Caldari

Caldari de les Termes de Cluny, a París

A l'antiga Roma, el caldari (en llatí caldarium o calidarium, de caldus o calidus, 'calent') és la part de les termes on es poden prendre els banys calents.

El caldari podia tenir una forma rodona o rectangular, amb una o diverses basses (piscinae) d'aigua calenta, o banyeres individuals. Els arquitectes el construïen en general del costat sud o sud-oest de les termes, per aprofitar l'aportació de calor natural del sol.

Als banys més antics, uns senzills brasers col·locats al caldari hi procuraven l'escalfor. Els romans van generalitzar un sistema de calefacció pel terra, l'hipocaust. El terra del caldari era format d'una capa de betó, la suspensura, que descansava damunt pilastres fetes de maons sobre un espai buit destinat a la circulació de l'aire calent. Aquest sistema de calefacció podia ser completat per canonades de terracota (tubuli) a les parets, que feien pujar l'aire calent que provenia de l'hipocaust.

Durant les recerques arqueològiques, la presència d'aquests elements de terracota (les pilastres de maó de suport o els tubs) permet identificar un caldari, i per tant les termes.

La temperatura atesa en un caldari es considera per deducció: la temperatura dels hammams moderns és de l'ordre de 35°C i la d'una sauna pot atènyer els 70°C. Se sap que els romans havien de calçar sandàlies de sola de fusta per circular per un caldari sense cremar-se. Certs autors estimen, doncs, la temperatura atesa en un caldari, en 50/55°C.

Vegeu també

• Tepidari, part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
• Frigidari, part de les termes on es poden prendre els banys freds.

Galeria

• 
  Caldari de la vil·la d'Oplontis, prop de Pompeia
• 
  Caldari medieval dels Banys Àrabs de Girona
• 
  Caldari del parc arqueològic de Xanten, a Alemanya
• 
  Caldari dels banys romans de Bath, a Anglaterra