La mare (pel·lícula de 1926): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''La mare''' ([[rus]]: ''Мать'', ''mat'') és una pel·lícula [[Unió Soviètica|soviètica]] del 1926 filmada pel director rus [[Vsevolov Pudovkin]]. Basada en la novela homònima de [[Maxim Gorki]], la pel·lícula relata el procés de canvi ideològic d’una mare, inicialment apolítica però que al llarg de la seva lluita per protegir el seu revolucionari fill de les tropes [[Tsar|tsaristes]], ella mateixa acabarà perdent la vida en un acte d'entrega incondicional al seu fill.
'''La mare''' ([[rus]]: ''Мать'', ''mat'') és una pel·lícula [[Unió Soviètica|soviètica]] del 1926 filmada pel director rus [[Vsevolov Pudovkin]]. Basada en la novela homònima de [[Maxim Gorki]], la pel·lícula relata el procés de canvi ideològic d’una mare, inicialment apolítica però que al llarg de la seva lluita per protegir de les tropes [[Tsar|tsaristes]] el seu revolucionari fill, acabarà ella mateixa perdent la vida en un acte d'entrega incondicional al seu fill.


=== Argument ===
== Argument ==
Durant el [[Revolució russa de 1905|revolucionari any 1905]] una familia obrera de [[Sant Petersburg]] s’enfronta a una tensa situació degut a les irreconciliables postures mantingudes entre l’alcohòlic pare, fidel al règim [[tsar|tsarista]], i el seu fill Pavel, partidari de la revolució. La insostenible situació esclata quan, en bàndols oposats, pare i fill coincideixen en una confrontació entre partidaris de fer vaga i els antirrevolucionàris obrers que s’hi oposen. El pare denúncia seguidament al seu fill pels aldarulls succeits, siguent ell qui no obstant mor abatut a trets durant els disturbis.
Durant el [[Revolució russa de 1905|revolucionari any 1905]] una familia obrera de [[Sant Petersburg]] s’enfronta a una tensa situació degut a les irreconciliables postures mantingudes entre l’alcohòlic pare, fidel al règim [[tsar|tsarista]], i el seu fill Pavel, partidari de la revolució. La insostenible situació esclata quan, en bàndols oposats, pare i fill coincideixen en una confrontació entre partidaris de fer vaga i els antirrevolucionàris obrers que s’hi oposen. El pare denúncia seguidament al seu fill pels aldarulls succeits, siguent ell qui no obstant mor abatut a trets durant els disturbis.


Ja amb el cadàver a casa, la desolada mare suplica a Pavel que abandoni les seves activitats subversives, tement que acabi com el seu pare.
Ja amb el cadàver a casa, la desolada mare suplica a Pavel que abandoni les seves activitats subversives, tement que acabi com el seu pare.
Ḯ

Durant un escorcoll a la casa, la protectora mare traeix el seu fill i entrega les armes ocultes de Pavel als soldats tsaristes, que li havien promès avans l’indult per al seu fill. Pavel, no obstant, és detingut i condemnat a treballs forçats degut a les seves activitats subversives.
Durant un escorcoll a la casa, la protectora mare traeix el seu fill i entrega les armes ocultes de Pavel als soldats tsaristes, que li havien promès avans l’indult per al seu fill. Pavel, no obstant, és detingut i condemnat a treballs forçats degut a les seves activitats subversives.
Decebuda pel judici farça, on les seves repetides súpliques implorant l’amnistia pel seu fill de res no han servit, la mare es passa ara al bàndol de Pavel i pren el relleu en les seves activitats revolucionàries mentre, amb els insurgents, elabora un pla per tal d’alliberar el seu fill durant la manifestació del [[Dia Internacional dels Treballadors|primer de maig]].
Decebuda pel judici farça, on les seves repetides súpliques implorant l’amnistia pel seu fill de res no han servit, la mare es passa ara al bàndol de Pavel i pren el relleu en les seves activitats revolucionàries mentre, amb els insurgents, elabora un pla per tal d’alliberar el seu fill durant la manifestació del [[Dia Internacional dels Treballadors|primer de maig]].
Línia 15: Línia 15:


