Sisena Croada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: eu:Seigarren Gurutzada
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Image:Al-Kamil Muhammad al-Malik and Frederick II Holy Roman Emperor.jpg|thumb|Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II]]
[[Image:Al-Kamil Muhammad al-Malik and Frederick II Holy Roman Emperor.jpg|thumb|Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II]]
{{Croades}}


La '''Sisena Croada''' començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de [[Jerusalem]] fins al 1244.
La '''Sisena Croada''' començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de [[Jerusalem]] fins al 1244.



Revisió del 12:49, 27 oct 2010

Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II

La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem fins al 1244.

Frederic II i el Papat

Frederic IIHohenstaufen era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja en 1215).

Frederic II, malgrat trametre tropes a la Cinquena Croada (1213-1221) sota el comanament del duc de Baviera, no havia participat personalment en ella, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i fer els vots ( de nou ) l'any 1220 en presència del Papa Honori III, i va insistir en 1223 i 1225.

En 1225 va casar amb Iolanda de Jerusalem, filla de Joan de Brienne i de Maria de Montferrat, reis nominals del regne de Jerusalem, aconseguint títols per reclamar el regne.

Malgrat que el seu retard en embarcar cap a Orient li va valdre l'excomunió per part del Papa Gregori IX, després del fracàs de Frederic el 1227 d'embarcar a Brindisi cap a Acre a causa d'una epidèmia, l'any 1228 va marxar a Acre.

La Croada

Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el recolzament del seu exèrxit i dels Cavallers Teutònics es va haver d'enfrontar amb el Patriarca de Jerusalem i amb la passivitat de Templers i Hospitalers.

Sabent que el soldà aiubita Al-Kàmil ibn al-Àdil tenia problemes a Síria amb el seu germà al-Muazzam, i amb el seu successor, al-Nasir Dawud, i llurs aliats de l'imperi corasmi, va negociar amb ell (per mitjà de l'emir Fakhr al-Din) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Junt amb la ciutat i Natzaret, Sidó, Betlem i Gaza, obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer de 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la basílica del Sant Sepulcre (18 de març de 1229)i va deixar el seu fill Conrad IV com a regent, marxant de nou a Europa, on va derrotar el Papa i va forçar l'anul·Lació de l'excomunió i l'aceptació dels termes de la seva pau amb al-Kàmil.

Conseqüències

Frederic va ser de nou excomunicat; la feblesa d'al-Kàmil va decidir els seus successors a no renovar la treva i intentar recuperar la Ciutat Santa, que, efectivament, va caure el 1244 en mans dels corasmis però res no esborra el fet que Frederic va recobrar Jerusalem i que, en la seva tomba, es va fer vestir amb la creu vermella.

Bibliografia

  • (castellà) Christopher Tyerman, Las guerras de Dios. Ed, Critica, 2006.