Ahmed Hassan Zewail: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: no:Ahmed Zewail
m Robot modifica: ko:아메드 즈웨일
Línia 37: Línia 37:
[[it:Ahmed Zewail]]
[[it:Ahmed Zewail]]
[[ja:アハメッド・ズウェイル]]
[[ja:アハメッド・ズウェイル]]
[[ko:아흐메드 즈웨일]]
[[ko:아메드 즈웨일]]
[[la:Ahmed Zewail]]
[[la:Ahmed Zewail]]
[[ms:Ahmad Zewail]]
[[ms:Ahmad Zewail]]

Revisió del 16:29, 23 set 2010

Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1999)

Ahmed Hassan Zewail (en àrab: أحمد زويل) ( Damanhur, Egipte 1946 ) és un químic i professor universitari nord-americà, d'origen egipci, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1999.

Biografia

Va néixer el 26 de febrer de 1946 a la ciutat egípcia de Damanhur. Va estudiar química a la Universitat d'Alexandria, i posteriorment es traslladà als Estats Units per realitzar el doctorat l'any 1974 a la Universitat de Pennsilvània. Després de treballar dos anys a la Universitat de Berkeley es va traslladar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on ocupa la càtedra Linus Pauling de fisicoquímica des de 1990.

Recerca científica

L'interès de Zewail per conèixer la dinàmica de les reaccions químiques en temps real, per saber què passa exactament i a quina velocitat entre reactius i productes, el va dur a projectar polsos de làser de curta durada sobre les partícules que intervenen en les reaccions.

Basant-se en la capacitat d'àtoms i molècules d'absorbir o irradiar la llum incident distintament, modificant l'espectre de forma característica per a cadascun d'ells. Zewail pretenia identificar els elements que apareixien en els estadis intermedis d'una reacció. Però aquests estats són extremadament curts: de l'ordre de 10 a 100 femtosegons. No va ser fins a mitjans de la dècada del 1980, quan es van desenvolupar làsers capaços de llançar polsos tan curts, que Zewail va poder observar (usant el primer cop cianur de iode) la partició d'una molècula i el posterior allunyament dels fragments restants.

A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de làsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els enllaços químics, els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueïx la base d'una nova branca de la química, l'anomenada fentoquímica, el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del metabolisme dels éssers vius, com la fotosíntesi o l'efecte que produeïx la llum sobre els la retina. Per totes aquestes investigacions l'any 1999 li fou concedit el Premi Nobel de Química.

Enllaços externs