Marga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 14:33, 7 oct 2010

Marga en geologia és una roca sedimentària de tipus terrígen, composta d’una fracció argilosa i d’una fracció carbonatada generalment de carbonat de calci(calcita), o bé de bicarbonat de magnesi i calci (dolomita [MgCa(CO3)2]. Com minerals accessoris es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita. La seva densitat 2-2,65. En les margues típiques el percentatge de carbonat de calci va del 35% al 65%; per sobre i per sota d’aquests valors hi ha termes de transició cap al calcari (o dolomia) pels continguts alts de carbonat o bé a l’argila pels continguts baixos de carbonat. Marga era originariament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d’ells d’origen sedimentari bàsicament de la mescla d’argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques.^[1]

Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d’origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.

Ambient sedimentari i caracterísitiques químico-fisiques

Les margues són roques derivades de la diagènesi de fang de composició mixta, costituits de fraccions variables de carbonat de calci i de minerals argilosos. La fracció terrígena fina és originada per àrees continentals adjacents a l'area de sedimentació, mentre que la fracció carbonatada pot derivar de la precipitació química (en el cas de conques de llacunnes o de llacs amb sedimentació evaporítica), o bé de la sedimentació per decantació de restes d’organismes microscòpics amb closca o esquelets de composició calcària.

L'ambient sedimentari d’aquest litotipus pot ser de llacuna, marí o de llac. Els clasts , de composició prevalentment fil·losilicada tenen uns grans amb dimensions inferiors a ¹/₁₆ de mil·límetre. El ciment (per definició carbonatat) pot estar constituït per calcita o aragonita, però també existeixen margues dolomítiques amb la fracció carbonatada dolomitzada.

L'aspecte pot ser terrós i més o menys friable o bé massiu amb fractura prismàtica o també còncava. Sovint els sediments margosos resulten fossilifers de vegades amb abundància de formes i exemplars amb fòssils en bon estat de conservació. Com a roca carbonatada, reacciona amb efervescència immersa en l'àcid clorhídric.

Distribució

Les margues (en sentit ampli) són sediments típics de la plataforma continental i de mars epicontinentals, o sigui de mars impostats en l’escorça terrestre. Deriven de dues fonts principals:

aportacions clàstiques fines, derivades d’àrees continentals emergides per erosió i agents atmosfèrics
aportacions carbonatades, que poden derivar sigui de la decantació d’organismes del plàncton o de la fracció carbonatada .

Els sediments margosos s’estenen també en el domini pelàgic més profund i en la part més pròxima de la plana abissal.

Els sediments margosos estan difosos per tot el món. Quan estan erosionats prenen l’aspecte de bad lands on pràcticament no hi creix cap planta.

Usos

El principal aprofittament de les margues és per a fabricar ciment, ja que el seu alt contingut en carbonat de calci i la presència d’argiles expansives (esmectites) acostuma a impedir el seu ús com a matèria primera en la indústria ceràmica. També s'utilitzen com esmena calcària (incorporació de calç) en terres de conreu àcides.

Notes

↑ Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410
↑ Info su tesionline

Bibliografia

Ricci Lucchi F. Sedimentologia 1980 CLUEB Bologna ISBN 88-8091-333-6
Schurrenberger, D., Russell, J. and Kerry Kelts. 2003. Classification of lacustrine sediments based on sedimentary components. Journal of Paleolimnology 29: 141-154.
Chalk of Kent by C. S. Harris Accessed 11/06/2005
Geochemistry and time-series analyses of orbitally forced Upper Cretaceous marl–limestone rhythmites, abstract Accessed 11/06/2005
Palaeoenvironmental Interpretation of the Early Postglacial Sedimentary Record of a Marl Lake Accessed 11/06/2005

[1] Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410

[2] Info su tesionline

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Col St Jean (Marnes bleues) 3 F.JPG|thumb|Aflorament de margues Col Saint-Jean de [[Montclar]]]]
-'''Marga''' en [[geologia]] és  una [[roca]] sedimentària de tipus terrígen, composta d’una fracció [[Argila|argilosa]] i d’una fracció carbonatada generalment de [[carbonat de calci]]([[calcita]]), o bé de [[bicarbonat de magnesi]] i calci ([[dolomita]] [MgCa(CO<small>3</small>)<small>2</small>]. Com minerals accessoris es troben generalment [[quars]], [[mica]], [[grafit]], [[guix]], [[pirita]]. La seva densitat 2-2,65. En les margues típiques el percentatge de carbonat de calci va del  35% al 65%; per sobre i per sota d’aquests valors hi ha termes de transició cap al calcari (o dolomia) pels continguts alts de carbonat o bé a l’argila pels continguts baixos de carbonat.
+'''Marga''' en [[geologia]] és  una [[roca]] sedimentària de tipus terrígen, composta d’una fracció [[Argila|argilosa]] i d’una fracció carbonatada generalment de [[carbonat de calci]]([[calcita]]), o bé de [[bicarbonat de magnesi]] i calci ([[dolomita]] [MgCa(CO{{mida|1=3}}){{mida|1=2}}]. Com minerals accessoris es troben generalment [[quars]], [[mica]], [[grafit]], [[guix]], [[pirita]]. La seva densitat 2-2,65. En les margues típiques el percentatge de carbonat de calci va del  35% al 65%; per sobre i per sota d’aquests valors hi ha termes de transició cap al calcari (o dolomia) pels continguts alts de carbonat o bé a l’argila pels continguts baixos de carbonat.
 ''Marga'' era originariament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d’ells d’origen sedimentari bàsicament de la mescla d’argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques.<ref>Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410</ref>
@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 L'[[ambient sedimentari]] d’aquest litotipus pot ser de llacuna, marí o de llac. Els [[clast]]s , de composició prevalentment [[Fil·losilicat|fil·losilicada]] tenen uns grans amb dimensions inferiors a  <sup>1</sup>/<sub>16</sub> de mil·límetre. El ciment (per definició carbonatat) pot estar constituït per [[calcita]] o  [[aragonita]], però també existeixen margues dolomítiques amb la fracció carbonatada dolomitzada.
-[[Fitxer:Marl vs clay & lime.PNG|thumb|right|400px|Pas del calcari (100% de carbonat de calci) i argila (100% de minerals argilosos)<ref>[http://www.tesionline.it/default/glossario.jsp?GlossarioID=1782 Info su tesionline]</ref>. Le marga (''marna'' en italià) en sentit estricte es troba entre el 35% al 65% de CaCO<small>3</small> (o de minerals argilosos).]]
+[[Fitxer:Marl vs clay & lime.PNG|thumb|right|400px|Pas del calcari (100% de carbonat de calci) i argila (100% de minerals argilosos)<ref>[http://www.tesionline.it/default/glossario.jsp?GlossarioID=1782 Info su tesionline]</ref>. Le marga (''marna'' en italià) en sentit estricte es troba entre el 35% al 65% de CaCO{{mida|1=3}} (o de minerals argilosos).]]
 L'aspecte pot ser terrós i més o menys friable o bé massiu amb fractura prismàtica o també còncava. Sovint els sediments margosos resulten [[Fòssil|fossilifers]] de vegades amb abundància de formes i exemplars amb fòssils en bon estat de conservació.
 Com a roca carbonatada, reacciona amb [[efervescència]] immersa en l'[[àcid clorhídric]].
@@ Línia 28: / Línia 28: @@
 == Notes ==
+{{referències|1}}
-<references/>
 == Bibliografia ==
 * Ricci Lucchi F. Sedimentologia 1980 CLUEB Bologna ISBN 88-8091-333-6