitzat fins 1912, però mai va arribar a "port" d'estat. [26] [14]

Fundació

La platja de Pichilemu el gener de 1935

Lauriano Gaeta i Nimfa Vargas va fundar a finals de Pichilemu 1891 després de concebre el disseny de la ciutat amb l'enginyer Emilio Nichon. Per decret del President Jorge Montt i el seu ministre de l'Interior, Manuel José Irarrázabal, la ciutat va ser fundada oficialment el 22 de desembre de 1891. [7] El primer alcalde de la ciutat va ser José María Caro Martínez. [7] Es va formalitzar el pla de la ciutat el 1894. [27] Pichilemu es va convertir en la capital de la província de Cardenal Caro, que porta el nom de Cardenal José María Caro. [25]

Pichilemu pertanyia al Departament de Santa Cruz com a part de la província de Colchagua fins aproximadament 1952. [29]

Agustín Ross

A grey haired man with several small children
Agustín Ross, circa 1915

Agustín Ross Edwards, escriptor xilè, membre del Parlament, el ministre, i polític, va ser part de la família Edwards Ross, que va fundar el diari El Mercurio el 1827. [9] [30] Ross va ser administrador de Ross d'Edwards de béns Joana, la hisenda Nancagua, que estava situat prop de la ciutat de Nancagua. Basat en les seves experiències europees, el 1885 va comprar un 300-hectàrea (740-acre) extensió de terra i la va anomenar La Posada ( anglès: The Inn ), o Fons Petrer. En aquest moment, es tractava simplement d'un conjunt de barraques de parets gruixudes. [5]

Agustín Ross Pichilemu es va tornar en una ciutat de vacances d'estiu per a persones benestants de Santiago. Ell va dissenyar un entorn urbà que va incloure un parc i un bosc de més de 10 hectàrees (25 acres) . [5] [31] Transformar La Posada en un hotel (Gran Hotel de Pichilemu, després de l'Hotel Ross, o l'Hotel Ross). Ell va construir el Casino Ross, diversos xalets, terrasses, murs de contenció, murs de pedra, un balcó davant de la platja, i diverses grans cases amb materials de construcció i mobles importats de França i Anglaterra. No obstant això, Ross no va ser capaç de construir el moll que havia planejat per a la ciutat. [32]

Agustín Ross va morir el 1926 a Viña del Mar El 1935, els hereus de Ross va cedir tots els de "construccions Ross (carrers, avingudes, places, set hectàrees de boscos, el parc al davant de l'hotel, escalinates, i les terrasses) per la Municipalitat de Pichilemu, a condició que el municipi retenir per a la recreació i l'accés del públic. [5] El Casino Ross (1905) i Parc Agustín Ross (1885) s'han convertit en una part important de la ciutat, i han estat declarades Monument Històric pel Consell de Monuments Nacionals. [5]


2010 terratrèmols

A panoramic view of Pichilemu beach shortly after 2010 Chile earthquake

La ciutat es va veure greument afectada pel 27 febrer 2010 terratrèmol de Xile, i la seva posterior tsunami provocat la destrucció massiva prop de la costa. [33] L'11 de març de 2010 a les 11:39:48 (14:39:48 UTC), d'una magnitud 6,9 terratrèmol va ocórrer 41 quilometres (25 mi) al sud-oest de Pichilemu, [34] [35] matant almenys a dues persones. [36]

Geografia

Pichilemu es troba 126 quilometres (78 mi)* a l'oest de San Fernando, Xile, a la costa de l'Oceà Pacífic. [3] És dins d'una unitat de tres hores de la Serralada dels Andes. [37] Està a prop de la Serralada de la Costa (Serralada de la Costa), que s'eleva al 2,000 metres (6,562 ft) d'alçada. [38]

Encara que la majoria de les àrees de bosc al voltant de Pichilemu estan cobertes de plantacions de pins i eucaliptus, un bosc natiu (ara el Bosc Municipal) es manté. Conté espècies com ara litres, és quillay, boldo s, s Espino, i Peumos. [39]

Pichilemu és vorejada pel nord de Litueche, Paredón, al sud, i Marchigüe i Pumanque cap a l'est. A l'oest es troba l'Oceà Pacífic. [40] Pichilemu té una superfície de 9.70 metres quiloquadrats (3.75 sq mi)* . [6]

Litueche Pumanque
Oceà Pacífic enllaç Marchigüe
Parets Lolol

cossos d'aigua propers inclouen l'estuari del Nilahue, que desemboca a la Llacuna de Cáhuil, Petrer estuari, que desemboca a la Llacuna Petrer, i El Fang, El vaixell, i Ample llacunes d'Ell, l'últim dels quals ofereix la ciutat amb aigua potable. [14]

