Carrer de Balmes: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| nom = Carrer de Balmes |
| nom = Carrer de Balmes |
||
| districte = [[Eixample de Barcelona|Eixample]], [[Sarrià - Sant Gervasi]] |
| districte = [[Eixample de Barcelona|Eixample]], [[Sarrià - Sant Gervasi]] |
||
| barri = [[L'Antiga Esquerra de l'Eixample]], [[Dreta de l'Eixample]], [[Sant Gervasi - Galvany]], [[Sant Gervasi - la Bonanova]], [[el |
| barri = [[L'Antiga Esquerra de l'Eixample]], [[Dreta de l'Eixample]], [[Sant Gervasi - Galvany]], [[Sant Gervasi - la Bonanova]], [[el Putget i Farró]] |
||
| inici = |
| inici = |
||
| fi = |
| fi = |
||
Revisió del 19:01, 7 oct 2010
41° 23′ 54″ N, 02° 09′ 03″ E / 41.39833°N,2.15083°E
.jpg){kind=link}
El carrer de Balmes (dedicat al filòsof i religiós català Jaume Balmes) és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona per la seva centralitat i llargària.
Juntament amb el carrer Muntaner és la via més llarga en direcció mar-muntanya. Neix a la cantonada Pelai-Bergara i travessa tot l'Eixample i Sant Gervasi fins a morir a la plaça John Fitzgerald Kennedy molt prop d'on arrenca l'avinguda del Tibidabo i el traçat del tramvia blau.
El carrer de Balmes és la frontera entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. És un carrer especialment transitat en sentit muntanya-mar amb voreres laterals estretes, ja que té la mateixa amplada que la majoria de carrers de l'Eixample (20 m) però l'espai reservat als cotxes és més gran. Tanmateix al llarg de l'any 2009 s'han anat ampliant les voreres, reduint carrils i plantant arbres al tram Mallorca-Aragó, i l'Ajuntament ha declarat la intenció de fer el mateix en la resta de trams. Actualment la part de l'Eixample no té arbres llevat d'alguns exemplars de lledoners a l'inici del carrer, prop de Bergara. De la Diagonal a la plaça Molina, coincidint amb l'únic tram que no té el subsol ocupat pel túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, s'hi varen plantar braquiquítons (Brachychyton populneum) i entre travessera de Gràcia i el carrer de la Granada del Penedès es poden veure alguns magnífics exemplars de palmeres datileres aprofitant un eixamplament del carrer. A l'extrem superior del carrer, entre la plaça de Joaquim Folguera i la plaça Kennedy el túnel del tren passa més profund (degut a que el carrer té més pendent que el tren) i això permet que hi hagi plàtans i oms.
A partir de la Via Augusta és de doble sentit de circulació, i l'últim tram (General Mitre-Kennedy) és mes ample.
Per damunt de la Plaça Molina, el seu traçat coincideix amb el de l'antiga Riera de Sant Gervasi[1], motiu pel qual la urbanització d'aquest tram, realitzada abans de la guerra civil fou posterior a la de la major part de la part baixa del barri. Fins que va existir aquest carrer, la comunicació entre Barcelona i el nucli de principal Sant Gervasi (situat al voltant de l'actual Carrer de Sant Gervasi) es feia pel camí que seguia els actuals carrers d'Alfons XII, Atenes i Sant Gervasi (avui en dia interromput entre Sant Elies i Copèrnic).
Al pla Cerdà, del 1859, es preveia que arribés del carrer Pelai (on ara comença) fins a la Diagonal, i la seva prolongació a Sant Gervasi no es va projectar fins el 1908, unint el tram existent amb l'avinguda del Tibidabo.[2]
El nom de carrer de Balmes és el seu nom original, que va rebre el 1863 el tram barceloní (o sigui, el tram inferior que ja pertanyia en aquell temps al terme de Barcelona). A Sant Gervasi hi havia també un carrer de Balmes, molt més modest, i en produir-se l'agregació a Barcelona se li va haver de canviar el nom per l'actual de carrer de Munner, per evitar una duplicitat.[2]
Referències
- ↑ Vila P. i Casassas Ll. Barcelona i la seva rodalia al larg dels temps. Barcelona 1974. Ed. Aedos
- ↑ 2,0 2,1 Portavella, Jesús. Carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 978-84-7609-800-4.