Telemàtica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ru:Телематика
m Dividit en subapartats
Línia 1: Línia 1:
La '''Telemàtica''' és una disciplina [[Ciència|científica]] i [[Tecnologia|tecnològica]] que sorgeix de l'evolució de la [[telecomunicació]] i de la [[informàtica]]. El terme Telemàtica va aparèixer a França (''télématique'') el 1976, arran d'un informe encarregat pel president francès i elaborat per Simon Nora i Alain Minc (conegut com a informe Nora-Minc i distribuït sota el títol: "Informatització de la Societat").
La '''Telemàtica''' és una disciplina [[Ciència|científica]] i [[Tecnologia|tecnològica]] que sorgeix de l'evolució de la [[telecomunicació]] i de la [[informàtica]]. La telemàtica doncs, permet des de realitzar una trucada de [[telèfon]] des del cim del Pedraforca a un abonat que viu a la selva amazònica, enviar un vídeo en 3D per [[Internet]] i fins i tot, rebre imatges d'una [[sonda espacial|sonda]] que orbita al voltant d'un planeta distant.


==Origen del terme==
Encara que usualment s'empra la concepció simplista de la Telemàtica com la mera aplicació de les tècniques de la telecomunicació i de la informàtica sobre la transmissió a llarga distància d'informació computeritzada, la Telemàtica inclou en realitat un camp més ampli i engloba l'estudi, disseny, gestió i aplicació de les xarxes i serveis de comunicacions, per al transport, emmagatzemament i processat de qualsevol tipus d'informació (dades, veu, vídeo, etc.), incloent així, els següents plans:
El terme Telemàtica va aparèixer a França (''télématique'') el 1976, arran d'un informe encarregat pel president francès i elaborat per Simon Nora i Alain Minc (conegut com a informe Nora-Minc i distribuït sota el títol: "Informatització de la Societat").

==Definició==
Encara que usualment s'empra la concepció simplista de la Telemàtica com la mera aplicació de les telecomunicacions i de la informàtica sobre la transmissió d'informació a llarga distància, la Telemàtica inclou en realitat un camp més ampli i engloba l'estudi, disseny, gestió i aplicació de les xarxes i serveis de comunicacions, per al transport, emmagatzemament i processat de qualsevol tipus d'informació (dades, veu, vídeo, etc.), incloent així, els següents plans:


* El pla d'usuari, on es distribueix i processa la informació entre les aplicacions d'usuaris finals
* El pla d'usuari, on es distribueix i processa la informació entre les aplicacions d'usuaris finals

Revisió del 19:47, 22 set 2010

La Telemàtica és una disciplina científica i tecnològica que sorgeix de l'evolució de la telecomunicació i de la informàtica. La telemàtica doncs, permet des de realitzar una trucada de telèfon des del cim del Pedraforca a un abonat que viu a la selva amazònica, enviar un vídeo en 3D per Internet i fins i tot, rebre imatges d'una sonda que orbita al voltant d'un planeta distant.

Origen del terme

El terme Telemàtica va aparèixer a França (télématique) el 1976, arran d'un informe encarregat pel president francès i elaborat per Simon Nora i Alain Minc (conegut com a informe Nora-Minc i distribuït sota el títol: "Informatització de la Societat").

Definició

Encara que usualment s'empra la concepció simplista de la Telemàtica com la mera aplicació de les telecomunicacions i de la informàtica sobre la transmissió d'informació a llarga distància, la Telemàtica inclou en realitat un camp més ampli i engloba l'estudi, disseny, gestió i aplicació de les xarxes i serveis de comunicacions, per al transport, emmagatzemament i processat de qualsevol tipus d'informació (dades, veu, vídeo, etc.), incloent així, els següents plans:

  • El pla d'usuari, on es distribueix i processa la informació entre les aplicacions d'usuaris finals
  • El pla de senyalització i control, on es distribueix i processa la informació de control del propi sistema, i la seva interacció amb els usuaris.
  • El pla de gestió, on es distribueix i processa la informació d'operació i gestió del sistema i els serveis.

Cadascun d'aquests plans s'estructura en subsistemes denominats entitats de protocol, que al seu torn s'ubiquen segons la seva funcionalitat en diversos nivells. Aquests nivells són agrupacions de funcionalitat, i segons el model d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) de l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) es componen de: nivell físic, nivell d'enllaç, nivell de xarxa, nivell de transport, nivell de sessió, nivell de presentació i nivell d'aplicació.

Enllaços externs