Clima

 Temperatures i precipitacions mitjanes de Pichilemu 
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °F (°C) 82.4
(28) 		78.8
(26) 		78.8
(26) 		75.2
(24) 		64.4
(18) 		59
(15) 		55.4
(13) 		57.2
(14) 		60.8
(16) 		68
(20) 		64.4
(18) 		71.6
(22) 		82,4
(28)
Mitjana més baixes °F (°C) 60.8
(16) 		60.8
(16) 		60.8
(16) 		57.2
(14) 		53.6
(12) 		50
(10) 		46.4
(8) 		48.2
(9) 		46.4
(8) 		51.8
(11) 		53.6
(12) 		57.2
(14) 		46,4
(8)
Font: WindGuru 2010-02-24

Pichilemu té un clima mediterrani, amb pluges d'hivern que arriben a 700 mil·limetres (28 in)* . [14] [41] La resta de l'any és sec, sovint amb molt de vent, i de vegades amb la boira costanera. De tant en tant la ciutat rep vents de fins a 150 quilòmetres per hora (93 mph) . [42]

Demografia

[[File:Demography graphic of Pichilemu.png|thumb|Història de la població de Pichilemu [24] Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref> El 1787, Pichilemu celebrar 1.688 habitants, [43] i la població es va elevar a 7.787 habitants el 1907. [29] D'allà en endavant, la població de la ciutat va disminuir progressivament: 7.424 el 1920; 6929 a 1930, i 6.570 el 1940. [29] El 1952, la població de la ciutat va augmentar a 7.150 persones, i el 1992, 10.510. [29] Segons el cens de 2002, 12.392 persones residien a la ciutat. El cens de les persones classificades 9.459 (76,3%) com el viure en una zona urbana i 2.933 persones (23,7%) com viure en una zona rural, amb 6.440 homes (52,0%) i 5.952 dones (48,0%). [6] Segons la Casen del cens de 2002, 544 habitants (4,4%) de la població viu en la pobresa extrema en comparació amb la mitjana de la Regió de O'Higgins major del 4,5%, i 1.946 habitants (15,7%) viuen en la pobresa moderada, en comparació amb el mitjana regional de 16,1%. [44]

Govern i política

a man in a blue jacket stands on the street
Jorge Vargas març 2007
Article principal: Government of Pichilemu

Pichilemu, juntament amb les comunes de Placilla, Nancagua, Chépica, Santa Cruz, Pumanque, Palmilla, Peralillo, Nadal, Lolol, Litueche, La Estrella, Marchihue i Paredón, és part del Districte Electoral N ° 35 i part de la novena del Senat Circumscripció (O'Higgins) de les divisions electorals de Xile. [10]

La ciutat es compon d'un centre urbà i 23 llogarets rurals: Alt Ramírez, Barrancas, Cáhuil, Cardonal de Panilonco, Ciruelos, Cóguil, canyella, La Aguada, La Palmilla, La Villa, La Plaça, Les Comillas, Poble de Vídues, Quebrada del Nou Regne, Panula, Rodeillo i Tanumé. [14]

José María Caro Martínez va ser elegit el primer alcalde de Pichilemu el 1894, i va ocupar el càrrec fins 1905. [7] Va ser el pare de José María Caro, el primer cardenal xilè de l'Església Catòlica Romana. Caro va dir que recorda Pichilemu havia només dos residències humil en aquests anys. [45]

Jorge Vargas va ser l'alcalde de Pichilemu per més de 10 anys, de 1997 [46] [47] [48] a 2007, [49] fins que va ser acusat de robatori. [49] [50] Va ser succeït per Víctor Rojas, que va ser acusat més tard pel mateix delicte. [51]

L'alcalde elegit el passat era Marcelo Cabrera, va ser elegit el 2008 amb 42,08% dels vots. [52] Va ser a partir de maig [53] a agost de 2009, quan va ser desqualificat per exercir càrrecs públics pel fet que va ser condemnat per adulterar butlletes. [54] El consell municipal electe Roberto Córdova com a nou alcalde el 9 de setembre de 2009. [55] A partir de 2008 fins al 2010, els regidors són Aldo Polanco Contreras, Andrea Aranda Escudero, Viviana Parraguez Ulloa, Patricio Morales, Juan Cornejo Vargas i Marta Urzúa Pua. [55]

Entre 2007 i 2009, Pichilemu va tenir set alcaldes, [56] [49] quatre dels quals eren de caràcter temporal. [57]

Cultura i economia

Un quiosc a Pichilemu, 2007

El turisme és la indústria principal de Pichilemu, sobretot al casc urbà i algunes zones rurals com Cáhuil i Ciruelos. Forestal, principalment pins i eucaliptus, és una altra indústria important. La zona també és coneguda per l'artesania. [14] La pesca no és molt important per Regió de O'Higgins, a causa de inadequats costes, és comú en Pichilemu, Bucalemu, i Nadal. [13]

Pichilemu té un dipòsit d'argila a la zona de Panula. [13] Segons les investigacions arqueològiques, la ceràmica es va fabricar per primera vegada a la zona del voltant de 300 aC. Segueix sent un incondicional d'avui - Ciruelos i El Copa són ben coneguts per la ceràmica que creen. [58]

