Sicilià: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pnb:سسلین
Línia 153: Línia 153:
[[sq:Gjuha siciliane]]
[[sq:Gjuha siciliane]]
[[sv:Sicilianska]]
[[sv:Sicilianska]]
[[ta:சிசிலிய மொழி]]
[[th:ภาษาซิซิลี]]
[[th:ภาษาซิซิลี]]
[[tr:Sicilyaca]]
[[tr:Sicilyaca]]

Revisió del 17:57, 10 oct 2010

Infotaula de llenguaSicilià
Sicilianu
Altres nomsLingua Siciliana
EpònimSicília Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants10 milions[cal citació]
Parlants nadius4.700.000 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing-
Oficial acap nació
Autòcton deSud d'Europa
EstatSicília, la part sud de Calàbria, i la part sud de Pulla (Salento) i els països on hi ha immigrants sicilians
Classificació lingüística
Indoeuropea

  Llengua romànica
   Itàlica-Occiental
    Romance

     Sicilià
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzaciócap institució
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1-
ISO 639-2scn
ISO 639-3scn Modifica el valor a Wikidata
SILscn
Glottologsici1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuescn Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1023 Modifica el valor a Wikidata
IETFscn Modifica el valor a Wikidata

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de Pulla (Itàlia).

Evolució

El sicilià (u sicilianu, lingua siciliana), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del llatí, amb moltes influències del grec tant prèvies a la conquesta romana, com al període que va formar part de l'imperi Bizantí a partir del 450 dC.

Situació de les parles itàliques meridionals

Vora el segle XIII el sicilià estava format com a llengua romànica, amb influència del provençal i del normand. En aquest moment es produeix la incorporació a la Corona Aragonesa del Regne de Sicília. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el català. Durant aquest període va ser l'únic temps en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest període va ser important.

Amb la incorporació del regne de Sicília al Regne d'Espanya després de la unificació de la corona de Castella i la d'Aragó, el català i el sicilià deixaren de ser llengües de la cort i començà a utilitzar-se el toscà, que esdevindria la base del modern italià. La influència de l'italià des d'aleshores ha estat marcada i va esdevenir l'única llengua oficial.

El sicilià es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitjan segle XX, gran part de la població de l'illa parlava un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants italianismes. A principis del segle XXI, la majoria dels jóvens ja no sap parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.

Exemple de paraules similars entre català i sicilià

  • abbuccari - abocar
  • accabbari - acabar
  • addunarisi - adonar-se
  • affruntarisi - afrontar-se
  • anciova - anxova
  • arricugghirisi - recollir-se
  • arruciari - arruixar
  • attrivitu - atrevit
  • atturrari - torrar
  • muccaturi - mocador
  • nzirtari - encertar
  • palataru - paladar
  • pinzeddu - pinzell
  • priarisi - prear-se
  • ragogghia - argolla
  • darreri - darrera

Exemple de llengua escritta

Lu Patri Nostru

Patri nostru, chi siti 'n celu,
Sia santificatu lu vostru nomu,
Vinissi prestu lu vostru regnu,
Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati
Comu 'n celu accussì 'n terra.
Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu
E pirdunàtini li nostri piccati
Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici
E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni,
ma scanzàtini dû mali.
Amen.

Astrattu di Antoniu Venezianu

Celia, Lib. 2

(~1600)

Non è xhiamma ordinaria, no, la mia
è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu,
xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
per gran misteriu e cu stupendu effettu.
Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
s'ha novamenti sazerdoti elettu;
tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la dia;
sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.

Astrattu di Giovanni Meli

Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)

(~1800)

Stracanciatu di notti soli jiri;
S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
cu vacabunni ci mustra piaciri;
poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
li pruteggi e li pigghia a ben vuliri,
li tratta pri parenti e amici veri;
siccomu ancura è n'amicu viraci
di li bizzari, capricciusi e audaci.

Astrattu di Ninu Martogliu

Briscula 'n Cumpagni

(~1900)

—Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...
—E chi schifiu è, di sta manera?
Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?
—Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
comu vi l'haju a diri, a vastunati,
ca mancu haju sali di salera!


Enllaços externs

Hi ha una edició en sicilià de la Viquipèdia