Palau de Belém: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 27: Línia 27:
-->
-->
|-
|-
| align="center" | <small>[[Palau d'Ajuda|Ajuda]] | [[Palau de Belém|Belém]] | [[Palau de Mafra|Mafra]] | | [[Palau de Pena|Pena]] | [[Palau Reial de Queluz|Queluz]] |
| align="center" | <small>[[Palau d'Ajuda|Ajuda]] | [[Palau de Bélem|Bélem]] | [[Palau de Mafra|Mafra]] | | [[Palau de Pena|Pena]] | [[Palau Reial de Queluz|Queluz]] |
|-
|-
| align="right" | <small>{{editar|Predefinição:Palácios de Portugal}}</small>
| align="right" | <small>{{editar|Predefinição:Palácios de Portugal}}</small>

Revisió del 23:39, 7 set 2006

Fitxer:Palacio Belem Lisboa.jpg
El Palau de Bélem.

El Palau de Bélem és l'actual residència del president de la República de Portugal i fou un dels principals palaus de la Família reial portuguesa al llarg dels segles XVIII i XIX.

Construït l'any 1559 per l'aristòcrata portuguès Manuel de Alburquerque es troba al sud-oest de la capital portuguesa, Lisboa, al municipi de Bélem. A part del Palau, el recinte palatí posseix importants jardins a la ribera del riu Tajo.

Al segle XVIII, el rei Joan V de Portugal adquirí el Palau amb or provinent del Brasil, comprant-ho al comte de Aveiras, i posteriorment fou remodelat totalment. El Palau passà a convertir-se en un escola d'equitació i en un recinte on el monarca podia mantenir tranquilament relacions extramatrimonials.

El terratrèmol de 1755 no afectà la zona de Bélem i posteriorment, gràcies aquest fet, compartí protagonisme en el si de la vida palatina amb el Palau de Queluz. Durant el regnat de la reina Maria I de Portugal s'hi construí un zoològic amb espècies provinents de l'Àfrica i un picadero de cavalls d'estil neoclàssic.

Actualment el Palau presenta una decoració típica del segle XVIII i del segle XIX d'un moment en què Bélem i els Palau d'Ajuda i el Palau de Queluz eren el centre de la vida cortesana. Durant la segona meitat del segle XIX el Palau fou la residència de mandataris estrangeres que estaven de visita a Portugal entre els que destaquen la reina Isabel II d'Espanya, el rei Amadeu I d'Espanya, el rei Alfons XIII d'Espanya, el kàiser Guillem II de Prússia i el president francès Émile Loubet.

Pròxim al Palau hom hi podia trobar al llarg dels segles XVIII i XIX un port des del qual la família reial portuguesa pogué partir a l'exili brasiler l'any 1807 després de la invasió napoleònica.

El 22 de maig de 1886, el Palau de Bélem passà a ser la residència oficial dels ducs de Bragança i prínceps hereus, el rei Carles I de Portugal i la princesa Amèlia d'Orleans. En aquest palau hi nasqueren el príncep hereu Lluís Felip de Portugal i el rei Manuel II de Portugal. L'any 1889, els prínceps hereu convertits en monarques es mudaren al Palau de les Necessitats.

Curiosament fou en aquest Palau quan el rei Manuel II de Portugal durant els actes i recepció del president de la república brasilenya, Mariscal Hérmes de Fonseca, tingué coneixement de l'esclat de la revolució que acabaria amb la monarquia portuguesa l'any 1910.

Actualment es trobà obert al públic de forma parcial malgrat continuà amb la funció de residència principal del president de la república portuguesa.

Palaus de Portugal
Ajuda | Bélem | Mafra | | Pena | Queluz |
modifica