Dr Aureliano Oyarzún investigadors ceràmica pre escombriaires de Pichilemu i Cahuil. Ha publicat el llibre Cròniques de Pichilemu, Cahuil (Cròniques de Pichilemu i Cahuil) el 1957. [59] Tomàs Guevara publica en dos volums de la Història de Xile, Xile prehispànic el 1929, que discuteixen el centre indígena de Apalta, escombriaires Pichilemu, petroglifs Malloa, una tassa de pedra de Nancagua, i la ceràmica es troba en Peralillo. [13]

A Laguna de Cáhuil, un tipus d'embarcació denominada "cavallet de mar, feta amb la planta de totora de Laguna del Gos, va ser utilitzada pels indígenes fins al segle XX. [60]

Monuments Nacionals

Pichilemu va ser declarat Zona Típica pel Consell de Monuments Nacionals de Xile, per decret No 1.097 del 22 de desembre de 2004. [5]

La ciutat és la llar de cinc Monuments Nacionals: Parc Ross, Ross Casino, L'Arbre del túnel, l'estació de tren de Pichilemu, i Cavall d'Aigua. [61]

Casino Ross

A building made out of stone blocks with a black roof
Ross Casino, actualment Agustín Ross Centre Cultural, juny 2010
Article principal: Agustín Ross Cultural Centre

L'antic Casino Ross, en l'actualitat el Centre Cultural, es troba en Agustín Ross Avenue al davant del Parc Ross ( 34° 23′ 11.71″ S, 72° 00′ 34.14″ O / 34.3865861°S,72.0094833°O / -34.3865861; -72.0094833 ). El pis del casino, tres es va construir amb materials importats el 1900 per Agustín Ross. En un principi va albergar el primer correu i telègraf i un gran magatzem. El primer casino a Xile es va inaugurar en aquest edifici el 20 de gener de 1906. [32] [45] [62] Va funcionar fins 1932, quan el Casino de Viña del Mar va ser inaugurat. [63]

L'edifici va ser renovat i reobert el 2009 com un centre d'arts culturals. En l'actualitat hi ha diversos espais de galeria i la biblioteca pública. Durant la seva restauració, els treballadors van trobar molts artefactes històrics, incloent una còpia de les Últimes notícies des de febrer de 1941, quan Ross Casino va servir com un hotel, una bateria de telèfon d'Amèrica que daten del període de 1909-1915, i una fitxa de casino sostre signat per els treballadors durant la construcció de l'edifici el 1914. [64]

Ross Park i Hotel

Black and white photo of a building with cars parked in front
Ross Hotel, en aquell moment anomenat el Gran Hotel Pichilemu
Articles principals: Agustín Ross Park i Agustín Ross Hotel

Ross Park va ser creat per Agustín Ross el 1885 i remodelat el desembre de 1987.

“ When he came here, there was nothing. Just a pair of houses, or less. He gave a form to the town, he gave it European looks. Look these balustrades which decorate the slope or the ones which border the park, are the same which Mr. Agustin saw on Biarritz. ”
 
— Jaime Parra, current administrator of Agustín Ross Hotel.[42]

El parc està situat a l'Avinguda Agustí Ross, davant Ross Casino ( 34° 23′ 11.41″ S, 72° 00′ 37.35″ O / 34.3865028°S,72.0103750°O / -34.3865028; -72.0103750 ). L'hotel va ser originalment anomenat Gran Hotel Pichilemu (Pichilemu Gran Hotel). [42] L'una vegada gran Ross Hotel va ser construït al mateix temps, i és un dels hotels més antics de Xile. Tot i que encara està parcialment obert als hostes, es troba en un estat de deteriorament. [5]

El parc compta amb 100 anys de Xile palmes natives (Phoenix canariensis) i molts espais verds. Va ser restaurada recentment, i és ara una destinació popular caminar. [65] [66]

Tant el parc i l'antic casino van ser nomenats Monuments Nacionals el 25 de febrer de 1988. [65] [67]

Estació de tren

A low building with large windows sits behind uncut grass
Pichilemu estació de tren, 2004
Article principal: Pichilemu railway station

Ex Estació de Ferrocarrils, la vella estació del ferrocarril, és un edifici de fusta construït al voltant de 1925. [45] És davant de la Laguna Petrer, a prop de l'avinguda Daniel Ortúzar ( 34° 23′ 08.42″ S, 72° 00′ 09.30″ O / 34.3856722°S,72.0025833°O / -34.3856722; -72.0025833 ). Es va mantenir en funcionament fins a la dècada de 1990, i es va convertir en Monument Nacional el 16 de setembre de 1994. [67] Des de llavors s'ha convertit en un centre d'arts i la cultura i l'oficina d'informació turística. [65] S'exhibeixen objectes decoratius i pràctics de la dècada de 1920, i moltes característiques roba vella. [65]

