Religioses de la Passió de Jesucrist: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 52: | Línia 52: | ||
* [http://www.passionistnunscls.org/ Monestir de Clarks Summit (Pennsylvania)] |
* [http://www.passionistnunscls.org/ Monestir de Clarks Summit (Pennsylvania)] |
||
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al Laci]] |
|||
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XVIII]] |
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XVIII]] |
||
[[Categoria:Ordes monàstics femenins]] |
[[Categoria:Ordes monàstics femenins]] |
||
Revisió del 20:08, 22 set 2010
 Emblema dels Passionistes, el cor amb la creu i la llegenda Jesu XPI Passio (Passió de Jesucrist) | |
| Tipus | Orde monàstic femení |
|---|---|
| Nom oficial | Religioses de la Passió de Jesucrist |
| Nom oficial llatí | Religiosae Passionis Iesu Christi |
| Sigles | C.P. |
| Altres noms | Passionistes, Claustrals Passionistes |
| Hàbit | Túnica, vel i capa negra amb un brodat blanc amb l'emblema de l'orde, cinturó de cuir |
| Objectiu | Vida contemplativa, pregària i penitència, amb especial devoció envers la Passió de Crist |
| Fundació | 1771, Tarquínia (Laci, Itàlia) per Sant Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini |
| Aprovat per | Climent XIV, en 1770 |
| Constitucions | 1770 |
| Branques i reformes | És la branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist (1720) |
| Primera fundació | Tarquínia, 3 de maig de 1771 |
| Fundacions destacades | Marmes (França, 1827), Lucca (1905), Pittsburgh (1910), Ovada, Loreto, Bilbao, Madrid |
| Fundacions a terres de parla catalana | Torrent (València) |
| Persones destacades | Santa Gemma Galgani |
| Lloc web | http://www.passiochristi.org/Documents/Monache_Pass/LAS%20MONJAS%20PASIONISTAS.pdf |
Les Monges Passionistes són religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa i pertanyents a l'orde religiós fundat el 1771 per Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini com a branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist. Les monges fan servir les sigles C.P.
Història
Des de la fundació de la Congregació de la Passió, Pau de la Creu (1694-1775) havia pensat de formar una comunitat femenina de religioses de clausura que, amb la pregària i la penitència, donés suport espiritual a l'apostolat actiu dels passionistes. Va redactar, per tant, les constitucions religioses per a les futures monges, que van ser aprovades per Climent XIV el 1770.
Per a la formació del primer monestir, va comptar amb la col·laboració d'una filla espiritual seva, Maria Crucificada Costantini (1713-1787), monja benedictina de Corneto (l'actual Tarquínia). En aquesta ciutat s'erigí el primer convent, en un terreny donat per la família Costantini: el 3 de maig de 1771 la religiosa en prengué possessió amb deu postulants.
Aquest va ser l'únic monestir femení passioniste fins que, al 1872, s'obrí un de nou a Mamers (França). El tercer va ser el de Lucca, en 1905, en la fundació del qual intervingué Santa Gemma Galgani. Arran d'aquesta fundació i de la difusió del culte a Gemma Galgani, l'orde femení va créixer ràpidament. En 1910 se n'obrí la primera casa fora d'Europa, a Pittsburgh.
Carisma i difusió
Les passionistes són religioses d'estricta clausura, dedicadaes a la penitència i la pregària contemplativa. Comparteixen el carisma dels religiosos de la branca masculina de la congregació i fan servir un hàbit similar.
Al final de 2009, l'orde tenia 41 monestirs (12 d'ells a Itàlia) i 358 religioses.[1]
Notes
- ↑ Dades del lloc web de l'orde.