Paul Karrer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: no:Paul Karrer
Cap resum de modificació
Línia 50: Línia 50:
[[sv:Paul Karrer]]
[[sv:Paul Karrer]]
[[sw:Paul Karrer]]
[[sw:Paul Karrer]]
[[uk:Пауль Каррер]]
[[vi:Paul Karrer]]
[[vi:Paul Karrer]]
[[yo:Paul Karrer]]
[[yo:Paul Karrer]]

Revisió del 20:11, 11 set 2010

Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1937)

Paul Karrer ( Moscou, Rússia 1889 - Zuric, Suïssa 1971 ) fou un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1937.

Biografia

Va néixer el 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Moscou, fill dels ciutadans suïssos Paul Karrer i Julie Lerch. La seva família va retornar a Suïssa el 1892, i Karrer va assisitir a les ecoles de Wildegg, Lenzburg i Aarau. Va estudiar química a la Universitat de Zuric, sota la supervisió d'Alfred Werner, i després d'obtenir el doctorat l'any 1911, va passar uns anys com a assistent a l'Institut Químic. Posteriorment va obtenir un lloc en l'Institut Quimicoterpèutic George Speyer de Frankfurt del Main, on va ser ajudant del Premi Nobel Paul Ehrlich. L'any 1918 va tornar a Züric com a professor auxiliar de química orgànica i el 1919 fou nomenat professor de química d'aquesta universitat i, posteriorment, director del seu Institut de Química.

Karrer va morir a la seva residència de Zuric el 18 de juny de 1971.

Recerca científica

Les seves investigacions més notables van estar relacionades amb els carotenoides i les flavines, descobrint que alguns d'ells, com el carotè i la riboflavina, actuen com a provitamines A i B2, respectivament. L'any 1938 va aconseguir sintetitzar el compost denominat alfatocoferol, que corregeix l'esterilitat carencial de manera anàloga a la vitamina E.

L'any 1937 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2. L'altre meitat del premi recaigué en el químic britànic Walter Norman Haworth per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C.

Enllaços externs