Mateu Figuerola i Niubó: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
{{ORDENA:Anglada Rius, Josep}} |
{{ORDENA:Anglada Rius, Josep}} |
||
[[Categoria:Polítics catalans del sud]] |
[[Categoria:Polítics catalans del sud contemporanis]] |
||
[[Categoria:Bellpuig]] |
[[Categoria:Bellpuig]] |
||
Revisió del 14:23, 30 ago 2010
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1955 (68/69 anys) Bellpuig (Urgell) |
| President Partit per Catalunya | |
| 2007 – ← cap valor – Supressió del càrrec → | |
 Conseller comarcal de la Segarra | |
| 2006 – 2010 | |
 Regidor de l'Ajuntament de Cervera | |
| 2003 – 2015 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit per Catalunya (2007–) Unió Democràtica de Catalunya (2002–) Alianza Popular (1979–) Partit Popular (–1997) Plataforma per Catalunya |
Mateu Figuerola i Niubó, (Bellpuig, Catalunya, 1955), és un polític Identitari[1] de Catalunya, fundador i president del partit polític Partit per Catalunya. Des de maig de 2003 és regidor de l'Ajuntament de Cervera.
Va romandre a AP entre 1979 i 1997, ja com PP. Poc després va ingressar a la UDC de Duran Lleida, fins que va abandonar la formació en 2002. El 2003 va ser detingut, jutjat i condemnat per intentar cremar la mesquita de Cervera. La pena es va reduir a 25 euros de multa. [2] El 2007, Figuerola va protagonitzar una escissió de PxC [3], que va donar peu a la formació del Partit per Catalunya ( PxCat)
Al febrer de 2010, el Partit per Catalunya fa públic que es presentarà a les eleccions al Parlament i que Mateu Figuerola i Niubó en serà el candidat per Barcelona [4] .
Referències
- ↑ El Partit per Catalunya decideix presentar-se a les eleccions al Parlament. Avui, 13 de febrer de 2010.
- ↑ Ultras europeos. Movimiento Contra la Intolerancia, 15 de gener de 2010.
- ↑ Bones noticies. La PxC es comença a trencar escissió fins i tot de regidors!. Racó Català, 14 de setembre de 2007.
- ↑ El ultraderechista Partit per Catalunya decide presentarse a las elecciones al Parlament. La Vanguardia, 13 de febrer de 2010.