Ferrocarril de la història

357 quilometres (222 mi)* de línies ferroviàries van ser construïdes a la Regió d'O'Higgins, però només 161 quilometres (100 mi)* encara existeixen. [68] El 119 quilometres (74 mi)* Sant Ferran-Pichilemu secció es va construir entre 1869 i 1926. [45] Serveis de passatgers operats en la línia fins al 1986 i el trànsit de mercaderies es trobaven en funcionament fins al 1995. [68] El 2006, la secció de Peralillo-Pichilemu es extirpar completament. [68] [69] [70]

Llocs importants

square evaporation ponds with hills in the background
La sal en els estanys d'evaporació Cáhuil
an empty street in a residential neighborhood
Els Navegants barri

Pichilemu té molts llocs d'interès turístic. El Patronat Municipal de Bosc (Bosc Municipal) va ser donat per la família Ross el 1935. El principal accés al bosc es troba al davant del Casino de Ross, a prop del Passeig del Sol (un camí de terra). El bosc té un sender envoltat de palmeres, pi s, i moltes altres varietats d'arbres. [71]

Conchal Indígena (indígenes Midden) és un lloc arqueològic de l'època pre-hispànica. Es troba en el lloc d'un antic poble de pescadors 1 quilometre (0.62 mi)* des de la Punta de Lobos i 0.3 quilometres (0.19 mi)* al sud de Los Cures Laguna. [65] [72] Laguna de Los Cures (Els Cures Laguna) és una àrea natural per a l'activitat turística-ecològica, com la pesca troba 7 quilometres (4.3 mi)* al sud de Pichilemu. Una altra llacuna, del Gos (La Laguna de gos) es troba 8.5 quilometres (5.3 mi)* al sud de Pichilemu. S'utilitza per a activitats recreatives. [65] [72]

Els Navegants és un barri en Pichilemu, aproximadament 1.5 quilometres (0.93 mi) en grandària, que va ser fundada el 1997. Després de cinc anys de construcció, al voltant de 30 cases van ser construïdes. Té una petita pista d'esports on els residents poden jugar a futbol, bàsquet i tennis.

Laguna de El Alto (L'Alt Laguna) és un, de secà petita llacuna situada en Chorrillos Beach que s'utilitza sovint per al càmping i pícnic. La llacuna és d'una hora i mitja en cotxe de Pichilemu, viatjant cap al nord a la platja de Chorrillos. [65] Poza de l'encant és una llacuna situada 30 quilometres (19 mi)* de Pichilemu. És la llar d'una gran varietat de fauna autòctona. [73] Estero Nilahue (Nilahue Laguna) està situat 15 quilometres (9.3 mi)* de Pichilemu. Té diverses platges, com El Bronze, El Maqui, i la Llacuna del Gual. [74]

Església de Sant Andreu es troba en Ciruelos, 13 quilometres (8.1 mi)* de Pichilemu. Va ser construït el 1779, i el seu altar va ser construït a la dècada de 1940. Té un harmònium, confessionaris, i les imatges dels sants antics. La seva imatge original de Sant Andrew estava feta de paper maixé. L'antiga parròquia va ser creada per l'Arquebisbe Valdivieso el 1864. Cardenal José María Caro va ser batejat allà. El dia de la festa de Sant Andreu se celebra cada 30 de novembre a l'església. [65] [72]

Museu del Nen Rural (Rural del Museu de Nens) va ser creat com una iniciativa del mestre Carlos Leyton i els seus estudiants. És un edifici modern que utilitza l'arquitectura tradicional. Tres habitacions compten amb una col.lecció d'eines de pedra, puntes de fletxa i eines d'argila fetes pels indígenes de la regió. També s'exhibeixen els instruments nacionals dels primers colons. [75]

El Copa és un poble situat 14 quilometres (8.7 mi)* a l'est de Pichilemu. La seva indústria principal és la producció de ceràmica domèstica, utilitzant l'argila com a matèria primera. [65] Panula (pronunciat Pagnul) és una població que s'estableix 17 quilometres (11 mi) de Pichilemu. El seu nom en araucà significa "herba medicinal". Panula produeix ceràmica feta amb argila obtinguts localment. [76] Cáhuil és un petit assentament situat 13 quilometres (8.1 mi) [65] al sud de Pichilemu. El seu nom en araucà significa "lloc lloro". llacuna de Cahuil s'utilitza per a la pesca, la natació i caiac, classes de kitesurf s'ofereixen a la llacuna. El pont està obert a la circulació d'automòbils, i té una vista de la zona de Cahuil. El pont permet l'accés a Curicó, Lolol, Bucalemu, i altres llocs propers. [73]

Platges

Main Beach, gener de 2009
Large light brown rocks protrude from the waves
Les roques de Punta de Lobos

