Accent circumflex: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: io, wa esborra: it, sv |
m Robot afegeix: it:Circonflesso |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
[[id:Sirkumfleks]] |
[[id:Sirkumfleks]] |
||
[[io:Cirkonflexo]] |
[[io:Cirkonflexo]] |
||
[[it:Circonflesso]] |
|||
[[ja:サーカムフレックス]] |
[[ja:サーカムフレックス]] |
||
[[nl:Accent circonflexe]] |
[[nl:Accent circonflexe]] |
Revisió del 00:46, 6 set 2010
Signes diacrítics |
---|
accent
breu ( ˘ )
croc / dấu hỏi ( ̉ ) |
Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics: |
apòstrof ( ’ ) |
L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític, sovint classificat com un accent perquè gràficament uneix l'accent tancat i l'accent obert.
Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics són:
- Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de to en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe)
- Marca d'elisió d'un fonema: En francès, per exemple, marca que la paraula antigament tenia una lletra que s'ha perdut; és una remarca etimològica que antigament podia servir per distingir dues paraules però que en l'actualitat només és qüestió d'ortografia, com a la paraula hôpital, que ve d'"hospital", com s'ha conservat en altres idiomes
- Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
- Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
- Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals que coincideixen en la forma escrita, com passa en esperanto
- Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica)
- Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.