Tresquiornítids

Tresquiornítids

Threskiornithidae
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Pelecaniformes
Família	Threskiornithidae Richmond, 1917

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners. Antany eren coneguts com plataleids (Plataleidae) i es pensava que estaven molt relacionats amb altres aus de potes llargues de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes). Un estudi recent fa pensar que pertanyen a l'ordre dels pelecaniformes. Està per dilucidar si la divisió en dues subfamílies està justificada.

Morfologia

Els membres de la família tenen ales llargues i amples, amb 11 plomes primàries i al voltant de 20 secundàries. Són grans voladores. En general el cos és molt allargat, així com el coll i les potes. El bec també és llarg, corvat cap a baix en el cas dels ibis, i recte i distintivament aplanat al cas dels becplaners. Són aus grans però de mida variada, anant des dels 45 cm i 450 g de Bostrychia bocagei, fins els 100 cm i 4,2 kg de Thaumatibis gigantea.

Hàbitat i distribució

Distribució gairebé mundial, freqüentment a prop de l'aigua, dolça o salada, però també en zones més seques, i inclús en abocadores.

Alimentació

S'alimenten d'una ampla gama d'invertebrats i vertebrats petits. La tècnica dels ibis consisteix en afonar el bec en terra blana o fang,a la recerca dels aliments, mentre que la de les espàtules és moure el bec d'un costat a l'altre, filtrant l'aliment en aigües de poca profunditat.

Hàbits

Són ocells diürns. Per la nit dormen als arbres prop de l'aigua. Són gregaris, i se'ls veu volant i alimentant-se en grups.

Reproducció

Niden en colònies i més sovint en grups petits o, les espàtules, de manera individual, gairebé sempre a arbres sobre l’aigua, però de vegades en illots als aiguamolls. Generalment, la femella construeix una gran estructura de joncs i pals aportats pel mascle.

Ponen de 2 a 5 ous. Els dos pares fan torns per covar i després alimenten els pollets amb productes regurgitats. Dues o tres setmanes després de l'eclosió, els joves, als qui ja no cal vigilar contínuament, abandonen el niu, sovint formant guarderies, però tornant amb els seus pares per ser alimentats.

Taxonomia

Classificats en dues subfamílies, 14 gèneres i 34 espècies vives.

• Subfamília dels tresquiornitins (Threskiornithinae). Ibis
  • Gènere Threskiornis.
    • Threskiornis aethiopicus. Ibis sagrat.
    • Threskiornis bernieri.
    • Threskiornis solitarius, extint.
    • Threskiornis melanocephalus.
    • Threskiornis molucca. Ibis blanc australià.
    • Threskiornis spinicollis.
  • Gènere Pseudibis.
    • Pseudibis papillosa.
    • Pseudibis davisoni.
  • Gènere Thaumatibis.
    • Thaumatibis gigantea.
  • Gènere Geronticus.
    • Geronticus eremita. Ibis ermità.
    • Geronticus calvus. Ibis calb.
  • Gènere Nipponia.
    • Nipponia nippon. Ibis nipó.
  • Gènere Bostrychia.
    • Bostrychia olivacea.
    • Bostrychia bocagei.
    • Bostrychia rara.
    • Bostrychia hagedash. Ibis hadadà.
    • Bostrychia carunculata.
  • Gènere Theristicus.
    • Theristicus caerulescens.
    • Theristicus caudatus. Ibis bandúrria
    • Theristicus melanopis.
  • Gènere Cercibis.
    • Cercibis oxycerca.
  • Gènere Mesembrinibis
    • Mesembrinibis cayennensis. Ibis verd.
  • Gènere Phimosus.
    • Phimosus infuscatus.
  • Gènere Eudocimus.
    • Eudocimus albus. Ibis blanc.
    • Eudocimus ruber. Ibis roig.
  • Gènere Plegadis.
    • Plegadis falcinellus. Capó reial.
    • Plegadis chihi.
    • Plegadis ridgwayi.
  • Gènere Lophotibis.
    • Lophotibis cristata.
• Subfamília dels plataleins (Plataleinae). Becplaners o Espàtules.
  • Gènere Platalea.
    • Platalea leucorodia. Becplaner.
    • Platalea minor. Espàtula menor o becplaner petit.
    • Platalea alba. Becplaner africà.
    • Platalea regia.
    • Platalea flavipes.
    • Platalea ajaja. Becplaner rosat.