Pichilemu té moltes platges de sorra fosca expansiva. [77] L'aigua està freda durant tot l'any, i molts turistes decideixen nedar a les vacances de la costa durant els mesos d'estiu. [77] activitats comunes inclouen bodyboard, surf, windsurf, kitesurf i. [78] [23]

La més septentrional de les platges és la platja de Sant Antoni o Platja Principal (Platja de Sant Antoni o Platja Portada), que està davant de Ross Park. És popular per practicar surf. Prop de la platja i al Parc Ross es baranes i escales de llarga data dels anys 1900. Hi ha un balcó sobre les roques a l'extrem sud de la platja. [65]

Platja de Les Terrasses (Les Terrasses Beach) és el més concorregut durant els mesos d'estiu. Diverses escoles de surf, la Ona Perfecta i Llops del Pacífic, es troben a prop, com és el mercat de peix als pescadors Creek. [44] Situat al sud de la ciutat i per l'altre costat de la Puntilla, Playa fogonet (fogonet Beach) és rocós i té marea piscines. Aquesta zona s'utilitza per a la pesca. [44] Al sud del fogonet és Platja Hermosa (Platja Hermosa), que és popular per al senderisme i la pesca. [65]

Més al sud, 6 quilometres (3.7 mi)* de Pichilemu, Punta de Lobos compta amb una platja protegida dels vents del sud. És un popular destí cada vegada més per als turistes i surfistes. [78] concursos de surf se celebren allà, com un concurs internacional de grans onades durant la tardor de Xile. La mida de les ones varia al llarg de l'any. Grans ones a la tardor i l'hivern pot arribar altures de fins a 15 metres (49 ft) . És àmpliament considerat com una de les millors platges per practicar surf a tot el món. [77]

Surf

El surf és una atracció turística, sobretot a Punta de Lobos. [79] [80] Segons guia de viatges Fodor's, [18]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a [[Q:[Pichilemu] is Chile's prime surf spot, and people come from around the world to test their skills. ... [Punta de Lobos] is widely considered the best surfing in South America year-round.|Fodor's Chile: Including Argentine Patagonia]]

Cada any a l'octubre i desembre, un Campionat Internacional de Surf tindrà lloc a la platja de La Puntilla. [81] Punta de Lobos acull el Campionat Nacional de Surf (Campionat Nacional de Surf) cada estiu. [31]

Suport

El diari local, anomenat El Express de la Costa, [82] té una àrea de circulació que abasta la major part de la província de Cardenal Caro. Està dirigida per Félix Calderón. [82] No és un diari en línia en espanyol anomenat Pichilemu News. [83] S'edita per Washington Saldias, ex regidor de la ciutat. [83] La revista Hola Veí cobreix la major part de O'Higgins Regió i està dirigida per Francisco Espejo. [82]

serveis de ràdio provenen de ràdio Entre Ones, [82] Radio Capvespre, [82] Ràdio Som Pichilemu (dirigida per l'ex alcalde Jordi Vargas González), i la Illa de ràdio. [82]

Educació

Col.legi Preciosa Sang

Pichilemu té moltes escoles, entre elles: l'Escola de Charly, una escola primària i secundària al Pla; [84] Escola Digna Camilo Aguilar (Digna Camilo Aguilar School), una escola primària, a prop de l'Escola de Charly; [85] Col.legi Libertadores (Libertadores Escola), una escola primària en fogonet; Col.legi Preciosa Sang (Precious Escola de sang), una escola primària i secundària, a prop del Pla; Col.legi Diví Mestre (Escola Diví Mestre), una escola primària a prop de Poble de Vídues, i l'Escola Poble de Vídues (Poble de Vídues School), una escola primària en Poble de Vídues. [86] Altres escoles inclouen Liceu Agustín Ross Edwards (Agustín Ross Edwards High School), una escola secundària al Pla, a prop de Escola Digna Camilo Aguilar i l'Escola de Charly i Jardí Alba (Dawn jardí), una guarderia a El Pla. [86]

El 2009, un equip de porristas del Col.legi Preciosa Sang participat en un campionat als Estats Units, i ha rebut premis pels seus esforços. [87]

Dates importants

Data [88] Festa [88] Lloc [88]
31 desembre - 1 gener Any Nou Al costat del Mar (Cap d'Any amb el mar) Agustín Ross Park, davant de la Agustín Ross Centre Cultural
6 febrer - 19 febrer Setmana Pichilemina (Setmana Pichileminian) Pichilemu
Febrer 1916 hasta febrer 1921 Festa costumista Folklore Al costat del Mar (folklore i els costums locals amb el Festival del Mar) Arturo Plaça Prat, Pichilemu
Febrer 1925 hasta febrer 1926 Trilla Euga Solta un (batuda amb cavalls) La Puntilla, Pichilemu
Entre març i abril (la data varia) Setmana Santa a Pichilemu (Setmana de la Passió a Pichilemu) Parròquia Immaculada Concepció, Pichilemu
9 abril Demostració Mostra Nacional de Cueco Cueco Nacional () Gimnàs Municipal de Pichilemu
Setembre 1917 fins 19 setembre Festes Pàtries ("Dia de la Independència de Xile" o "Festa Nacional") Pichilemu
Setembre 1918 fins 21 setembre Campionat Estudiantil de Surf (Surf Campionat Estudiant) Platja La Puntilla i Punta de Lobos
30 novembre Festa de Sant Andreu Pruneres
8 des Festa de la Puríssima (Festival Immaculada Concepció) Parròquia Immaculada Concepció, Pichilemu

Vegeu també...

