Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

El bisbe de Melguelh o Magalona Ricuí va donar aquestes terres en feu a un cavaller anomenat Guiu I. Li va succeir el seu fill Guillem (985-1025) que va rebre més terres al voltant de la ciutat i morí sense fills; l'herència va passar al seu nebot Guillem II, fill de Trudgarda (germana de Guillem) i de Bernat. Guillem II va morir el 1042 i li va succeir el seu fill Guillem III, mort el 1068, i a aquest el seu germà Bernat, que va governar com a Guillem IV, mort el 1077.

Guillem V (1077-1121) va pledejar amb el bisbe de Melguelh i va cuidar perdre la senyoria, però va arribar a un acord (1090) que la hi va salvar, i a més va rebre la senyoria d'Omeladès (1093); el 1115 va participar a l'expedició a Mallorca dels catalans. Guillem V va deixar dos fills: Guillem VI el gran; i Guillem d'Omeladès el jove, casat amb Tiburga I comtessa hereva d'Aurenja i cap de la dinastia de comtes i prínceps d'Aurenja i barons d'Omeladès.

Guillem el gran, que posseïa molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a Frontinhan, va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d'una branca secundària de la dinastia (dita els Aimon), deixés de ser hereditària però es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el 1141, fins el 1143 quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la Croada contra al-Mariyya el 1147 i va morir el 1162; Li va succeir el seu fill Guillem VII, mort deu anys després, que va comprar l'Omeladès i les seves dependències el 1168. El següent senyor fou el seu fill Guillem VIII. La filla Maria de Montpeller, d'un primer matrimoni, era l'hereva, però Guillem es va casar en segones noces (sense anul.lació del matrimoni anterior) amb Agnès de Manzanedo i va tenir mes fills, que tractà de legitimar. El 1197 Maria va renunciar a la successió i el 1202 el fill Guillem IX fou proclamat senyor però fou deposat el 1204 per decisió del Papa que el va declarar bastard. La filla Maria va recobrar el seus drets i es va casar amb Pere I de Catalunya-Aragó, passant així a la corona catalana.

El 1252 el rei de França va declarar que Montpeller era feu francès. El 1276 Jaume I de Catalunya-Aragó, fill de Pere, va donar en testament la senyoria i el regne de Mallorca al seu fill Jaume II de Mallorca al qual li exigiren vassallatge al seu germà Pere II rei de Catalunya-Aragó i el rei de França. El 1293 el bisbe va cedir el seus drets feudals sobre Montpeller al rei de França i així el rei mallorquí va esdevenir feudatari immediat del rei francès. Finalment el 1342 el rei de Mallorca va retre homenatge per la senyoria al rei francès i quant fou desposseït del seu regne el 1344 només li va restar Montpeller. El 13 d'abril de 1349 Jaume III va vendre la senyoria i baronia de Montpeller i la baronia d'Omeladès al rei de França. El rei de Catalunya-Aragó, Pere III, va renunciar als seus drets el 1351. El 1371 el rei de França va cedir la senyoria a Carles II de Navarra que la va posseir efectivament tan sols el 1372, i el 1378 en fou desposseït. El 1381 el rei la va retornar a Carles, fill de Carles II de Navarra, però un any després li va confiscar i es va reincorporar a la corona francesa (Carles hi va renunciar pel Tractat de Paris de 1404).

Vegeu també

• Llista de senyors de Montpeller