Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent]] en l'avantpenúltima síl·laba'''(ejemple:magnètiques |
'''Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent]] en l'avantpenúltima síl·laba''' ''(ejemple:magnètiques |
||
)''' o en les anteriors (de vegades anomenada sobreesdrúixola)o sigui, la [[síl·laba tònica]] és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació. |
)''''' o en les anteriors (de vegades anomenada sobreesdrúixola)o sigui, la [[síl·laba tònica]] és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.''' |
||
Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot. |
Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot. |
||
Revisió del 20:27, 16 oct 2010
Una paraula esdrúixola té l'accent en l'avantpenúltima síl·laba (ejemple:magnètiques ) o en les anteriors (de vegades anomenada sobreesdrúixola)o sigui, la síl·laba tònica és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació. Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.
Vegeu també, els termes relacionats:
- Agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
- Pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)