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Diccionario Mapuche» (en spanish). Escolares.net. [Consulta: 15 agost 2010].
  2. ↑ Pichilemo (Puerto de), Diccionario Geográfico de la República de Chile per Francisco Astaburuaga.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Pichilemu». Encyclopaedia Britannica, 2008.
  4. ↑ «Cardenal Caro» (en spanish). VI.cl. [Consulta: 4 desembre 2009].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Chrisitian Matzner. «Sector de Pichilemu». National Monuments Council, 22-12-2004. [Consulta: 5 desembre 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades INE
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Washington Saldías. «Alcaldes, regidores y concejales de la comuna de Pichilemu» (en spanish). Pichilemu News, August 2, 2007. [Consulta: 15 agost 2010].
  8. ↑ Millas, Hernán. La Sagrada Familia (en spanish). Editorial Planeta, 2005. ISBN 956-247-381-3. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Washington Saldías. «Don Agustín Ross Edwards: A 166 años del natalicio del impulsor del balneario de Pichilemu» (en spanish). Pichilemu News, 05-02-2010. [Consulta: 15 agost 2010].
  10. ↑ 10,0 10,1 Chile Government. «Sistema de Despliegue de Cómputos — Ministerio del Interior» (en spanish). Ministerio del Interior. [Consulta: 12 gener 2010].
  11. ↑ «Los 10 mejores destinos del Surf» (en spanish). Viajeros, 15-12-2005. [Consulta: 12 gener 2010].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Surfistas esperan "la gran ola" en Pichilemu» (en spanish). Chilevisión. [Consulta: 6 gener 2010]. (Video)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Carmen del Río Pereira Blanca Tagle Arduengo. Región de O'Higgins: Breve relación del patrimonio natural y cultural (en spanish). Pro-O'Higgins, 2009. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 Carla Ramírez Lechuga. «Edificio Consistorial I. Municipalidad de Pichilemu» (en spanish), 2007. [Consulta: 14 abril 2010]. (tesi)
  15. ↑ Angela Neira. «Pichilemu convoca a mejores surfistas del mundo para participar en evento extremo» (en spanish). La Tercera, 02-04-2010. [Consulta: 15 agost 2010].
  16. ↑ Carlos Jimeno Ocares. «Mundial de Surf en Olas Gigantes entraría al agua la próxima semana» (en spanish). El Mercurio, 01-08-2008. [Consulta: 15 agost 2010].
  17. ↑ «Punta de Lobos». WannaSurf. [Consulta: 7 desembre 2009].
  18. ↑ 18,0 18,1 Fodor's. Taplan, Alan. Fodor's Chile: Including Argentine Patagonia. New York: Random House, 2008, p. 218. ISBN 978-1-4000-1967-0. 
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Pichilemu...¡capital del surf!» (en spanish). Vamos a Chile, 20-08-2006. [Consulta: 15 desembre 2009].
  20. ↑ «Conflicto y armonías de las razas en América» (en spanish). [Consulta: 16 desembre 2009].
  21. ↑ «Hoteles en Pichilemu» (en spanish). Hoteles Chilenos. [Consulta: 15 desembre 2009].
  22. ↑ «Los restos indígenas de Pichilemu : José Toribio Medina». Internet Archive. [Consulta: 20 juliol 2010].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Al Compás de las Olas» (en spanish). Chile.com. [Consulta: 11 agost 2010].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Reseña Histórica de Pichilemu» (en spanish). DePichilemu. [Consulta: 5 desembre 2009].
  25. ↑ 25,0 25,1 León Vargas, Victor. En Nuestra Tierra Huasa de Colchagua. Energía y Motores. (en spanish). Santiago de Chile: Ed. Museo de Colchagua – Impresos Universitaria, S.A., 1996. 
  26. ↑ 26,0 26,1 Washington Saldías. «Puerto en Pichilemu: Histórica Bitácora del Engaño» (en spanish). Pichilemu News, 16-11-2006. [Consulta: 6 gener 2010].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Hotel Ducal – Historia de Pichilemu» (en spanish). Hotel Ducal. [Consulta: 5 juliol 2010].
  28. ↑ Jorge Núñez P.. 1891, crónica de la guerra civil (en spanish), May 2003. ISBN 956-282-527-2 [Consulta: 16 desembre 2009]. 
