Quebratxo blanc: diferència entre les revisions
apartat història |
|||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
El mot ''Aspidosperma'' fa referència al prefix ''Aspido'' (= en grec, coberta protectora, escut) i ''sperma'' (= llavor) fent patent la duresa d’aquestes llavors alades. L’epitet específic ''quebracho'' té el seu origen en el seu nom popular que, alhora, prové de la contracció [[castellà|castellana]] de "quiebra + hacha" donant a entendre la duresa de la seva fusta. |
El mot ''Aspidosperma'' fa referència al prefix ''Aspido'' (= en grec, coberta protectora, escut) i ''sperma'' (= llavor) fent patent la duresa d’aquestes llavors alades. L’epitet específic ''quebracho'' té el seu origen en el seu nom popular que, alhora, prové de la contracció [[castellà|castellana]] de "quiebra + hacha" donant a entendre la duresa de la seva fusta. |
||
== Història == |
|||
Aquesta planta es coneix com a medicinal des de temps precolombins. Els jesuïtes que acompanyaven els primers expedicionaris per terres sud-americanes en van fer molt d’ús enfront de tot tipus de febres. No va ser fins el segle XIX que va arribar a Europa donada la seva bona reputació com a [[febrífug]]. En els darrers anys el seu consum a decaigut molt sobretot en els països occidentals on altres plantes tenen virtuts semblants i millors. |
|||
[[Image:Aspidosperma quebracho-blanco.jpg|120px|left|thumb|Arbre de quebratxo blanc]] |
[[Image:Aspidosperma quebracho-blanco.jpg|120px|left|thumb|Arbre de quebratxo blanc]] |
||
| Línia 26: | Línia 29: | ||
Medicinalment es fa servir la seva escorça pel seu alt contingut en alguns [[alcaloide]]s, per bé que de manera popular també s'han usat els fruits, les fulles i les rels. |
Medicinalment es fa servir la seva escorça pel seu alt contingut en alguns [[alcaloide]]s, per bé que de manera popular també s'han usat els fruits, les fulles i les rels. |
||
Entre els alcaloides que s'hi han aïllat trobem derivats de la [[ioimbina]], el qual s'ha usat força sovint com a afrodisíac ateses les virtuts erèctils d'aquest principi actiu. El seu ús, però, s'ha de fer sota estricte control mèdic. Al nostre país, fins fa poc s'ha usat com a estimulant respiratori i expectorant. |
Entre els alcaloides que s'hi han aïllat trobem derivats de la [[ioimbina]], el qual s'ha usat força sovint com a [[afrodisíac]] ateses les virtuts en les [[disfuncions erèctils]] d'aquest principi actiu. El seu ús, però, s'ha de fer sota estricte control mèdic. Al nostre país, fins fa poc s'ha usat com a [[estimulant respiratori]] i [[expectorant]] i s'ha prescrit en cas de [[bronquitis]], [[asma]] o [[emfisema pulmonar]]. Altres virtuts medicinals reconegudes són les d'[[antipirètic]], [[antisèptic]], [[tònic]], [[antimalàric]] i [[anestèsic]]. |
||
{{Viccionari|quebratxo blanc|el quebratxo blanc}} |
{{Viccionari|quebratxo blanc|el quebratxo blanc}} |
||
[[Categoria:Magnoliòpsids]] |
[[Categoria:Magnoliòpsids]] |
||
Revisió del 08:42, 4 set 2006
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Plantilla:Taxobox begin Plantilla:Taxobox image Plantilla:Taxobox begin placement Plantilla:Taxobox regnum entry Plantilla:Taxobox divisio entry Plantilla:Taxobox classis entry Plantilla:Taxobox ordo entry Plantilla:Taxobox familia entry Plantilla:Taxobox genus entry Plantilla:Taxobox species entry Plantilla:Taxobox end placement Plantilla:Taxobox section binomial botany Plantilla:Taxobox end El quebratxo blanc (Aspidosperma quebracho-blanco) és un arbre sud-americà de la família de les Apocinàcies que habita el nord d'Argentina, Paraguai i Bolívia bàsicament en la regió del Gran Chaco. Existeixen altres quebratxos però que pertanyen a gèneres ben diferents per bé que comparteixen la singularitat de tenir una fusta molt dura.
Etimologia
El mot Aspidosperma fa referència al prefix Aspido (= en grec, coberta protectora, escut) i sperma (= llavor) fent patent la duresa d’aquestes llavors alades. L’epitet específic quebracho té el seu origen en el seu nom popular que, alhora, prové de la contracció castellana de "quiebra + hacha" donant a entendre la duresa de la seva fusta.
Història
Aquesta planta es coneix com a medicinal des de temps precolombins. Els jesuïtes que acompanyaven els primers expedicionaris per terres sud-americanes en van fer molt d’ús enfront de tot tipus de febres. No va ser fins el segle XIX que va arribar a Europa donada la seva bona reputació com a febrífug. En els darrers anys el seu consum a decaigut molt sobretot en els països occidentals on altres plantes tenen virtuts semblants i millors.
Característiques
És un arbre alt amb branques joves pèndules i fulles persistents, simples, el·líptiques, coriàcies i lleugerament espinescent a l'àpex. Les flors hermafrodites es disposen en inflorescències cimoses, axil·lars i terminals. Són de color groc clar i desprenen un suau perfum un cop l'arbre està en plena floració. El fruit és un fol·licle de 7 a 12 cm de llargària que conté nombroses llavors de forma alada.
Farmacologia
Medicinalment es fa servir la seva escorça pel seu alt contingut en alguns alcaloides, per bé que de manera popular també s'han usat els fruits, les fulles i les rels.
Entre els alcaloides que s'hi han aïllat trobem derivats de la ioimbina, el qual s'ha usat força sovint com a afrodisíac ateses les virtuts en les disfuncions erèctils d'aquest principi actiu. El seu ús, però, s'ha de fer sota estricte control mèdic. Al nostre país, fins fa poc s'ha usat com a estimulant respiratori i expectorant i s'ha prescrit en cas de bronquitis, asma o emfisema pulmonar. Altres virtuts medicinals reconegudes són les d'antipirètic, antisèptic, tònic, antimalàric i anestèsic.
 |
Vegeu el quebratxo blanc en el Viccionari, el diccionari lliure. |