El 1968 la pel·lícula ''La mare'' va ser restaurada als estudis de cinema [[Mosfilm]]. En la nova versió s'hi va afegir la música de Tichon Chrenikov.<ref>[http://home.wanadoo.nl/ovar/khrenn.htm Llista de peçes de Tichon Chrennikov]</ref>
El 1968 la pel·lícula ''La mare'' va ser restaurada als estudis de cinema [[Mosfilm]]. En la nova versió s'hi va afegir la música de Tichon Chrenikov.<ref>[http://home.wanadoo.nl/ovar/khrenn.htm Llista de peçes de Tichon Chrennikov]</ref>

==Repartiment==
* [[Vera Baranovskaia]] - Pelageia Nilovna Vlasova, la Mare
* [[Nikolai Batalov]] - Pavel Vlasov, el Fill
* [[Aleksandr Chistyakov]] - Vlasov, el Pare
* [[Anna Zemtsova]] - Anna - Noia revolucionària
* [[Ivan Koval-Samborsky]] - Vessovchtchnikov, amic de Pàvel
* [[Vsevolod Pudovkin]] - Oficial de policia
* V. Savitsky - Isaik Gorbov, Cap obrer
* N. Vidonov - Misha, Obrer
* F. Ivanov - Presoner
* Ivan Bobrov - Presoner jove
* [[Vladimir Uralsky]] - Estudiant
* [[Aleksandr Gromov]] - Revolucionari


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:27, 20 ago 2010

La mare (rus: Мать, mat) és una pel·lícula soviètica del 1926 filmada pel director rus Vsevolov Pudovkin. Basada en la novela homònima de Maxim Gorki, la pel·lícula relata el procés de canvi ideològic d’una mare, inicialment apolítica però que al llarg de la seva lluita per protegir de les tropes tsaristes el seu revolucionari fill, acabarà ella mateixa perdent la vida en un acte d'entrega incondicional al seu fill.

Argument

Durant el revolucionari any 1905 una familia obrera de Sant Petersburg s’enfronta a una tensa situació degut a les irreconciliables postures mantingudes entre l’alcohòlic pare, fidel al règim tsarista, i el seu fill Pavel, partidari de la revolució. La insostenible situació esclata quan, en bàndols oposats, pare i fill coincideixen en una confrontació entre partidaris de fer vaga i els antirrevolucionàris obrers que s’hi oposen. El pare denúncia seguidament al seu fill pels aldarulls succeits, siguent ell qui no obstant mor abatut a trets durant els disturbis.

Ja amb el cadàver a casa, la desolada mare suplica a Pavel que abandoni les seves activitats subversives, tement que acabi com el seu pare. Ḯ Durant un escorcoll a la casa, la protectora mare traeix el seu fill i entrega les armes ocultes de Pavel als soldats tsaristes, que li havien promès avans l’indult per al seu fill. Pavel, no obstant, és detingut i condemnat a treballs forçats degut a les seves activitats subversives. Decebuda pel judici farça, on les seves repetides súpliques implorant l’amnistia pel seu fill de res no han servit, la mare es passa ara al bàndol de Pavel i pren el relleu en les seves activitats revolucionàries mentre, amb els insurgents, elabora un pla per tal d’alliberar el seu fill durant la manifestació del primer de maig.

Tal com previst, Pavel aconsegueix escapar-se de la presó i s’incorpora seguidament al capdavant de l’agitada manifestació, alçant la bandera roja fins a caure abatut a trets pel foc dels soldats tsaristes. Durant la desbandada, en la qual les tropes a cavall del tsar disparen a discreció als obrers en fuga, és la mare qui en un gest de valentia i d’entrega al seu fill relleva a Pavel tot prenent la bandera roja, la qual alça i aguanta estoicament fins a un tràgic final on és també assassinada pel regiment de cavalleria.

Al voltant de la pel·lícula

La pel·lícula va ser estrenada l'11 d'octubre de 1926. Basada en la novela homònima de Màxim Gorki, La mare és la primera part de la "Triologia Revolucionària" del director rus Vsevolov Pudovkin, a les quals van seguir El final de Sant Petersburg (1927) i Tempesta a Àsia (1928).

El 1968 la pel·lícula La mare va ser restaurada als estudis de cinema Mosfilm. En la nova versió s'hi va afegir la música de Tichon Chrenikov.[1]

Repartiment

Referències

  1. ↑ Llista de peçes de Tichon Chrennikov

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_mare_(pel·lícula_de_1926)&oldid=5861071»