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Demography
  30. ↑ «Agustín Ross Edwards - Senador» (en spanish). Biblioteca Nacional de Chile. [Consulta: 15 agost 2010].
  31. ↑ 31,0 31,1 Charlotte Beech, Jolyon Attwooll, Thomas Kohnstamm, and Andrew Dean Nystrom. Chile and Easter Island. Footscray, Victoria, Australia: Lonely Planet, 2006-05-01. ISBN 9781740599979. 
  32. ↑ 32,0 32,1 «Casino (antiguo) de Pichilemu y los Jardínes del Parque Agustin Ross» (en spanish). National Monuments Council. [Consulta: 6 desembre 2009].
  33. ↑ «Pichilemu queda devastado tras el tsunami que afectó a la zona costera» (en spanish). Radio Bío Bío, 02-03-2010. [Consulta: 1r agost 2010].
  34. ↑ «Informe de Sismo.» (en spanish). University of Chile, 11-03-2010. [Consulta: 17 agost 2010].
  35. ↑ «Magnitude 6.9 - LIBERTADOR O'HIGGINS, CHILE». USGS, 11-03-2010. [Consulta: 17 agost 2010].
  36. ↑ «Hombre fallece en Talca de un paro cardíaco en medio de fuertes réplicas» (en spanish). La Tercera, 11-03-2010. [Consulta: 1r agost 2010].
  37. ↑ «Pichilemu to San Fernando». Google Maps Chile. [Consulta: 16 desembre 2009].
  38. ↑ «Relieve Región Libertador B. O'Higgins». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: 8 agost 2010].
  39. ↑ «Bosque Municipal de Pichilemu». Mapas de Chile, 03-11-2009. [Consulta: 16 desembre 2009].
  40. ↑ Pichilemu.cl. «Pichilemu antes» (en spanish). [Consulta: 18 març 2010].
  41. ↑ «Clima de Chile Región Libertador Gral. Bernardo O'Higgins» (en spanish). Castor y Polux Ltda.. [Consulta: 6 desembre 2009].
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 Revista Sábado, El Mercurio. «Balnearios con Historia (III)» (en spanish). [Consulta: 5 desembre 2009].
  43. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Censo 1787
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 «PICHILEMU: Historia, estadísticas, mapas» (en spanish). Mi Balcón. [Consulta: 5 desembre 2009].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 Antonio Saldías González. Pichilemu: Mis fuentes de información (en spanish). El Promoucae, 1990 [Consulta: 12 gener 2010]. 
  46. ↑ «Votación Candidatos por Comuna Pichilemu Municipales 1996» (en spanish). Ministerio del Interior. [Consulta: 15 desembre 2009].
  47. ↑ «Votación Candidatos por Comuna Pichilemu Municipales 2000» (en spanish). Ministerio del Interior. [Consulta: 15 desembre 2009].
  48. ↑ «Votación Candidatos por Comuna Pichilemu Alcaldes 2004» (en spanish). Ministerio del Interior. [Consulta: 15 desembre 2009].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Washington Saldías. «Alcalde de Pichilemu, Jorge Vargas, definitivamente culpable del delito de cohecho». Pichilemu News, 07-06-2007. [Consulta: 15 desembre 2009].
  50. ↑ «Pichilemu: Querella por mal uso de fondos municipales» (en spanish). El Mercurio, May 3, 2003. [Consulta: 5 gener 2010].
  51. ↑ «Preso alcalde de Pichilemu acusado de inducción al falso testimonio». La Cuarta, 22-03-2006. [Consulta: 5 gener 2010].
  52. ↑ «Votación Candidatos por Comuna Pichilemu Alcaldes 2008» (en spanish). Ministerio del Interior. [Consulta: 15 desembre 2009].
  53. ↑ El Rancahuaso Correspondents. «Marcelo Cabrera asumió como alcalde de Pichilemu» (en spanish). El Rancahuaso, 19-05-2009. [Consulta: 4 desembre 2009].
  54. ↑ El Rancahuaso Correspondents. «¡Increíble!, Pichilemu otra vez se quedó sin alcalde» (en spanish). El Rancahuaso, 19-08-2009. [Consulta: 15 desembre 2009].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Autoridades» (en spanish). Pichilemu. [Consulta: 11 agost 2010].
  56. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Cabrera 3 años
  57. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Roberto
  58. ↑ Carmen del Río and M. Blanca Tagle. Una aproximación a nuestras raíces indígenas (en spanish). Santiago de Chile: Editorial Platero, 1998. 
  59. ↑ Oyarzún, Aureliano. Crónicas de Pichilemu-Cahuil (en spanish). Imprenta Universitaria, Publicaciones del Museo de Etnología y Antropología de Chile, Nº 4 and 5, Year I, 1957. 
  60. ↑ Szmulewicz E., Pablo. Etnohistoria de la costa central de Chile (en spanish). Memoria Arqueología, U. de Chile, 1984. 
  61. ↑ Washington Saldías. «Cinco Monumentos Nacionales, Una Zona Típica en Pichilemu y el Día del Patrimonio Nacional» (en spanish). PichilemuNews.cl, 22-05-2008. [Consulta: 5 desembre 2009].
  62. ↑ Chile.com. «Pichilemu» (en spanish). Chile.com. [Consulta: 7 desembre 2009].
  63. ↑ Washington Saldías. «Identidad local y Casino Ross de Pichilemu» (en spanish). Pichilemu News, 14-01-2001. [Consulta: 5 juliol 2010].
  64. ↑ Beatriz Valenzuela. «Hallazgos históricos en la obra de restauración del ex casino Ross de Pichilemu» (en spanish). El Rancahuaso, 29-10-2007. [Consulta: 5 desembre 2009].
  65. ↑ 65,00 65,01 65,02 65,03 65,04 65,05 65,06 65,07 65,08 65,09 65,10 65,11 María José Muñoz. «Atractivos de nuestra región. Hoy: Pichilemu» (en spanish). El Rancahuaso, 24-02-2007. [Consulta: 5 desembre 2009].
  66. ↑ «VI Región Playas» (en spanish). Chile.com. [Consulta: 5 desembre 2009].
  67. ↑ 67,0 67,1 «Monumentos Nacionales de la VI Región» (en spanish). VI.cl. [Consulta: 5 desembre 2009].
  68. ↑ 68,0 68,1 68,2 Benedicto González. «Historia del ferrocarril San Fernando a Pichilemu» (en spanish). PichilemuNews.cl, 02-12-2007. [Consulta: 5 desembre 2009].
  69. ↑ Juan Cornejo Acuña & Juan Cornejo Torrealba. Historia del Ferrocarril San Fernando a Pichilemu: 1869–2007 (en spanish), 2007. 
  70. ↑ «Historia del Ferrocarril San Fernando a Pichilemu» (en spanish). De Colchagua. [Consulta: 5 desembre 2009].
  71. ↑ «Atractivos Turísticos Cardenal Caro». De Colchagua. [Consulta: 17 agost 2010].
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 «Cardenal Caro» (en spanish). VI.cl. [Consulta: 16 desembre 2009].
  73. ↑ 73,0 73,1 «Lugares» (en spanish). Pichilemu.net. [Consulta: 16 desembre 2009].
  74. ↑ El Rancahuaso Staff. «Los Imperdibles de Pichilemu». El Rancahuaso, April 2009. [Consulta: 8 agost 2010].
  75. ↑ «Museo "Del niño rural"» (en spanish). VI.cl. [Consulta: 16 desembre 2009].
  76. ↑ «Pañul» (en spanish). DePichilemu. [Consulta: 16 desembre 2009].
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 «Pichilemu | "Nuevas formas de expresarse, comunicarse y hacer arte en la red" Aulas hermanas | Educasitios» (en spanish). educ.ar. [Consulta: 5 desembre 2009].
  78. ↑ 78,0 78,1 «Surfin' in Pichilemu» (en spanish). Pichilemu's official website. [Consulta: 5 desembre 2009].
  79. ↑ Washington Saldías. «Tercer Campeonato Estudiantil de Surf 2009: todo un éxito» (en spanish). PichilemuNews.cl, 31-08-2009. [Consulta: 5 desembre 2009].
  80. ↑ «3° Campeonato Estudiantil de Surf» (en spanish). Cámara de Turismo de Pichilemu. [Consulta: 5 desembre 2009].
  81. ↑ «Pichilemu» (en spanish). VI.cl. [Consulta: 17 agost 2010].
  82. ↑ 82,0 82,1 82,2 82,3 82,4 82,5 «prensa regional – Gobierno Regional O'Higgins» (en spanish). O'Higgins Region Government, 2007. [Consulta: 1r agost 2010].
  83. ↑ 83,0 83,1 «Quienes Somos» (en spanish). Pichilemu News. [Consulta: 1r agost 2010].
  84. ↑ «Ficha Establecimiento (Charly's School)» (en spanish). SIMCE. [Consulta: 11 juliol 2010].
  85. ↑ «Ficha Establecimiento (Digna Camilo Aguilar)» (en spanish). SIMCE. [Consulta: 11 juliol 2010].
  86. ↑ 86,0 86,1 «Región del Libertador General Bernardo O'Higgins» (en spanish). Education Ministry of Chile. [Consulta: 5 juliol 2010].
  87. ↑ El Rancahuaso Correspondents. «Equipo Cheerleader de Pichilemu apuestan por campeonato mundial» (en spanish). El Rancahuaso, 29-11-2008. [Consulta: 13 abril 2010].
  88. ↑ 88,0 88,1 88,2 Fullet de Pichilemu, Màgic i Natural, publicat per la Municipalitat de Pichilemu, el febrer de 2010. Idiomes Anglès i Espanyol.

Altres lectures

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pichilemu&oldid=5853249»