Insurrecció federalista de 1869: diferència entre les revisions
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels [[Milícia Nacional|Voluntaris de la Llibertat]] la tardor de 1869. |
Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels [[Milícia Nacional|Voluntaris de la Llibertat]] la tardor de 1869. |
||
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a [[Barcelona]], [[Vilanova i la Geltrú]], [[Igualada]] i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a [[ |
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a [[Barcelona]], [[Vilanova i la Geltrú]], [[Igualada]] i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a [[Málaga]] i [[Cadis]], on [[Fermín Salvochea Álvarez]] era en revolta a la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per [[Francisco Córdoba López]], membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. |
||
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de [[Gràcia]]. |
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de [[Gràcia]]. |
||
== Conseqüències == |
|||
El fracàs de l'alçament de 1869, provocat en bona part per l'ambigüitat del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] en les qüestions socials, desenganyà la major part dels republicans intransigents sobre les possibilitats d'exit de la via insurreccional, concretades després del fracàs definitiu de la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Això facilitarà la imposició a la direcció del partit dels partidaris de la via electoral. |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 16:59, 1 set 2010
L'aixecament federalista de 1869 fa referència als aixecaments provocats pels federalistes intransigents durant els mesos de setembre i octubre de 1869 arreu de l'estat espanyol, però amb fort ressò a Catalunya, País Valencià, Aragó, Andalusia i Madrid.
Antecedents
Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels Voluntaris de la Llibertat la tardor de 1869.
Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Igualada i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a Málaga i Cadis, on Fermín Salvochea Álvarez era en revolta a la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per Francisco Córdoba López, membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista.
La revolta va esperonar un nou aixecament el març de 1870 contra les quintes enviades a lluitar contra la insurrecció cubana de 1868-1878, i que acaba amb el bombardeig de Gràcia.
Conseqüències
El fracàs de l'alçament de 1869, provocat en bona part per l'ambigüitat del Partit Republicà Democràtic Federal en les qüestions socials, desenganyà la major part dels republicans intransigents sobre les possibilitats d'exit de la via insurreccional, concretades després del fracàs definitiu de la insurrecció cantonalista. Això facilitarà la imposició a la direcció del partit dels partidaris de la via electoral.
Enllaços externs
- Sobre els alçaments federals de 1869 de Lluís Maria de Puig i Oliver.
- Cataluña Contemporánea, Siglo XIX d'Albert Balcells.
- El republicanisme a Terres de l'Ebre
- El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873 de Josep Termes.