Nil de Rossano: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Plantilla:Sant |
{{Plantilla:Sant |
||
|nom=sant Nil de Rossano, o<br>Nil el Jove |
|nom=sant Nil de Rossano, o<br>Nil el Jove |
||
|nom secular= |
|nom secular=Nikolaos |
||
|imatge=San Nicodemo - Ritratto San Nilo.jpg |
|imatge=San Nicodemo - Ritratto San Nilo.jpg |
||
|imagesize=270px |
|imagesize=270px |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
|títols=abat |
|títols=abat |
||
|data de naixement=ca. [[910]] |
|data de naixement=ca. [[910]] |
||
|data de mort=[[26 de setembre]] de [[ |
|data de mort=[[26 de setembre]] de [[1004]] |
||
|lloc de naixement=[[Rossano]] (Calàbria, Imperi Bizantí) |
|lloc de naixement=[[Rossano]] (Calàbria, Imperi Bizantí) |
||
|lloc de mort=Abadia de Sant'Agata ([[Tusculum]], Laci, Estats Pontificis) |
|lloc de mort=Abadia de Sant'Agata ([[Tusculum]], Laci, Estats Pontificis) |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Va néixer al si de la família grega dels Malena, de [[Rossano]], al [[thema]] bizantí de [[Calàbria]], i batejat com a Nicolau. Estudià a l'escola monàstica de Rossano i fou un bon cal·lígraf i himnògraf. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va deixar la seva família, dotant-la perquè no tingués problemes, i va fer-se monjo de l'orde dels [[basilians]], fent els vots al monestir de San Nazario ([[San Mauro la Bruca]], Salerno) cap al [[940]]. Es retirà llavors a fer vida eremítica a l'[[eparquia]] del Mercurion (probablement al territori de [[Viggianello]], entre la [[Lucània]] i Calàbria). S'hi dedicà a la vida contemplativa i la caritat, i a copiar còdexs que havia recollit. Cercant encara més solitud, va retirar-se a una cova propera, on hi havia un altar dedicat a Sant [[Miquel arcàngel]]. |
|||
Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels basilians a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruines d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]]. Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient. |
|||
⚫ | Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. |
||
[[Basili II]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo patriarca, però mai arribà a anar-hi. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de San Demetrio Corone, que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor. |
|||
⚫ | En 1004 va fundar el monestir de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum. Assignat als [[basilians]], donà lloc a l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]] i Nil en fou el primer abat.<ref>Encara avui continua mantenint el ritus oriental. </ref> Passà el final de la seva vida al monestir de Sant'Agata de [[Tusculum]] i a l'eremitori de |
||
⚫ | Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Cap al 980 va marxar a [[Capua]] i entre 981 i 996 va viure al monestir de Sant Miquel de Valleluce, proper a [[Monte Cassino]]. En 996 va al monestir de Serapo, prop de [[Gaeta]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat de Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador [[Otó III]] aquest comportament, tornant després a Serapo. |
||
⚫ | En 1004 va fundar el monestir de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum. Assignat als [[basilians]], donà lloc a l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]] i Nil en fou el primer abat.<ref>Encara avui continua mantenint el ritus oriental. </ref> Passà el final de la seva vida al monestir de Sant'Agata de [[Tusculum]] i a l'eremitori de Valleluce, a [[Gaeta]]. Morí a Sant'Agata en 1004. |
||
==Notes== |
==Notes== |
Revisió del 18:49, 11 set 2010
Biografia | |
---|---|
Naixement | 910 Rossano (Itàlia) |
Mort | 26 setembre 1004 (93/94 anys) Grottaferrata (Itàlia) |
Abat | |
Activitat | |
Ocupació | monjo |
Orde religiós | Basilians |
Enaltiment | |
Festivitat | 26 de setembre |
Iconografia | Hàbit basilià, amb llibre |
Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Tusculum, 26 de setembre de 1005) va ésser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'Abadia de Grottaferrata.
És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa, i és sant patró de Rossano. La seva festivitat és el 26 de setembre.
Biografia
Va néixer al si de la família grega dels Malena, de Rossano, al thema bizantí de Calàbria, i batejat com a Nicolau. Estudià a l'escola monàstica de Rossano i fou un bon cal·lígraf i himnògraf. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va deixar la seva família, dotant-la perquè no tingués problemes, i va fer-se monjo de l'orde dels basilians, fent els vots al monestir de San Nazario (San Mauro la Bruca, Salerno) cap al 940. Es retirà llavors a fer vida eremítica a l'eparquia del Mercurion (probablement al territori de Viggianello, entre la Lucània i Calàbria). S'hi dedicà a la vida contemplativa i la caritat, i a copiar còdexs que havia recollit. Cercant encara més solitud, va retirar-se a una cova propera, on hi havia un altar dedicat a Sant Miquel arcàngel.
Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels basilians a Itàlia. Funda un monestir a San Demetrio Corone, sobre les ruines d'una capelleta dedicada als sants Adrià i Natàlia de Nicomèdia, prop d'Acri. Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient.
Basili II i Romà II, emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a Constantinoble, d'on volien nomenar-lo patriarca, però mai arribà a anar-hi. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de San Demetrio Corone, que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.
Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Cap al 980 va marxar a Capua i entre 981 i 996 va viure al monestir de Sant Miquel de Valleluce, proper a Monte Cassino. En 996 va al monestir de Serapo, prop de Gaeta. S'oposà a l'antipapa Filogat de Piacenza, que va derrocar Gregori V (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador Otó III aquest comportament, tornant després a Serapo.
En 1004 va fundar el monestir de Grottaferrata, prop de Frascati (Laci), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum. Assignat als basilians, donà lloc a l'Orde Basilià de Grottaferrata i Nil en fou el primer abat.[1] Passà el final de la seva vida al monestir de Sant'Agata de Tusculum i a l'eremitori de Valleluce, a Gaeta. Morí a Sant'Agata en 1004.
Notes
- ↑ Encara avui continua mantenint el ritus oriental.