Sanç VI de Navarra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 22:37, 21 oct 2010

Sanç VI de Navarra el Savi ( 1132 - 1194 ), rei de Navarra (1150-1194).

Orígens familiars

Fill de Garcia V de Navarra i la seva primera esposa Margarida de l'Aigle. Succeí al seu pare al tron de Navarra el 1150.

Vida política

El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs cistercencs.

Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del Tractat de Tudellén de 1151 i al Tractat de Carrión, firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el regne de Navarra.

Gràcies a l'Acord de Sòria Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de Ramon Berenguer IV, el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb Blanca de Navarra, germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així Alfons II el Cast va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al Regne de Múrcia el 1163. El 1190 tornaren a firmar un altre acord a Borja per protgir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella.

Núpcies i descendents

Es va casar el 2 de juny de 1153 a Carrión de los Condes, Palència amb Sança de Castella. D'aquest matrimoni tingueren:

la infanta Berenguera de Navarra (v 1165-1230), casada el 1191 amb Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra
l'infant Sanç VII de Navarra (1170-1234), rei de Navarra
la infanta Blanca de Navarra (1177-1229), casada amb Teobald III de Xampanya i mare de Teobald I de Navarra
l'infant Ferran de Navarra (?-1207)
l'infant Ramir de Navarra (?-1128), bisbe de Pamplona
la infanta Constança de Navarra, morta jove

Va morir el 27 de juny de 1194 a la cort de Pamplona.

Precedit per:
Garcia V

Rei de Navarra
1150–1194

Succeït per:
Sanç VII el Fort

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs [[císter|cistercencs]].
-Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar l'hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del [[Tractat de Tudellén]] de [[1151]] i al [[Tractat de Carrión]], firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el [[regne de Navarra]].
+Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqüències del [[Tractat de Tudellén]] de [[1151]] i al [[Tractat de Carrión]], firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el [[regne de Navarra]].
 Gràcies a l'[[Acord de Sòria]] Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de [[Ramon Berenguer IV]], el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb [[Blanca de Navarra]], germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així [[Alfons el Cast|Alfons II el Cast]] va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al [[Regne de Múrcia]] el [[1163]]. El [[1190]] tornaren a firmar un altre acord a [[Borja]] per protgir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella.