Miguel Febres Cordero: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
|supressió del culte= |
|supressió del culte= |
||
|patronatge=}} |
|patronatge=}} |
||
'''Sant Miguel Febres Cordero''' ([[Cuenca (Equador)|Cuenca, Equador]], [[7 de novembre]] de [[1854]] |
'''Sant Miguel Febres Cordero''' ([[Cuenca (Equador)|Cuenca, Equador]], [[7 de novembre]] de [[1854]]- [[Premià de Mar]], [[9 de febrer]] de [[1910]]) fou un religiós equatorià, membre de la congregació dels [[Germans de les Escoles Cristianes]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Nascut '''Francisco Febres-Cordero Muñoz''' a Cuenca (Equador) al si d'una família benestant; va néixer amb una discapacitat física i no va poder romandre dret fins als cinc anys. En 1864 va anar a estudiar a una escola dels [[Germans de La Salle]] i, molt influït per la congregació, hi va entrar com a novici el 24 de març de 1868, essent el primer equatorià que va formar part de l'orde i prenent el nom de '''Francisco Miguel'''. Es dedicaria així a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenyà durant 32 anys; a més, va fer recerca i publicar obres literàries i de lingüística, com una reconeguda gramàtica castellana. Alguns dels seus textos didàctics i llibres de text van ésser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el país. Va ésser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les [[Real Academia Española]], [[Académie française]] i de l'acadèmia de [[Veneçuela]]. Dirigia exercicis espirituals i feia catequesi als nens, a més de dirigir la residència dels novicis entre 1901 i 1904. |
Nascut '''Francisco Febres-Cordero Muñoz''' a Cuenca (Equador) al si d'una família benestant; va néixer amb una discapacitat física i no va poder romandre dret fins als cinc anys. En [[1864]] va anar a estudiar a una escola dels [[Germans de La Salle]] i, molt influït per la congregació, hi va entrar com a novici el 24 de març de [[1868]], essent el primer equatorià que va formar part de l'orde i prenent el nom de '''Francisco Miguel'''. Es dedicaria així a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenyà durant 32 anys; a més, va fer recerca i publicar obres literàries i de lingüística, com una reconeguda gramàtica castellana. Alguns dels seus textos didàctics i llibres de text van ésser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el país. Va ésser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les [[Real Academia Española]], [[Académie française]] i de l'acadèmia de [[Veneçuela]]. Dirigia exercicis espirituals i feia [[catequesi]] als nens, a més de dirigir la residència dels novicis entre [[1901]] i [[1904]]. |
||
En 1905, el '''germà Miguel''' va ser enviat a [[França]] per a traduir textos al castellà que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les |
En [[1905]], el '''germà Miguel''' va ser enviat a [[França]] per a traduir textos al castellà que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les congregacions religioses de l'Equador. Visqué a [[París]] i Lembecq-lez-Hal (Bèlgica) fins al [[1909]], quan va ser enviat al nou noviciat de [[Premià de Mar]], el [[Col·legi La Salle Premià]], en atenció a la seva mala salut. |
||
Hi continuà treballant, però no millorà i morí poc després, el 9 de febrer de 1910, d'una [[pneumònia]], amb fama de santedat i saviesa. |
Hi continuà treballant, però no millorà i morí poc després, el 9 de febrer de [[1910]], d'una [[pneumònia]], amb fama de santedat i saviesa. |
||
==Veneració== |
==Veneració== |
||
En 1930, la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de [[Quito]], que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a més de sant, és considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la lingüística. |
En [[1930]], la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de [[Quito]], que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a més de [[sant]], és considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la lingüística. |
||
Va ser beatificat el 30 d'octubre de 1977, per [[Pau VI]], i canonitzat el 21 d'octubre de 1984 per [[Joan Pau II]]. |
Va ser beatificat el 30 d'octubre de [[1977]], per [[Pau VI]], i canonitzat el 21 d'octubre de [[1984]] per [[Joan Pau II]]. |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Revisió del 22:39, 17 oct 2010
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 novembre 1854  Cuenca (Equador) |
| Mort | 9 febrer 1910 (55 anys) Premià de Mar (Maresme) |
| Causa de mort | Causes naturals i suïcidi |
| Sepultura | Barr |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Orde religiós | Germans de les Escoles Cristianes |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 9 de febrer |
| Iconografia | Hàbit de lassalià, amb nens |
 | |
Sant Miguel Febres Cordero (Cuenca, Equador, 7 de novembre de 1854- Premià de Mar, 9 de febrer de 1910) fou un religiós equatorià, membre de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.
Biografia
Nascut Francisco Febres-Cordero Muñoz a Cuenca (Equador) al si d'una família benestant; va néixer amb una discapacitat física i no va poder romandre dret fins als cinc anys. En 1864 va anar a estudiar a una escola dels Germans de La Salle i, molt influït per la congregació, hi va entrar com a novici el 24 de març de 1868, essent el primer equatorià que va formar part de l'orde i prenent el nom de Francisco Miguel. Es dedicaria així a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenyà durant 32 anys; a més, va fer recerca i publicar obres literàries i de lingüística, com una reconeguda gramàtica castellana. Alguns dels seus textos didàctics i llibres de text van ésser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el país. Va ésser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les Real Academia Española, Académie française i de l'acadèmia de Veneçuela. Dirigia exercicis espirituals i feia catequesi als nens, a més de dirigir la residència dels novicis entre 1901 i 1904.
En 1905, el germà Miguel va ser enviat a França per a traduir textos al castellà que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les congregacions religioses de l'Equador. Visqué a París i Lembecq-lez-Hal (Bèlgica) fins al 1909, quan va ser enviat al nou noviciat de Premià de Mar, el Col·legi La Salle Premià, en atenció a la seva mala salut.
Hi continuà treballant, però no millorà i morí poc després, el 9 de febrer de 1910, d'una pneumònia, amb fama de santedat i saviesa.
Veneració
En 1930, la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de Quito, que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a més de sant, és considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la lingüística.
Va ser beatificat el 30 d'octubre de 1977, per Pau VI, i canonitzat el 21 d'octubre de 1984 per Joan Pau II.