Aigua mineral amb gas

Bombolles de diòxid de carboni de l'aigua carbonatada.

L'aigua carbonatada es refereix a l'aigua sense saboritzants que conté diòxid de carboni (CO2), i bombolleja quan la beguda es despressuritza.

Quan té un major contingut de minerals (per provenir de desgel) se l'anomena aigua mineral gasificada; si hom li ha afegit els minerals artificialment se l'anomena aigua gasificada artificialment mineralitzada. Quan l'aigua carbònica artificial conté crema, xarop de fruita o alguna altra substància aromàtica o endolcidora, se l'anomena "soda", "gasosa" o "refresc", encara que aquest nom s'aplica també a les que no són gasificades.

Històricament, les primeres aigües carbonatades es preparaven afegint-li bicarbonat sòdic a la llimonada. Una reacció química entre el bicarbonat sòdic i l'àcid cítric de la llimona en produeix el diòxid de carboni. A partir de 1741 es va afegir àcid carbònic a l'aigua i des de 1807, a més, un edulcorant esdevenint així la primera gasosa pròpiament dita. Ja el 1834 es venien gasoses d'aquest tipus a les farmàcies de Catalunya Actualment, l'agua carbonatada es manufactura fent passar per l'aigua diòxid de carboni pressuritzat. Això n'incrementa la solubilitat (en un recipient amb aigua a alta pressió es dissol més CO2 que sota condicions atmosfèriques normals). Quan s'obre l'ampolla se'n redueix la pressió, i per tant el gas es dissocia de la solució i es creen les bombolles característiques d'aquesta beguda.

L'aigua carbonatada pot servir per eliminar algunes taques, com per exemple les del cafè o la plata. Un mètode usat sovint per llevar les taques de vi negre és posar sal sobre la taca i després aplicar-hi una quantitat generosa d'aigua carbonatada.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua mineral amb gas